dilluns, 27 de març del 2017

Moleskine gegant - 26 - Paret vermella

dibuix tret d'una foto de Doors&windows/instagram

Hi ha pètals de llum
a les enfiladisses de l'ànima.
I fulles tendres
tornen a créixer dels vells troncs.
És vermell de foc, el cor.
I vermella era la finestra per on et mirava.
Se m'escapa, sempre, el color prmigeni,
per sota del blau més plàcid de la calma.

31 comentaris:

  1. Així és, igual que les plantes a la primavera, l'ànima també treu brots tendres i verds amb les espurnes de llum que li arriben.
    Quina col·lecció de moleskines tens, noia!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moleskine, allò que se'n diu Moleskine, de veritat, només en tinc una: aquesta gegant. I ja vaig per la pàgina 26, més un parell que vaig fer malbé amb dibuixos que havien quedat molt malament, ja només em queden dues pàgines més per pintar.

      Elimina
  2. Quan arribes a aquesta pàgina de la moleskine t'has d'aturar una estona a respirar. Obrir les finestres del cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Obrir finestres sempre està bé... respirar també, respirem profundament!

      Elimina
  3. Un poema preciós. Haurem d'enfilar el blau plàcid perquè no se'ns escapi mai més.

    ResponElimina

  4. Sempre m'han agradat les finestres i les parets que les envolten. Les textures. El color. La idea de llindar. Un motiu fotogràfic habitual en mi. M'emmirallo en la teva estètica pictòrica.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden molt les finestres ...

      Abraçades, Jordi!

      Elimina
  5. Les finestres tenen un encant especial...Sovint ens aturem a mirar-les, perquè tenen alguna cosa que ens crida l'atenció! Aquest paret vermella amb l'enfiladissa verda i la finestra fosca, té un cor groc que batega!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M Roser per aquesta imatge del cor groc que batega... és molt bonica!

      Bona nit, maca!

      Elimina
  6. D'acord amb M Roser. Les finestres tenen alguna cosa especial, tant si mires de dins cap a fora, com si mires de fora cap a dins.

    ResponElimina
  7. Aquest poema m'agrada molt.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Pere... i jo estic molt contenta que t'agradi.

      Bona nit Pere.

      Elimina
  8. Carme sempre admiro la força i decisió que té el traç en la teva pintura, aquesta és preciosa.
    El poema també ho és i que sempre, tot i que el tronc envelleixi cada vegada més, neixin d'ell fulles tendres abrigant flors vermelles.
    Bona nit Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una mena de misteri, de tot natural i habitual, això que dels troncs que semblen eixuts en surtin flors i fulles tendres. Ho veiem cada any davant els nostres nassos i cada any és, de nou, un miracle.

      Gràcies, Alfonso, per les teves paraules!

      Elimina
  9. Quin goig del roig quan sabem combinar-lo amb la placidesa del blau!

    ResponElimina
  10. Una preciosa finestra per on respirar calma després de la passió.
    A mi sempre m'ha agradat mirar les finestres de les cases i imaginar-me les històries que s'hi viuen a dins.
    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre desperten la imaginació, les finestres. Jo m'he fet tips decdibuixar finestres i no me'n canso mai.
      Bona nit, Marta.

      Elimina
  11. Quina pared més "cantona" . És una pared amb molta energia, porta bon rotllo :)

    ResponElimina
  12. Espero les fulles tendres, sempre hi pot haver màgia.
    Colors que encenen l'ànima.

    Bona tarda, Carme. 🌺

    ResponElimina
    Respostes
    1. La màgia sempre hi és, ens cal només trobar-la, ninona...

      Bona nit, preciosa! Aferradetes.

      Elimina
  13. Què maco és aquest vermell de fons que realça el verd de les fulles i el groc de la flor!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus que la teva proposta a l'Instagram de seguir doors&windows, m'ha inspirat...

      Elimina
    2. Quina gràcia!!!... Ara no hi havia caigut, però sí, sí, sé que quan ho vaig veure vaig pensar "Això és una mina per la Carme" ;-))))

      Elimina
  14. Prefereixo el vermell que no pas el blau cel, sobretot després de llegir L'edat de la innocència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em costa de decidir, el blau, a vegades és tan plàcid que també m'agrada i el vermell és persistent... gràcies, Helena!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari