Sovint les coses tenen molts punts de vista, ben diferents.
Des de dins i des de dalt, un balcó arreglat i bonic amb flors.
Des de baix taques d'humitat negres que ataquen els suports de ferro.
Són tan boniques les flors! Però no evitaran que es malmeti el balcó.
Creixem a corre cuita
les nostres fulles
seran el teu aixopluc
...........................................Joan
Recondueix bé l'aigua.
Tot florirà.
........................................Carme
És com la vida, molt bonica, però poc a poc et va matant.
ResponEliminaLa humitat també mata el balcó!!! Ben trobat!
EliminaLa cara i la creu.
ResponEliminaLa cara i la creu, i tant!!!!
EliminaLa cara no resol la creu i la creu pot malmetre del tot la cara...
Si creixen les flors i pengen no deixaran veure les taques d'humitat, i serà un balcó preciós el mires per on el mires
ResponEliminaJo volia anar a parara que si es rovellen i es trenquen el suports, el balcó cau, els ferros del mig ja estan deformats... ;)
EliminaJo m'he enamorat de les flors i els balcons...Taques d'humitat? On!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Si només veus un punt de vista... és ben perillós...
EliminaPetonets...
No tot és d'un color, no és ni blanc ni negre, és del color com es mira (diuen). Però és molt interessant veure els dos (o més) punts de vista.
ResponEliminaAferradetes ☯
Crec que sempre hauríem de mirar més d'un punt de vista, peró ho fem poc.
EliminaAferradetes dolces, bonica.
Tot té diferents mirades.
ResponEliminaSovint cal sacrificar unes coses per salvar-ne d'altres.
Tot té diferents mirades, és ben cert, però cal vigilar bé quines sacrifiquem o quines obviem.
Eliminaa triar, millor envellir al costat de coses boniques que de patiments.
ResponEliminaCreixem a corre cuita
les nostres fulles
seran el teu aixopluc
Sempre del costat de les coses boniques, com tu dius, Joan, sense oblidar mai, que hi ha patiments que si no els resolem, són molt arriscats i en un instant es poden carregar totes les coses boniques.
EliminaMira endins.
Recondueix bé l'aigua.
Tot florirà.
Previsió: una bona capa de pintura aïllant, a la paret i al ferro.
EliminaIgualment les persones, si ens considerem boniques i amables per dins, ho procurarem ser també per fora.
Exactament així, benvolguda Olga!
EliminaDins i fora en bona harmonia!
els testos són florits i la façana plena de floridura també .....florit té les dues cares de flors i d'humitat
ResponEliminaDues cares, com moltes altres coses de la vida, és cert.
EliminaSe suposa que qui té cura de les flors també ha de tenir cura de la façana. Però el món, i nosaltres, no som perfectes.
ResponEliminaNo som perfectes i hi ha coses que són més fàcils que d'altres. ;)
EliminaAixò dels punts de vista ho deia un filòsof que no recordo.
ResponEliminaJo tampoc no ho recordo...
EliminaPerò el balcó també es pot arreglar, oi? Una capa de pintura, algun tractament... una nova cara, i les flors, faran una estampa molt més bonica encara.
ResponEliminaDoncs sí, d'això es tracta XeXu, de no fer veure que no ho veiem i estar per les dues coses: arreglar les humitats, i cuidar les flors!
Elimina