Avui comparteixo un aforisme interessant:
El silenci entre dues persones pot ser pau, pot ser guerra o pot ser indiferència, pot ser desgràcia, felicitat o ignorància, però no és mai només silenci.
Joan-Lluís Lluís
Paraules i silencis, poden ser com pedres de diferents colors i construir belles filigranes, mantenint una curosa harmonia, si van cap al mateix objectiu.
També poden desfer els uns allò que fan els altres i acabar per fer i desfer sense construir mai res.
Carme
És molt encertat el pensament d'en Lluís Lluís que fa sobre el silenci.
ResponEliminaLa teva continuació, que acompanya els detalls de l'arquitectura de la catedral ho acaben d'arrodonir. Poèticament Carme, com ens tens acostumats.
Trobo que el silenci és valorat de maneres diferents, per diferents persones. Hi ha gent que fa apologies del silenci i n'hi ha que se'n queixen. M'ha agradat aquesta reflexió, perquè el silenci, com les paraules depèn molt del seu contingut. I el seu contingut pot ser tan divers o fins i tot molt més del que diu en Lluís. Gràcies, Xavier.
EliminaAquestes parets són una autèntica filigrana...
ResponEliminaÉs veritat, el silenci no ho és perquè sí, segur que sempre amaga alguna causa.
Bona tarda , Carme.
Les parets són una meravella, és cert.
EliminaI el silenci sempre té un objectiu, explícit o no, però el té.
Bona tarda de diumenge M Roser!
Ho veig així tal qual ho expliqueu, però no m'havia parat a pensar-ho mai. No és només silenci.
ResponEliminaImpressionant la catedral.
Bona nit ... bessets.
No és només silenci... Els silenciosos, farien bé de pensar què transmeten quan callen...
EliminaBona tarda, bonica. Una abraçada.
Que encertada la frase, el silenci sempre parla molt fort, però pot explicar moltes coses diferents. Respecte la foto, el primer cop que l'he vist m'ha fet efecte de castell de sorra!
ResponEliminaSempre parla molt fort, és cert...
EliminaI té el problema que a vegades allò que diu no es correspon a les paraules que tard o d'hora el volen explicar.
els silencis sempre diuen molt ....comuniquen tant o més que les paraules
ResponEliminaI tant, que sí!!!
EliminaQuasi que m'agrada més la teva reflexió que la de Lluís Lluís, Carme. Quanta veritat hi ha, en totes dues...
ResponEliminaAh, i aquest bocí de catedral és espectacular!
Gràcies, Montse!!! Una reflexió ha portat l'altra...
EliminaMoltes vegades els silencis són tant o més eloqüents que les paraules. I fan més mal, perquè no propicien al diàleg.
ResponEliminaTu ho has dit, si són silencis de fer mal, fan més mal que les paraules...
EliminaNo tenir la mesura de la paraula a vegades ens fa callar i deixem l'altre en el silenci i en el dubte.
ResponEliminaTu ho has dit, noieta, alguns silencis poden ser molt agressius.
EliminaHi ha un llibre d'assaig de Margarit que es diu Un mal poema embruta el món.
ResponEliminaSí, és cert! I un mal silenci també!
EliminaIncredibile!
ResponElimina