La neu, de lluny.
Majestuosament,
el Canigó la lluu.
Les margarides
ja omplen els jardins
de blanc i groc.
Arbres fruiters
es desperten del son:
fulles i flors.
El verd al prat,
els xiprers fan barreres.
I l'arbre nu.
Sota l'escorça,
viuen les fulles tendres.
I la travessen.
Un post de frontera entre l'hivern i la primavera. Els haikus ho expliquen molt bé. I quina força té el haiku de l'escorça i les fulles.
ResponEliminaUns dies molt barrejats, primaverals, com han de ser les primaveres...
EliminaCom en Xavier, m'agrada molt el de l'escorça.
ResponEliminaLes fotos, totes.
Aferradetes, bonica.🌺
Gràcies, lluneta. Aferradetes múltiples, preciosa!
EliminaUn març, amb boniques imatges i belles paraules...Reviu la natura, però la neu encara ens regala el Canigó ben blanc...
ResponEliminaBona nit Carme.
Març marçot, que ja s'acaba, però ha estat ben variable... com ha de ser...
EliminaBona nit, Maria Roser!
S'acaba març; ben aviat, textures d'abril.
ResponEliminaA veure com seran... les d'abril.
EliminaAl març sempre conviuen les dues textures, l'hivern i la primavera, o s'alternen en el temps, o conviuen en molt poca distància, es prepara per l'esplendor del verd a l'abril i maig.
ResponEliminaLes fotos i les teves paraules em deixen meravellat Carme.
Bona nit
Conviuen, sí, tantes coses... la foto de l'herba n'és un bon exemple: un arbre encara ben nu, l'herba crescuda, les flors i la barrera dels xiprers perennes... tota una barreja de processos primaverals.
EliminaBon dia, Alfonso!
Aquestes textures no poden ser més primaverals, eh!
ResponEliminaI tant! És el que toca, en aquesta època...
EliminaI l'arbre nu.
ResponEliminaEn totes les textures.
I l'arbre nu... amb la potència a dins.
EliminaPer unanimitat, em sembla, el darrer és el més bo! Les fulles tendres sempre haurien de travessar l'escorça.
ResponEliminaHo fan, sempre, cada any de nou... en prenc model...
EliminaAmb quina força s'anuncia la Primavera. Tot reneix. Fins hi tot les plantetes que ja creia mortes comences a reviscolar :-)
ResponEliminaMolt bonic el post, Carme, i els haikus, preciosos.
La primavera surt per tot arreu, amb força, amb pressa... no hi ha qui l'aturi... gràcies, Glòria!
EliminaPrimavera que s'albira i que personalment espero amb delit. Ai, què lluny (em) queden aquells anys de gran estima pels llargs hiverns centreeuropeus... Llum, llum i color!
ResponEliminaLa primavera esclata cada dia aquí mateix... quina sort!
EliminaPrecioses imatges, les margarides m'encanten!
ResponEliminaGràcies, Marta!
EliminaPrecioses textures de març, Carme! Ja, gairebé trucant a la porta, les d'abril! Quin goig, poder col·leccionar-les seguint el teu espai!
ResponEliminaLlàstima que no vaig començar pel gener! en podria fer un post cada mes, de les textures.
EliminaPerò va ser casualitat, tenia unes fotos fetes al febrer que em van suggerir aquest nom i el vaig fer, sense pensar en cap continuïtat. Ara el març ha vingut rodat... potser l'abril també.
Gràcies, Montse!!!
les teves textures de març m'agraden molt i molt !!
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree!!!
Elimina