Adolla l'aigua
des dels rius amagats.
Pou de riquesa.
La tarda baixa
I la claror s'enfila
Fugen reflexos
Llum de capvespre,
enrossides les herbes,
li fan sanefa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Que xulo aquest lloc. Ja veig que fas turisme casolà.
ResponEliminaNo sé si a la gent normal que li agrada molt viatjar li semblarà estrany, però a mi és el turisme que més m'agrada.
EliminaEls haikus expliquen perfectament les sensacions que vas percebre en fer les fotografies.
ResponEliminaPlacidesa.
Em va impactar aquest font perquè jo creia que anàvem a una font normal... de les que té un broc i un raig d'aigua. ;)
EliminaImpressiona una mica aquesta font. Les aigües tèrboles i aquesta grisor de la llum del capvespre...
ResponEliminaMolt ben trobats els haikus, et felicito.
Impressiona, sí! Gràcies, Glòria!
EliminaLa descripció de la sanefa d'herba al capvespre és perfecta.
ResponEliminaBona nit Carme.
Gràcies, Pere!
EliminaBon vespre d'enrosides herbes!
una construcció molt entranyable, i m'ha faltat veure si també servia de rentador.
ResponEliminaDoncs, jo diria que no, Joan, no hi havia cap lloc adequat per rentar. Sembla que era realment una font on antigament la gent hi anava a buscar l'aigua que necessitaven a les cases.
EliminaS'arribava a ran d'aigua per les escales i la resta del perímetre de la font, era tot paret vertical.
Una font ben curiosa , n'he vista alguna com aquesta...Prop de casa l'àvia n'hi havia una. La seva aigua servia per regar un hortet que hi havia a la vora. Em sembla que en diuen fonts de toll...
ResponEliminaM'ha encantat l'últim haiku!
Bon vespre, Carme.
Jo no n'havia vist mai cap com aquesta...
EliminaGràcies M Roser, bon vespre!
EliminaDóna la imatge que també era un lloc on es recollia l'aigua, la diferència de vegetació a l'escala pot ser al diferent nivell que arribaria el desitjat líquuido. A mi m'impressiona també la perfecta col·locació de les pedres, caldria saber els anys que té, els antics sembla que feien els seus treballs molt perfectes.
ResponEliminaSi sembla que hi hagi un lloc per on devia entrar l'aigua recollida de la pluja, és cert. No està massa clara l'antiguitat de la font, però sembla que ha de ser del segle XVIII o principis del XIX.
EliminaM'agrada molt el darrer. És una sanefa decoració, que no ornament, integrada en la posta.
ResponEliminaJa veig que hi ha unanimitat a favor del darrer. Gràcies Helena!
Elimina