Cortines de paraules,
si fa núvol les obro ben bé
i entra més claror.
Si es molt de nit
les tanco per protecció.
I quan fa sol,
Oh! Quan fa sol!
Obrim o tanquem a pleret,
Segons l'instant,
segons el fred,
segons amb qui i com
ens emmirallen els ulls.
Una aquarel·la acolorida amb dolçor.
ResponEliminaCom la que s'amaga rere les cortines.
A vegades amb les paraules cal fer una mica això, desplegar-les, replegar-les ...i anar-nos adaptant a les situacions. ;) Gràcies!
Eliminasegons amb qui i com millor tancar-les ben tancades
ResponEliminaA vegades sí,Joan!
EliminaBeneïdes cortines de paraules, sempre amb afany d'obeir-nos, tot i que algunes vegades s'encallen...
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
Que no ens faltin, Montse... les trobaríem a faltar...
EliminaQue ni el fred, ni l'instant, ni amb qui, ni la por, ni... ens deixin sense elles.
ResponEliminaUn balcó maquíssim, Carme.
Aferradetes!
Esperem que continuem tenint una bona relació amb elles i que no ens fallin... les trobaríem a faltar.
EliminaMoltes gràcies,lluneta!
Aferradetes.
Quin balcó més bonic...Es presta al joc de corre i descorre cortines amb la llum del sol o a la claror de la lluna, amb paraules o amb sentiments...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Moltes gràcies, M Roser! les cortines sempre donen molt de joc.
EliminaBon vespre!!!
Escriure de manera més o menys intel·ligible, tots els poetes oscil·len entre les dues opcions.
EliminaNo només en poesia, sinó en qualsevol mena de comunicació sempre valorem poc o molt el què direm.
Elimina