Com aquesta pedra, que un escultor ha esculpit, fent filigranes, i aconseguint que la pedra rígida sembli feta de tiges flexibles... com ella a nosaltres ens esculpeix la vida, les experiències viscudes, els moments i les situacions que anem incorporant dia a dia, i així, si volem, en l'ànima se'ns van fent aquests trenats amb els sentiments més suaus, més bells, més endreçats.
Cadascú de nosaltres pot fer interiorment les filigranes emocionals que li calguin, mirant les coses amb uns nous ulls, des de diferents punts de vista. Per instal·lar la pau on teníem neguit, per trobar acolliment allà on sentíem rebuig.
Els altres són un mirall, els altres ens sacsegen o ens belluguen, i nosaltres mateixos som els que ens treballem les emocions i sentiments.
Quina filigrana voleu que us llueixi a l'ànima?
Una il·lusió feta de ganxet. Un amor de puntes de coixí.
ResponEliminaHas triat molt bé, Xavier. M'agraden les teves filigranes...
EliminaSense cap dubte, aquesta, Carme. Jo vull l'ànima ben trenada, que ni que sembli flexible, els terratrèmols externs no la puguin esquerdar.
ResponEliminaNo és que només ho sembli, de flexible, és que ho ha de ser per no esquerdar-se. La rigidesa trenca més fàcilment l'ànima, la flexibilitat resisteix... vaja, és a meva opinió...
EliminaJo em conformo amb un 'escubidú'. Sempre m'ha semblat que dona força joc.
ResponEliminaSi a tu t'agrada, perquè no? Joc en dona, per descomptat.
EliminaDoncs no et sabria dir. Les filigranes també canvien amb el temps, no? I amb els moments. Almenys les mentals. Aquesta de la pedra perdurarà, i ben maca que és, però les nostres no poden ser estàtiques, perquè tot ens influeix i tot és un continu fluir.
ResponEliminaI tant que canvien. Hi ha moments que volem aconseguir de nosaltres mateixos unes coses i hem de fer moltes filigranes per arribar-hi i en un altre moment això ja no ens costa gens i volem aconseguir-ne unes altres. I hem de fer filigranes diferents.
EliminaPerò en el moment present, que és el que compta, podem voler alguna cosa concreta... o no. Jo crec que sempre volem aconseguir alguna cosa de nosaltres mateixos...
On la pau no era neguit.
ResponEliminaAllà.
Allà... si cal buscar-lo, el busquem aquest allà...
EliminaJo ja porto molta trena feta....però espero que pugui fer-ne molt més
ResponEliminaDoncs sí, està molt bé portar trene feta, Joan, i seguir fent-ne molta més. Jo també ho espero com tu.
EliminaEn aquest moment estic teixint una filigrana d'autoestima. La que tenia està molt vella.
ResponEliminaQue bé, Mari, aquesta sempre val la pena de teixir-la i tenir-la en plena forma. Se'ns fa molt necessària a tots. Segur que et queda preciosa.
EliminaQue bonic aquest trenat de pedra, sembla impossible, s'ha de ser molt on artista per fer una cosa així...
ResponEliminaSí, la vida fa com el riu amb els còdols, ens va esculpínt, de vegades suaument i d'altres amb més empenta!
Jo, com la Mari, una filigrana d'auto estima faria de bon lluï a l'ànima...
Bon vespre, Carme.
Realment sembla impossible fer això, però algú ho va fer... i segles enllà encara ens produeix admiració.
EliminaCom li deia a la Mari, val la pena esforçar-se en la filigrana de l'autoestima. És ben necessària.
Bon vespre, M Roser.
La filigrana de tots els avatars de la vida que em van convertint en el que sóc.
ResponEliminaAquesta la tenim tots ben assegurada, de grat o per força.
Elimina