Mujeres invisibles de Carme Valls - 3

Fragments que parlen de sexualitat:

La sexualitatat femenina, la gran desconeguda, s'ha mantingut invisible, normativitzada, tancada o embolicada i dissimulada sota set vels. Ni les dances més eròtiques han aconseguit desvelar la seva profunda invisibilitat. La sexualitat de les dones ha estat oculta durant segles per a elles mateixes i, per descomptat, pel món d'homes i de científics que pretenien coneixer-la, "explicar-la" i "estimular-la" y posar-li normes per a adequar-la a la sexualitat masculina.

Durant segles, y sense comprendre per què tenien la menstruació o per què el seu cos estava unit a la reproducció, algunes dones sàvies van descobrir l'art de les plantes medicinals i la influència benèfica hormonal que poden exercir moltes d'elles.

Segurament aquestes dones van començar a entendre els seus cossos i els principis de la farmacopea, però la majoria d'elles van ser cremades per bruixes, amb la qual cosa els seus coneixements no van arribar a la següent generació.

Tots els experts i expertes en temes de sexualitat estan d'acord en que la sexualitat femenina és molt més complexa que la masculina. Pel psicoanalista Lacan "no es pot conèixer". Però hi ha algunes dones que s'han atrevit a definir alguna cosa més o a descobrir un dels set vels que encara la cobreixen.

Les dones inquietes perquè fins i tot estimant massa no acaben de sentir-se correspostes, no saben què fer sovint amb un amor que no produeix els efectes desitjats i que se'ls planteja com una ambigüetat: sol·licitades perquè estimin els homes, se les critica, a la vegada, per demanar massa en les relacions amb ells. (Victoria Sau, Ser mujer:el fin de una imagen tradicional)

"La capacitat del plaer depen més de la disponibilitat personal que no pas del virtuosisme alié" (Fina Sanz). És fàcil culpabilitzar les parelles, quan no existeix un desig propi ni hi ha una disponibilitat. Les dones necessiten que la relació sexual s'acompanyi d'una certa afectivitat.

"Jo sóc qui sóc" seria una consigna masculina. "Jo sóc qui sóc, més les relacions que he establert" seria la consigna femenina. Per això les expectatives sobre la sexualitat són diferents. Per això, com he repetit tantes vegades, la sentimentalització de la sexualitat ha estat un invent seu. Per això els homes hem d'aprendre tant d'elles. (José Antonio Marina, El rompecabezas de la sexualidad 2002)

Albums de dibuixos

He fet uns àlbums de dibuixos. No sé massa on posar-los.
En poso un aquí de mostra i els altres a baix de tot, allà els trobareu si voleu.

S'alcen veus del soterrani i Un camí amb Eva de Manuel de Pedrolo

Són dues novel·les de la magnífica sèrie Temps Obert. Una sèrie en la qual les novel·les es poden llegir individualment i en qualsevol ordre.

Daniel Bastida, el protagonista de tota la sèrie viu circumstàncies diferents a partir d'un mateix fet.

A S'alcen veus del soterrani, el pare de Daniel, un home compromés amb la República i amb els moviments obrers, marxa en acabar la guerra per por a les represàlies. La família rep molt poque s notícies d'ell i finalment cap. La vida de daniel i la seva família es desenvolupa sense el pare. Daniel és mecànic i la novel·la es desenvoluparà en 4 parts, a través dels diferents aspectes de la vida: l'aspecte familiar, el laboral, el sentimental i el social.

A Un camí amb Eva, el pare decideix no marxar, ja que creu que ell no ha fet res de dolent per haver de fugir, però es detingut i empresonat durant molt temps. Surt de la presó malalt i no viu gaire temps. Daniel fa de periodista i viu en un ambient molt més culturalitzat que en l'altra novel·la. Quan encara jovenet es queda orfe de pare i mare se'n v a a viure amb una cosina de la mare. La Gabriela que l'anima i el valora com a escriptor i intenta donar-li l'espai, el lloc i els mitjans perquè pugui dedicar-se a escriure.

Degoteig

Cau la pluja damunt les fulles seques,

els seus tons càlids llueixen

com enyorant la llum

dels verds més tendres.

Degoteig que continua

més enllà de la pluja.

Tanco els ulls.

Sento les gotes a la cara.

Regalimen pel front

per les parpelles

fins arribar als llavis.

Segon intent del relat sonor

Segon intent del relat sonor de Sonablog. Si voleu saber d'on ve llegiu els altres dos posts: proposta i primer intent

Passa lentament el temps

escoltant el silenci d'un rellotge.

La pressa, com vidres trencats,

com un dolor, com una queixa.

El temps s'escola escales avall.

Brogit de veus i remors de passes.

Violència i gatzara es fan u

en el gest violent que obliga.

I la por, arrapada al coll i al cor

que desbocat necessita aire.

Impacient, xiula un avisador

que ningú sap de què avisa.

Torna el silenci encara

més intens que mai, sense rellotge.

Finalment puc obrir la porta.

Surto a la llum.

Versionant

Somriuen les flors.
Desconeixen els mots.

Guarden llavors.

I saben que el silenci

s'escolta com un bes.

La tarda

Les flors, inventen

mil colors,

de perfum

i tacte delicat.

La tarda sàviament

els atresora tots.

Inundarà de llum

i d'escalfor

cada capvespre.

Marieta

Fa pocs dies he après, gràcies a Na Frannia, que a Mallorca en diuen poriols.

La Tonina diu que a Mallorca també en diuen bouets de Sant Jordi.

I Noves Flors diu que al país Valencià en diuen gallineta cega.

I Francesc Mompó, ha inventat un nom per a elles en l'idioma dels uendos: zzz

Sortim a explorar.

Hem trobat dos cargolets

de closca fina.

Marieta petita

sobre una mà menuda.

Mujeres invisibles de Carme Valls - 2

Carme Valls ens explica les fases de la violència. Per tal que els metges de capçalera, altres professionals i les mateixes dones puguin detectar-ho com més avia t millor. I també ens ofereix un qüestionari per a poder avaluar si una dona està sotmesa o no a maltractaments. Crec que és important tenir uns paràmetres de referència, ja que quan els casos no són tant evidents, no vol dir que no puguin ser-ho més endavant, sovint casos dubtosos de maltractaments poden ser només el començament, detectar-ho a temps és important. Us en faig un resum, ella dóna molts més detalls.

Primera fase: l'agressor impedeix la comunicació entre ell i la víctima per a poder mantenir el control i la superioritat. A vegades ignora el que ella diu, a vegades oblida selectivament el que ell ha dit. Revela molt poc d'ell mateix. No fa plans conjuntament. Li diu exagerada si es queixa. Li diu que ell és així i que l'ha d'aceptar i l'acusa de buscar baralles i de ser massa sensible i treure-ho tot de polleguera. La víctima intenta una vegada i una altra la comunicació. Se sent irritada i confosa i creu que no s'explica prou bé.

Segona fase: L'agressor vol demostrar que ell és superior i ella inferior. Intenta demostrar-li que la seva visió de la realitat és falsa, nega sistemàticament la seva versió, nega els seus gustos i no accepta les seves opinions, desvaloritzant-les cada cop més. Critica com fa les coses, no li troba res ben fet. Ella se sent insegura, no s'atreveix a parlar i s'acobardeix.

Tercera fase: L'agressor vol impedir que la seva víctima tingui contacte o ajuda de l'exterior. Fa que perdi les amigues, es manifesta gelós amb tots els amics o li monta una bronca cada cop que surt amb qui sigui. Pot arribar a fer que perdi fins i tot la feina. Ella accepta l'aïllament sobretot perquè no vol que ningú la vegi com està. Comença a patir depressió, dolors, s'ofega, té fòbies i ganes de plorar sense saber per què. I no l'importa deixar la feina perquè ja no es veu capaç de fer-la.

A la quarta i darrera fase, l'agressor vol destruir la seva víctima. La insulta cruelment i davant dels fills. Després nega els insults i li diu que s'està tornant boja. Els fills en arribar aquí tampoc la respecten i això acaba amb la poca autoestima que li queda.

I tots sabem que la destrucció pot arribar a ser total. Psicòlogicament i físicament.

Carícies de la natura - 3

Baixa el riu ben ple,

de banda a banda,

amagant les pedres,

regant insistentment les herbes de la riba,

es deixen bressar

i s’hi ajeuen, besades pel corrent.