 |
| Ramon Casas, 1899 , Jove decadent |
A la mà dreta el llibre de poemes,
la mà esquerra pengim penjam com el seu cor.
La tristesa dels poemes s'encomana,
encara més quan el poeta és l'amor.
- Oh! amor, quanta melangia!
M'acostaria a tu, amb el consol d'un bes.
Em trenca el cor, el teu cor solitari,
que emmalalteix d'amor i jo no sé per qui.
No hi ha consol, per dos cors que no es troben
encara que es busquin adeleradament.
No hi ha consol, ni mots, ni poemes.
I les mans esteses es troben en un buit.
"pengim penjam com el seu cor"
ResponEliminaAquesta frase resumeix tot el poema.
Costa trobar el consol en una situació com el d'aquesta dona.
Sí, seria un bon resum, Xavier...
EliminaCosta de trobar el consol, costa, pobrissona...
no tenir res per posar a les mans sempre provoca ànsia i et posa el cos en deixadesa. Hem de tenir sempre a mà on agafar-nos i que esperin que ens hi agafem
ResponEliminaDoncs, que sí, que tens raó, un gest en el buit és desolador...
Elimina"No hi ha consol, per dos cors que no es troben..."
ResponEliminaHo expliques tan bé, nina!
Un poema que fa mal, com el seu cor solitari.
Aferradetes dolcetes.
Aquesta noieta m'ha suggerit això, no m'agrada el títol del quadre, jo no la veig decadent...
EliminaAferradetes, nina!
És ben trist que dos cors que es busquin adeleradament no es trobin, no m'estranya que se la vegi tan aixafada.
ResponEliminaUn relat, un poema de fet, ben maco, Carme. :-)
Desconsolada, està, si! Jo la veig així, al menys...
EliminaGràcies Mc, els relats poemes m'agraden. M'alegro que t'agradi!
Oh, que maco que t'ha quedat! S'escau perfectament a la imatge, el trobo especialment bo!
ResponEliminaOh! Moltes gràcies XeXu, que bé que t'agradi!
EliminaDecadent ... no sé, tampoc trista. M'agrada més aquest pengim penjam del cor o el plaer que li produeix el desconsol.
ResponEliminaBona tarda Carme.
Desconsolada, exactament...
EliminaPlaer el desconsol? No, no, no...
De plaer, pobrissona, ni gens ni mica... Ei! al menys en aquesta meva història.
A veure si tu li dónes el teu tomb... ;)
Bon cap de setmana, Pere.
Ramon Casas era molt bo. El teu relat també. Especialment les darreres quatre línies.
ResponEliminaRamon Casas era molt bo, és ben veritat. A mi m'agrada molt.
EliminaM'alegro molt que t'agradi el meu relat. Gràcies.
Un gran desconsol. El meu relat també comença amb un desconsol, he,he. Ja el publicaré que se m'amunteguen els assumptes...
ResponEliminaNo m'estranya gens que comencis tu també amb un desconsol, per a mi és el que expressa el quadre malgrat el títol.
EliminaEstaré atenta al teu blog..
ben rimat Carme! m'agrada
ResponEliminaGràcies, Elfree!
EliminaDevia estar tan feta pols que no ha tingut temps d'arribar al llit i s'ha deixat caure a la butaca, és la viva imatge del decandiment...
ResponEliminaBon vespre.
Bon vespre, Maria Roser.
EliminaLa poesia arriba on no arriben les mans, però ja m'explicaràs com li expliques això a la jove.
ResponEliminaNo ho té clar, no, pobrissona!
EliminaJo li diria que s'aixequi es canvii de vestit i surti al carrer, li convé aire nou.
ResponEliminaLi convé, li convé!
EliminaAra que he fet el meu, vaig passejant-me pels vostres i, mare meva! quines interpretacions tan diferents que n'hem fet! :-))
ResponEliminala teva té mal d'amors, pobreta... la meva té "altres mals" hehehe
Aquesta mà que penja i la seva mirada semblen que li donen vida al poema. Molt adequat Carme.
ResponElimina