1.- En Brznst sempre torna
2.- Acte de violència
El van detenir al moment.
El temps i l'espai ja no comptaven. Tot era instantani. L'únic viatge possible eren els llibres. I els calendaris només sortien als contes. Els animals i els rosers ja no morien. Els mitjons no es desaparellaven.
Ell, rebel, a la butxaca, hi duia un rellotge.
Molt bons tots dos però el segon m'ha semblat genial. Encara que puguem pensar que tenir-ho tot al moment és el millor que ens pot passar, també hem de reivindicar el temps necessari per obtenir algunes coses que les fa més valorades. Com aquest rebel, hem de donar als rellotges la importància que tenen... i espero que mai ens detinguin per fer-ho. ;-)
ResponEliminaEl temps és important. Els rellotges depèn de per a qui... per al meu rebel, ho eren...
EliminaA mi també m'agrada molt el segon. M'agraden els rebels i no puc viure sense un rellotge a mà :D
ResponEliminaGràcies per participar, vaig amb una mica de retard, però ja estan al bloc.
A mi també m'agraden els rebels... més que els rellotges. Però cadascú ha de ser fidel, a la seva pròpia rebel·lia...
EliminaNo ho ha pressa, jo ateixa...
Jo também'incline pel segon. No porte mai rellotge però valore el temps, de vegades, fins i tot, per a la contemplació, que també enriqueix.
ResponEliminaI tant que sí... he, he, he per altra part la meva relació amb els extraterrestres és una mica complicada d'entendre... és el que tenen els extraterrestres...
EliminaEn el primer relat, veig que els extraterrestres, s'havien enamorat del teu mitjó i tu que ja l'havies donat per perdut, he, he...
ResponEliminaEn el segon penso que el rellotge ja no li servia de gran cosa si el temps ja no comptava!
Bon diumenge, Carme.
No els culpis tan ràpid, M Roser! ves que no fos jo qui me l'hagués oblidat a la nau...
EliminaI el segon protagonista com hem dit era un rebel i fins i tot un nostàlgic. Els canvis sempre costen d'assumir i quedar-se sense temps, no és poca cosa. Per ell el temps seguia comptant.
boníssimes participacions! miraré a veure si encara hi sóc a temps ...aquest cop no estic gaire inspirada
ResponEliminaEl primer em va servir "d'escalfament" i d'inspiració pel segon. Tot és posar-s'hi, Elfree. Gràcies!
EliminaHi ha un web de cites per als mitjons desaparellats.
ResponEliminaM'hauràs de donar l'adreça, Xavier! Alguns mitjons t'ho agrairan!!! 😉😜
EliminaFas venir ganes de participar en tot! ets increïble!
ResponEliminai m'agrada llegir d'en Brznst. :)
Vinga, doncs anima't!
EliminaQuina ilu que te'n recordis d'en Brznst!
Em quedo amb el segon, tota una distòpia en quatre paraules.
ResponEliminaGràcies, XeXu!!!
EliminaEi, en Brznst ha tornat! hehehe...llegir això em fa pensar també en l'aniversari del Bona nit i la gran quantitat de relacions que hi ha entre tots els blogs... Els nostres personatges ens són coneguts... I te n'ha sortit un relat ben simpàtic (la d'anàlisis que deuen haver fet al teu mitjó!)
ResponEliminaAra bé, el segon relat és com una micro-novel·la... T'ha quedat perfecte!!
És tot un detall que hagi tornat el mitjó!!! A la dona de fang li fan molta ràbia els mitjons desaparellats... "però com es pot perdre un mitjò?" Diu ella...
EliminaGràcies, Assumpta!!!