diumenge, 10 d’abril del 2016
Detall del claustre de Monreale
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Com per no omplir-se'n.
ResponEliminaQuin claustre més maco! Ja saps que m'agraden moltíssim.
Bon dilluns, preciosa!
Bessets
Jo no havia vist mai un claustre tot fet de mosaic, ni una catedral, tota coberta de mosaics de colors que expliquen les històries de la Biblia. És magnífic.
EliminaEl claustre, com la majoria de claustres, preciós i ple de pau i harmonia.
En la meva ignorància he hagut de buscar el significat d'un dels mots que empres.
ResponEliminaAra que en sé el significat, puc dir que has fet una tessel·lació de paraules molt delicades.
Ara que no ens sent ningú, et diré que l'empro precisament perquè l'he descobert de nou, visitant aquestes meravelles. En la meva ignorància jo tampoc el sabia o bé l'havia oblidat.
EliminaJo tampoc no en sabia el significat exacte de la parauleta;). Els claustres m'encanten, em transmeten pau.
ResponEliminaDoncs l'estem aprenent tots a la vegada! Els claustres tenen una energia especial.
EliminaOmplir-se els ulls de coses maques és una cosa que podem fer per a sentir-nos positius... així doncs, ben fet!! :-)
ResponEliminaSí, la bellesa fa sentir bé, ens meravella...
EliminaVeig que ha visitat uns llocs preciosos, aquest claustre és una petita meravella de detalls...Un goig contemplar-lo.
ResponEliminaBona nit,Carme.
Sí que he vist coses maques, moltes! Bona nit, M Roser!
EliminaEls claustres sempre t'inspiren!
ResponEliminaSón tan bonics! Aquest és una filigrana de mosaics...
EliminaQuins artistes que estaven fets....!
ResponEliminaQuins artistes i quins pencaires... sembla impossible de fer, però ho veia amb els meus propis ulls.
Elimina