dibuix tret d'una foto de Doors&windows/instagram |
Hi ha pètals de llum
a les enfiladisses de l'ànima.
I fulles tendres
tornen a créixer dels vells troncs.
És vermell de foc, el cor.
I vermella era la finestra per on et mirava.
Se m'escapa, sempre, el color prmigeni,
per sota del blau més plàcid de la calma.
Així és, igual que les plantes a la primavera, l'ànima també treu brots tendres i verds amb les espurnes de llum que li arriben.
ResponEliminaQuina col·lecció de moleskines tens, noia!!!
Moleskine, allò que se'n diu Moleskine, de veritat, només en tinc una: aquesta gegant. I ja vaig per la pàgina 26, més un parell que vaig fer malbé amb dibuixos que havien quedat molt malament, ja només em queden dues pàgines més per pintar.
EliminaQuan arribes a aquesta pàgina de la moleskine t'has d'aturar una estona a respirar. Obrir les finestres del cor.
ResponEliminaObrir finestres sempre està bé... respirar també, respirem profundament!
EliminaUn poema preciós. Haurem d'enfilar el blau plàcid perquè no se'ns escapi mai més.
ResponEliminaRepintarem el blau... si cal...
Elimina
ResponEliminaSempre m'han agradat les finestres i les parets que les envolten. Les textures. El color. La idea de llindar. Un motiu fotogràfic habitual en mi. M'emmirallo en la teva estètica pictòrica.
Abraçades, des de El Far.
A mi també m'agraden molt les finestres ...
EliminaAbraçades, Jordi!
Les finestres tenen un encant especial...Sovint ens aturem a mirar-les, perquè tenen alguna cosa que ens crida l'atenció! Aquest paret vermella amb l'enfiladissa verda i la finestra fosca, té un cor groc que batega!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Gràcies, M Roser per aquesta imatge del cor groc que batega... és molt bonica!
EliminaBona nit, maca!
I també vermell de passió!
ResponEliminaI tant! Vermell descontrolat...
EliminaD'acord amb M Roser. Les finestres tenen alguna cosa especial, tant si mires de dins cap a fora, com si mires de fora cap a dins.
ResponEliminaSempre són atractives, sempre...
EliminaAquest poema m'agrada molt.
ResponEliminaBona nit Carme.
Gràcies, Pere... i jo estic molt contenta que t'agradi.
EliminaBona nit Pere.
Carme sempre admiro la força i decisió que té el traç en la teva pintura, aquesta és preciosa.
ResponEliminaEl poema també ho és i que sempre, tot i que el tronc envelleixi cada vegada més, neixin d'ell fulles tendres abrigant flors vermelles.
Bona nit Carme
És una mena de misteri, de tot natural i habitual, això que dels troncs que semblen eixuts en surtin flors i fulles tendres. Ho veiem cada any davant els nostres nassos i cada any és, de nou, un miracle.
EliminaGràcies, Alfonso, per les teves paraules!
Quin goig del roig quan sabem combinar-lo amb la placidesa del blau!
ResponEliminaQuanta raó tens... aquest és el goig!
EliminaUna preciosa finestra per on respirar calma després de la passió.
ResponEliminaA mi sempre m'ha agradat mirar les finestres de les cases i imaginar-me les històries que s'hi viuen a dins.
Bona nit Carme.
Sempre desperten la imaginació, les finestres. Jo m'he fet tips decdibuixar finestres i no me'n canso mai.
EliminaBona nit, Marta.
Quina pared més "cantona" . És una pared amb molta energia, porta bon rotllo :)
ResponEliminaSí, oi? A mi també em va donar bon rotllo... ;)
EliminaEspero les fulles tendres, sempre hi pot haver màgia.
ResponEliminaColors que encenen l'ànima.
Bona tarda, Carme. 🌺
La màgia sempre hi és, ens cal només trobar-la, ninona...
EliminaBona nit, preciosa! Aferradetes.
Què maco és aquest vermell de fons que realça el verd de les fulles i el groc de la flor!! :-))
ResponEliminaJa veus que la teva proposta a l'Instagram de seguir doors&windows, m'ha inspirat...
EliminaQuina gràcia!!!... Ara no hi havia caigut, però sí, sí, sé que quan ho vaig veure vaig pensar "Això és una mina per la Carme" ;-))))
EliminaPrefereixo el vermell que no pas el blau cel, sobretot després de llegir L'edat de la innocència.
ResponEliminaA mi em costa de decidir, el blau, a vegades és tan plàcid que també m'agrada i el vermell és persistent... gràcies, Helena!
Elimina