El segon microrelat pel joc de Sant Jordi de Tu mateix llibres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
està bé això....si no t'agrada el que fan per un mires per l'altre.
ResponEliminaBona participació
La dificultat és fer que coincideixin, Joan!
EliminaMiro per la finestra de la lluna
ResponEliminai faig un desig.
Que arribi l'instant
ben favorable.
Segur que el teu desig, empeny ja l'instant favorable. Gràcies!
EliminaCaram, els teus propis dibuixos t'inspiren microrelats pel joc. I jo que encara no he pensat res... se m'acaba el temps.
ResponEliminaM'hi jugo un pèsol que arribaràs a temps!
EliminaMeravella de microrelat!!!
ResponEliminaGràcies, Novesflors!
EliminaQue bonica, la dita del llibre màgic, si es fes realitat...
ResponEliminaL'art de viure no és saber apropar allò que es veu des de cada forat?
EliminaQue bonica la porta i també la màgia, a veure si els desitjos se't fan realitat, tu estigues a l'aguait...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
I tu també estigues a l'aguait, que això va per tothom... Bona nit, M Roser
EliminaQue meravellós tenir les dues portes obertes, per veure els somnis i les realitats alhora, millor si coincideixen.
ResponEliminaHauríem de fer que acabessin coincidint, d'una manera o altra...
EliminaUn relat preciós! És veritat això que dius o és producte de la teva exuberant fantasia, noieta?
ResponEliminaGràcies Glòria, és totalment inventat. Aquesta porta era allà al costat d'uns safarejos antics, sense més, tancada i muda, cap història explicita sobre ella. Quan buscava què podia escriure d'aquesta porta, em va venir al cap el joc de lletres i vaig ajuntar-ho tot.
EliminaO sigui, veure alhora realitat i desitjos és la felicitat. Veure com el mateix la vida i l'art.
ResponEliminaSi tens allò que desitges o a l'inrevés si desitges allò que tens, ets més feliç. Cal saber trobar la manera. La vida i l'art, tan diferents, tan semblants, també.
Elimina