Les herbes seques
ran la platja de dunes.
Colors d'hivern.
Flors primerenques
d'aquest groc que ens esclata
a la mirada.
El Ter bressola
les branques despullades
dels arbres tristos.
Coixins al cel,
núvols de branquillons
damunt dels arbres.
Blaves o liles,
les veròniques surten
vora els camins.
PD: fem un salt des del febrer passat fins al maig proper i us proposo una trobada blocaire, va! qui s'hi apunta?
Per què estan tristos els arbres?
ResponEliminaJa saps que a la virtual del 2018 no hi faltaré!
Són efectes personals i intransferibles que ens fan les coses. Aquest reflex a l'aigua, feia que em semblessin cap cots. I el dia núvol i el to de gris. En canvi els de l'altra foto semblaven contents...
EliminaCompto amb tu, XeXu.
Febrer? Maig? Saps que estem al Març, oi?
ResponEliminaOstres, pons! De veritat? Ara mateix no hi pensava, no...
EliminaTrobada al maig
ResponEliminasi res no ho impedeix:
allà ens veurem.
Els teus haikus molt bons. El títol "textures" molt adient.
EliminaGràcies, Xavier, per apuntar-te a la trobada de maig!
EliminaM'alegro que t'agradi el títol!
Jo també, el de les textures.
ResponEliminaPerò tots.
És a prop de casa, Carme?
Gràcies, Jordi!!!
EliminaÉs Ter avall, al seu pas per Colomers, aproximadament...
Aquest febrer, tan a prop i tan lluny, quan ara al març ... ja és primavera!
ResponEliminaBona nit Carme.
Tan a prop i tan lluny... quanta raó que tens!!
EliminaBells haikus i boniques fotos. Em quede amb els coixins al cel damunt d'uns arbres que sembla ja viuen la primavera.
ResponEliminaTambé és la meva preferida, Mari!
EliminaPrecioses aquestes fotos d'un febrer que fa el seu camí oblidant-se que encara és hivern...Trobo a faltar el fred! M'agraden molt aquests coixins de cel!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Gràcies M Roser! Encara som hivern, però no fa fred, no...
EliminaBon vespre!
Mira que contenta estic!! :-))
ResponEliminaEntro al teu blog i puc veure TOTES les imatges... hehehe... tot s'obre bé i funciona perfectament.
Imatges i text que deixen entreveure que l'hivern no és pas la teva estació preferida... potser la primavera t'agrada més :-)
Que bé!!!
EliminaDoncs, saps? No sé què dir-te sobre les estacions... no en tinc cap de preferida. La meva preferència principal és precisament el canvi d'estacions. M'agrada el ritme de les estacions.
Sento l'olor de l'herba crescuda i de les branques amb la humitat perlada de vora l'aigua.
ResponEliminaSempre és un plaer endinsar-se en el paisatge suggerit. A la fi, ens hi hem de fondre...
Una abraçada.
Sempre és un plaer el paisatge, Olga, però hi ha dies que sembla que entri més endins...
EliminaUna abraçada.
Els arbres no estan tristos no... estan ansiosos per tornar a vestir-se de verd! Jo també vull ser a trobada virtual del 2018! Aviseume! :)
ResponEliminaGràcies per voler-hi ser, Alba. T'avisarem! :)
EliminaDelicioses imatges, deliciosos haikus! Passa ben de pressa el temps, les estacions semblen haver trencat la seva rutina clàssica i van una mica al su aire... I ben aviat, ara sí, primavera!
ResponEliminaMolt de pressa, passa... les estacions volen davant dels nostres ulls. I la primavera, sí, ja està al caure, i tant!
Eliminaper bones fotos has de venir a l'empordà...eh? Sort que vens de tant en tant i hi poses bones lletres.
ResponEliminaA la riba del Ter no seria bon lloc per una trobada blocaire?
I tant que sí que seria un bon lloc... a veure si ens trobes un bon lloc per dinar. Ens ho muntaries, Joan?
EliminaM'encanta el teu post, Carme, les fotos, els haikus... i encara més per la invitació que ens ofereixes.
ResponEliminaM'hi apunto!!!
:-)
Gràcies, Glòria!!
EliminaPotser que comenci a fer llista...
Per molt present que sigui l'hivern, com es veu en les teves fotos, hi ha ja una escletxa de primavera. La primera foto és preciosa com l'hivern de les quatre estacions de Vivaldi, la millor composició, la més apassionada, paradoxalment.
ResponEliminaM'alegro molt que t,agradi, Helena! Descdel dia d'aquestes fotos a ara, la primavera ha fet passes agegantades!!!
Elimina