Núvols d'aigua
sobre l'aigua.
El mar prova de fugir,
més amunt d'ell mateix.
El vent còmplice, l'ajuda.
Som,
com les gotes en suspensió,
incessants i canviants.
Frontera imprecisa, avui,
entre el mar i l'aire.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Les ràfegues de tramuntana fan visibles els serrells d'aigua.
ResponEliminaSom vent i som frontera.
Com si l'aigua per un cop a la vida anés amunt en comptes d'avall... atramuntanada!
EliminaSom vent i som frontera, imprecisos...
Som gotes en suspensió, encara vives. És un poema gran com el mar, Carme.
ResponEliminaEncara vives i retornarem al mar...
EliminaPell de pell. Líquides.
ResponEliminapreciós, nena. :-)
Gràcies guapa... :-)
EliminaFrontera esmicolada, perduda.
ResponEliminaI ben guanyada!
M'agrada el teu final. No hi ha millor final per al meu poema.
EliminaVeure ploure sobre el mar és un curiositat, l'aigua crida a l'aigua i al trobar-se la del cel amb la del mar, fan esquitxos d'alegria...Petonets, Carme.
ResponEliminaNo plovia, M Roser, el vent aixecava gotes d'aigua amunt, formant una mena de núvol de mentida, que tornava a caure al mar, per tornar-se a aixecar un tros més enllà.
EliminaPetonets, guapa!
moltes vegades estem esvalotats com l'aigua, esquitxem a qui se'ns acosta tot i no voler mullar-lo.
ResponEliminaA vegades els esquitxos són emocionants...
EliminaNo hi ha frontera perquè estem vius.
ResponEliminaNo ens calen fronteres, a vegades, ni barreres, ni separacions...
EliminaAi Sicília! El mar dels poetes i la mirada a l'horitzó d'una somniadora.
ResponEliminaSomiadora imprecisa... He, he, he...
Elimina