 |
| dibuix copiat d'una foto de Doors&windows/instagram |
Va ser un dia difícil, mentre aquell vent tempestuós arrencava la persiana i la feia volar colpejant tot el que trobava al seu pas. Passaven lentament les hores, mentre els vidres acumulaven la pols que duia el vent i es feien cada cop més opacs la vida de fora. La inactivitat, la impotència se'ns menjava l'ànim. Les heures van créixer sobre la terra acumulada pels racons, donant una brillantor que feia temps havia desaparegut. Les fulles lluents van ser l'impuls regenerador. Allò que té més important, la finestra és el buit. El buit encara hi era. sempre hi és. Fem neteja, pintem els ferros rovellats, substituïm la persiana. Tornarà la protecció i la claror a l'àmbit interior.
La finestra verda guarda l'estança
ResponEliminal'heura verda, la mirada d'esperança.
Un rodolí, ben cert, l'heura va tornar l'esperança...
EliminaDiuen que la buidor és l'ànima.
ResponEliminaPerò no ho sé.
La buidor és important. No sé si és l'ànima, però és important. Com el silenci, com el temps sense omçlir, l'espai buit com a obert a mil possibilitats.
Eliminaprimer cal omplir la buidor, amb aquesta plena tot es pot arreglar
ResponEliminaLa buidor o la part buida és molt important per una finestra... omplir i buidar, com tancar i obrir...
EliminaM'agraden molt els dibuixos de finestres vistes des de fora...Però també quan des de dins algú dibuixa el que veu a través seu com si fos un quadre,. Hui ha un pintor famós( ara no recordo el nom) que pintava des de les finestres d'una casa, d'un cotxe...Eren quadres on la finestra feia de marc!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Les finestres sempre tenen encant... no recordo aquest pintor que dius, bé no recordo aquests quadre que dius... no et puc ajudar.
EliminaBon vespre M Roser
El pintor em sembla que era Zesanne...
ResponEliminaNo recordo aquests quadres de finestres de Cézanne...
EliminaMolt bones reflexions, Carme. Important és, en aquesta finestra i la persiana, que es pot sortir. Ben acollits en l'interior càlid i amable, sí, però amb un peu a la natura, a la terra. El contrast: una finestra-frontera. I l'heura que se'n vol fer senyora.
ResponEliminaGràcies, Olga! Tens raó, el contrast finestra-frontera, protecció - obertura...
EliminaEl motiu de la finestra oberta és recurrent en mi. Això que dius que el que té de més important la finestra és el buit és molt profund, és genial. La meva cita de Wittgenstein "En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res", té el seu fonament en aquesta idea. El disseny més bo que he fet mai, el primer, per cert, era una coberta de Una habitació amb bona vista en què no hi passava res, res més que la unió d'estructura i ornament, de coberta i passepartout; la coberta era la vista, el passepartout l'habitació, i la finestra era una abstracció. No sé si m'explico bé.
ResponEliminaCrec que sí que t'entenc, o al menys m'ho imagino a la meva manera.
EliminaM'agrada la teva comparació del buit de la finestra i la teva cita de Wittgenstein. Molt encertada!!!
m'encisen els teus dibuixos i els teus mots Carme sempre fan pensar
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree!! M'encisa que t'agradin...
EliminaCom diu la Elfree, els teus textos sempre ens fan pensar. Són simbòliques les teves finestres i aquesta heura que aprofita l'ocasió per créixer i donar alegria i vitalitat.
ResponEliminaAl pati tinc una planta ufanosa que ha nascut a les escletxes de les rajoles. Fa molt de goig!
Són simbòliques, sí, sempre m'agraden les metàfores i parlar de diferents coses a la mateixa vegada. L'heura és tan alegre que ho il·lumina tot.
EliminaEn conec algunes d'aquestes plantes. Tenen mèrit.
Fa goig el missatge d'esperança del post, Carme, emfatitzant la força de l'aquarel·la! Hi ha dies que sí, que ser positiu és possible. Cal aprofitar-los.
ResponEliminaCrec que amb els anys aprenem que ser positiu és molt més possible del que mai havíem pensat. Aprofitem-ho doncs, Montse.
Elimina