dilluns, 13 de març del 2017

Cabana vora el riu



Era tan petit l'espai, 
que jo no hi cabia, 
però la bellesa del lloc
sempre em commovia.

El mirall als meus peus
per bressolar-nos
i un xiuxiueig de veus
per estimar-nos.







































Era tan bonic el paisatge
que en va fer dues versions:
una aquarel·la per emmarcar
i un mocador per a la butxaca.
.....................................................Xavier Pujol


Era tan bonic el paisatge...
no sabia com marxar-ne. 
Se'l va endur posat al ulls, 
i amagat a la butxaca.
.....................................................Carme

Era tan xic el paisatge
que vaig seure sota un arbre,
contemplant-lo reflectit
en aquell llac tan petit!

.....................................................Maria Roser

19 comentaris:

  1. Era tan bonic el paisatge
    que en va fer dues versions:
    una aquarel·la per emmarcar
    i un mocador per a la butxaca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era tan bonic el paisatge
      que no sabia com marxar-ne.
      Se'l va endur posat al ulls,
      i amagat a la butxaca.

      Elimina
    2. Saps on és,Helena, aquesta barraqueta? És al costat mateix del Pont Vell de Navarcles.

      Elimina
    3. Apa! És molt maca, oi, la vista en aquest lloc?

      Elimina
  2. Posat als ulls, i aferrat al cor!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així, sixí, Lídia, la butxaca és la metàfora del cor...

      Elimina
  3. Tal com el pintes, segur que és un lloc magnífic per viure-hi.

    Aferradetes de tarda. ✿

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viure-hi, viure-hi, no ho sé... és tan petit!!!

      Aferradetes de vesprez, bonica!

      Elimina
  4. Que bonic! M'agrada especialment la versió del mocador.

    ResponElimina
  5. era tant petita que els dos cors sempre estaven junts, molt junts

    ResponElimina
  6. M'encanta el dibuix del mocador i la segona estrofa...

    Era tan xic el paisatge
    que vaig seure sota un arbre,
    contemplant-lo reflectit
    en aquell llac tan petit!

    Petonets.

    ResponElimina
  7. Què boniques aquarel·les i poema. Ja saps, es diu que en pots petits es guarden les essències.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alfonso!!! Si que ho sabia, però m'ha encantat que m'ho recordessis, no ho havia associat ni a aquest lloc ni a aquest poema.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari