dilluns, 11 d’abril de 2016

Tronc d'un ficus gegant a Monreale



S'entortolliguen
les mans, cames i braços
com si arreléssim.
.....................................................Carme


I els dits encara
s'allunyen de la terra
en altres cerques.
Un dit a cada fulla,
el blau del cel per meta.

.....................................................Miquel


Una abraçada
estreta i col·lectiva
fa de bon veure.

..............................................Xavier Pujol


Claustre i arbre. 
Són nuoses fites.

...............................................Jordi Dorca


La vida és lluita
per negar l'embolic,
sintetitzar-lo.

...........................................Helena Bonals



He afegit la foto de l'arbre sencer, però en realitat no és el mateix, en aquesta plaça balconada sobre el paisatge, n'hi havia dos, de la mateixa mida més o menys, veïns i bessons. El tronc de dalt és d'un la imatge de sota és de l'altre.  

33 comentaris:

  1. Respostes
    1. És la pell d'un vell ficus, gran com un elefant!

      Elimina
    2. De fet és molt més gran que un elefant...

      Elimina
  2. Ostres! Al menjador de casa també hi tenim un ficus ... però és un xic més petit. Potser és el "benjamí" de l'espècie.

    Bona nit Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... feu-lo créixer, però notant... la vostra casa en patiria...

      Bondia, Pere!

      Elimina
  3. Caram, quin senyor ficus, el que tinc jo al seu costat, és microscòpic...M'encanten aquests troncs tan entortolligats!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Sicília en vam veure uns quants d'aquests gegants!

      Bondia M Roser!

      Elimina
  4. tot ésser viu té tendència a embolicar-se...... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les persones en som experts en embolics... ;)

      Elimina
  5. I els dits encara
    s'allunyen de la terra
    en altres cerques.
    Un dit a cada fulla,
    el blau del cel per meta.

    Inspiradora imatge i versos :-)


    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, realment t'has inspirat. És una tanka fantàstica que connecta molt bé amb la meva idea, la pujo amunt. Gràcies.

      Elimina
  6. Una abraçada
    estreta i col·lectiva
    fa de bon veure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eren una meravella aquests ficus, jo a Catalunya mai n'he vist de tan grans.

      Pono el poema al post! Gràcies, Xavier!

      Elimina
  7. Aquí hi pot viure tot un poblat de petits éssers arboris. Tels pots imaginar saltant de tronc en tronc.

    ResponElimina
  8. Els troncs dels ficus són espectaculars, ací també en tenim d'aquests antics.
    Haiku i tanka ben reeixits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que arrelin en l'aire... Gràcies, bonica!

      Elimina
  9. La vida és lluita
    per negar l'embolic,
    sintetitzar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sintetitzar pot ser molt útil, moltes vegades... Me l'enduc, Helena!

      Elimina
  10. Carai...! Doncs a mi em sembla que no n'he vist mai cap, d'això... Perdoneu, eh?, però fins i tot em fa una mica d'angúnia... Sens dubte, caldria veure-ho al natural.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És impressiomant, però al natural, angúnia no en fa pas. Sòn ficus imponents, immensos, gegants i al mateix temps acollidors.

      Elimina
  11. L'ai vist aquel ficus gigant a Palerme, prèp del pòrt . Es pas tot sol , que totes son gigants a l'entorn dins l'òrt... Coma d'amoros rajats de la Tèrra los braces e las cambas nosadas , encara per plaser de s'èsser trobats.
    Curios per de que a l'entorn , i a de barris arroïnats e ren a cambiat dempuèi la darrièra guèrra que la mafia s'aliguèt als americans per caçar los germans e desliurar l'ille a condicion de demorar los mèstres de Sicilia. E que o son encara!

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha bastants a tota la zona de vora Palerm. A Monreale, també i a altres llocs de l'illa. És cert hi ha barris que estan molt arroïnats... I no m'estranya que encara sigui des de la guerra, es nota. Gràcies per l'explicació, Alam.

      Elimina
  12. Respostes
    1. Realment el que era espectacular era l'arbre... m'hagués agradat tenir els teus ulls i la teva càmera de fer fotos i la teva traça...

      Elimina
    2. Carme,la teva foto està molt bé,doncs..,es poden veure de prop tots els detalls,fins j tot el cor que algú hi va dibuixar.:-)

      No vares fer fotos de l'arbre sencer?

      Elimina
    3. Sí, que vaig fer fotos de l'arbre sencer, amb persones a la vora del tronc per veure millor la mida.
      L'afegeixo!

      Elimina
    4. Fantàstic! amb la imatge ampliada es veu la grandesa de l'arbre.

      Elimina
  13. Ostres, ostres, ostres... La natura és una passada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, sempre és capaç de sorprendre'ns!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari