dilluns, 18 d’abril del 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
El silenci al costat del mar. I el seu remor. La seva pau. Dolça companyia
ResponEliminaDolça companyia... El mar i les gotes de mots i de signes.
EliminaEn mirar la imatge m'ha vingut al cap que li falta una noia mirant des de la barana, com aquesta: http://3.bp.blogspot.com/_Y9QHUVzxURA/SPEa7nuNFzI/AAAAAAAAAKM/hp1DNT0sYWs/s640/dali+dona+finestra.jpg
ResponEliminaDoncs mira que tenia tres noies i també tres nois per fer-me de model... Però la vaig fer sense...
EliminaVocals, com gotes.
ResponEliminaConsonants, els esquitxos.
Trencant silencis.
Trencar silencis... sempre va bé. Ja ets al post!
EliminaQuina foto més bonica!
ResponEliminaEscapar-se del silenci, en que sigui tímidament, em dóna pau.
Bona tarda, ninona.
Sí, i tant ni que sigui tímidament... ja és alguna cosa.
EliminaBona nit, preciosa!
Uaauu, que bonic el que dius...!
ResponEliminaM'alegro que t'agradi, Montse!
EliminaFeia dies que no et visitava... un viatge per Sicília? Molt boniques les imatges i les paraules
ResponEliminaHola Ignasi!!! Sí, un viatge a Sicília per la setmana santa. Molt bonic! Gràcies!
EliminaPreciosa aquesta finestra oberta a la mar brava i al cel ennuvolat...La barana ens protegirà si el mar ens crida!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Finestra oberta i de cel a cel...
EliminaBona nit, M Roser.
un marc perfecte on treure el nas i sentir-se viu amb la salabror del mar a la cara
ResponEliminaBen trobada la sensació que expliques... ben bé així!
EliminaTímidament, sempre tímidament.
ResponEliminaSí... I està prou bé que sigui així...
Elimina