dimecres, 27 d’abril de 2016

Carreró a Taormina



No hi ha cap camí massa estret
si és el que  em du cap a tu.
Ni massa pendent
si ens du al cim.
Embellim cada pas, 
sense ni tan sols pensar-ho.
Una flor, un cor, un vers o una música.
Sigui curt o llarg, 
que el camí sigui el nostre.

24 comentaris:

  1. Esplèndida fotografia i gran poema. El camí sigui llarg o curt, costerut o pla, el més interessant és que gaudim del trajecte i coo diu la cançó que sigui ric en aventures.
    Bona nit Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Alfonso, tens raó, i tant!

      Que el cami sigui ple d'aventures ple de coneixences...

      Una abraçada.

      Elimina
  2. Un carreró molt maco i simpàtic, on hi han deixat empremtes al pas.
    Millor que ningú ens faci el camí, oi?
    Bessets de bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens anirem fentbel camí a cada passa... Poc a poc...

      Elimina
  3. Cada escala té el seu color,
    cada moment té el seu amor.

    ResponElimina
  4. Preciós poema, ara... troba un butaner a qui li agrade la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, als butaners estic segura, segura que els hi deu agradar més la poesia que les escales...

      Elimina
  5. Sempre és caminant que fem el camí.
    Potser el de la fotografia sigui bonic, però potser molt costerut, oi?
    Salutacions, ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi fa res que sigui costerur si volem arribar on va, Cornèlia! ;)

      Salutacions múltiples!

      Elimina
  6. És costerut.
    El premi, potser més gran.

    ResponElimina
  7. M'agrada molt el carreronet, i els petits detalls que podem posar per anar pujant-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anat mirant els objectes, no es fa tant pesada la pujada d'escales!

      Elimina
  8. passejant amb parella....com més estret millor.

    ResponElimina
  9. Un carreró preciós, precisament l'estretor el fa més especial, cada casa deu tenir cura de posar boniques els seus quatre esglaons...I el poema també m'agrada molt, el camí sempre és el nostre encara que de vegades sigui costerut i ens haguem d'aturar a cada replà!
    Bon dia Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'hem de fer nostre, sigui com sigui, sinó l'errem de ple.

      Elimina
  10. "Embellim cada pas", Kundera diu que fem de la nostra vida una novel·la.

    ResponElimina
  11. Quin poema més maco!
    Ni massa llarg,
    si en sabem gaudir.

    Una abraçada Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada, Gerònima!!!

      Si el sabem i el podem gaudir, mai no serà massa llarg, l'única cosa que el pot fer "massa" llarg és viure en males condicions de salut o de vellesa, però aquest ja és un altre tema...

      Una abraçada, bonica!

      Elimina
  12. A més aquest camí anima a pujar-lo i fer fotos a cada racó.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari