No totes les bledes són del mateix color, encara que t'ho pensis. Ni els bròquils, ni les coliflors. Tampoc totes les albergínies són de la mateixa mida, n'hi ha d'immenses. Ni les carxofes són sempre verdes.
Potser tenen una altre gust, potser el gust s'assembla molt, potser no tenen res a veure.
Tasta-ho. No te n'estiguis.
Saps que hi ha bledes vermelles?
Les he vist al mercat. I coliflors morades i bròquils de tots els verds...
I també albergínies blanques i negres, gruixudes i primes, petites i immenses.
Aquelles carxofes fosques, més clares i tendres dins del seu embolcall, les has tastat?
Jo també sóc vermella, com aquestes bledes, tasta'm. No te n'estiguis,
Personalment m'agrada més la versió en negatiu.
ResponEliminaÉs l'autèntica, bé s'ha de notar... :DD
EliminaEls dos són diferents, no diuen les mateixes coses. Jo sempre defensaré la negativitat, dóna un sentit totalment diferent, i aquí parles de diferències. Si hi ha diferències, vol dir que hi ha coses que són, i coses que NO són. I no passa res, bé hem de poder diferenciar. Aquí els negatius, i encara més, la repetició de negatius, dóna una cadència al text que l'estructura i marca els ritmes. Sens dubte, molt millor el primer, per mi.
ResponEliminaÉs cert, són diferents.
EliminaEl meu raonament i el meu dubte, en aquest cas concret, és que aquestes coses que no són, tal com diu el text, no són iguals, però no ser iguals no conté gaire informaciò, perquè tampoc explica com són. D'aqui la idea de fer les dues versions.
Jo crec que a nivell comunicatiu i d'informació, (no pas literari) sempre és més aclaridor dir les coses com són que com no són. Dir allò que volem, no pas allò que no volem... Etc.
En aquest cas la informació guanyada és a costa d una altra cosa perduda, que no sé ben bé quina és. Gràcies XeXu, ja veus... Coses meves...
Jo crec que literàriament parlant, no cal que s'explique tot en un text o en el mateix text, cada text és una unitat diferent. Hi ha possibilitat de fer més textos.
EliminaSuposo que sí, que hi ha gairebé infinites possibilitats de fer més textos. De fet jo no analitzava tot això a nivell literari, encara que és inevitable que ens ho mirem una mica des d'aquest punt de vista estètic.
EliminaEm quedo amb la darrera frase: "tasta'm. No te n'estiguis,"
ResponEliminaAmb una oferta així és difícil negar-s'hi.
A quan va el quilo?
Ha, ha,ha... Xavier! Encara que no vagi gaire car el quilo... Peso bastant!!
EliminaLa negativitat està molt mal vista, no sé perquè. Penso que a vegades és precís parlar amb negatiu per donar més força a l'idea que vols expressar.
ResponEliminaJo també prefereixo el primer escrit, és més autèntic, tot i que n'agraden tots dos.
Bon mercat, unes verdures precioses!
Doncs jo crec que són raons psicològiques més que res. Diuen que l'inconscient de les persones retén els conceptes independentment de si portes un no al davant. Aleshores a nivell comunicatiu (no pas literari ni poètic) pot fer un efecte contrari al que busquem. No puc assegurar que sigui cert, però a quan vull deixar coses clares, miro de parlar en afirmatiu. ;)
EliminaVerdures precioses, sí!
Tendim a la negació? Crec que va per caràcters. A mi m'agraden els dos, m'arriben de diferent manera i no els podria relacionar. El primer m'encanta, deu ser que sóc més negativa ... del segon, la força amb què arriben els colors i aquest "TASTA'M".
ResponEliminaUnes fotos que fan mengera!!
Aferradetes i bon dia, preciosa.
Sí que va a persones, sí. Hi ha qui sempre diu que no... ;) jo no crec pas que siguis negativa...lluneta. O si ho ets ho dissimules molt bé.
EliminaAferradetes i bones verduretes...
El segon sembla més entusiasta, més il·lusionat... Tot i que el primer tampoc em fa una sensació negativa, suposo que perquè parlem de verdures hehe, segur que si parléssim de persones, el primer es veuria més "pessimista".
ResponEliminaM'agraden aquests exercicis teus :-))
Assumpta, a mi m'agraden els comentaris que hi fas, perquè és justament això. La impressió que fan en que m'agrada saber.
EliminaGràcies, bonica, ara vinc capa a casa teva...
Sí, ja sé que ets una molt bona estudiosa dels efectes del llenguatge... i és que és gairebé tan important COM diem les coses que el QUÈ diem!
EliminaMoltes vegades la gent se'n riu de mi perquè mai deixo de dir "Si us plau" i "Gràcies", per exemple. Els anglesos ho fan moltíssim, el "Yes, please" i el "No, thank-you". Però és que per mi és importantíssim.
La llengua és un tresor que tenim... però també pot fer molt de mal. Jo, com que sóc de lletres, lletres, igual que reconec que no sé si ara mateix em sortiria fer una divisió "de dos xifres" (hehe... de veritat!) sí sóc perfectament conscient del sentit que dono a cada paraula que deixo anar (bé, al cent per cent no ho podem controlar mai, s'ha de reconèixer, però gairebé), així que hem d'utilitzar aquest tresor tan valuós i perillós amb molta cura :-))
per molts colors que tinguin les verdures....no deixen mai de ser-ho, tot i que ben arreglades encara es deixen menjar.
ResponEliminaA mi m'agrada més el primer.
Vaja! ja veig que no t'entusiasmen les verdures... a mi sí, m'agraden totes i fins i tot només bullidetes i prou amb un raig d'oli.
EliminaGràcies!
Les dues versions m'agraden però m'hi arriben missatges diferents: la primera em sembla molt reivindicativa i reflexiva; i la segona versió em sembla molt contagiadora d'optimisme i molt insinuadora.
ResponEliminaBon dimarts!
Gràcies, Gerònima!!! Ben bé és aquestes impressions les que m'agrada contrastar.
EliminaReivindicativa, i segons què reivindiquem i amb quina força pot funcionar o pot fer posar l'altre a la defensiva.
Bon dimecres!!!
Per a mi té més "ganxo" la primeva versió. Reté més l'atenció sobre el missatge que es vol donar, i el trobo més interessant. Només un incís: parlem de bledes? Si és així, potser seria millor un "tasta-les. No te n'estiguis". que no pas el "tasta-ho. No te n'estiguis".
ResponEliminaPer cert, no n'havia vist mai, de bledes comunistes!
JO tampoc havia vist mai aquestes bledes... per això les vaig fotografiar. Sembla que són ruibarbs, però són ben bé com bledes vermelles.
EliminaJo crec que no parlem de bledes, sinó de totes les verdures: bledes, carxofes, bròquils, albergínies, etc... per això ho he posat així. Però si només parléssim de bledes, evidentment tindries raó. Com que hi ha ekl bròquil que es masculí, he utilitzat aquest Tasta-ho per referir-me a tot.
Potser quedaria bé amb el tot: Tasta-ho tot! No te n'estiguis!
Gràcies Montse!
Són dos textos diferents que expliquen el mateix.
ResponEliminaEl primer és més tal com raja, però el segon és més original, per això jo em quedo amb aquest, amb el segon, tot i que penso que el primer, no té res de negatiu. Son diferents maneres d'expressar-se!
Petonets, Carme.
Gràcies, M roser. M'alegro que també t'agradi el segon, ja en sou unes quantes...
EliminaPetonets, guapa!
No t'ho creuràs, Carme.
ResponEliminaPerò en aquest moment no en veig cap dels dos.
!!
Si tu m'ho dius, m'ho crec a ulls clucs. També sabem que la tècnica ens falla sovint, encara que no entengui què pot fallar perquè no els vegis...
EliminaHauràs de tornar... ;) Una abraçada, Jordi.
D'això serveix viatjar, per veure verdures quotidianes de colors diferents.
ResponEliminaVerdures quotidianes de colors diferents, sí... I altres coses quotidianes també, tot i la globalització, encara queden diferències.
Elimina