Sempre m'ha semblat una sensació agradable l'aigua de pluja a la cara...Avui, però, sembla que farà un solet radiant. Si més no, de moment!!! Molt bon cap de setmana!
oh, quina sensació tan bona sentir el degoteig de les gotes damunt la pell. M'agrada molt el dibuix, els colors així com difuminats del fons són molt bonics!
El cos tebi i la pluja regalimant... fins als llavis! Fins i tot de la pluja en fas poesia!A mi també em sembla la tardor... preciós! bon cap de setmana Carme
Un poema més adient per a la tardor que no pas per a la primavera, no? Potser és que no t'agrada la calor i ja voldries passar de la primavera a la tardor... A mi no em faria res, la veritat.
Sempre m'ha semblat una sensació agradable l'aigua de pluja a la cara...Avui, però, sembla que farà un solet radiant. Si més no, de moment!!!
ResponEliminaMolt bon cap de setmana!
Que finet. La caricia de la pluja
ResponEliminai el seu degoteig...fins als llavis. I fregar-te la cara amb les mans com estent o esborrant...
Anton.
lentes carícies d'aigua
ResponEliminaun dolç`peto...
ResponEliminabon cap de setmana!!
He estat mirant les col·leccions dels teus dibuixos. Una delícia. La pluja en el rostre, també.
ResponEliminaEm semblava que estava llegint una cançó, la segona vegada l'he llegit amb una cantarella i tot.
ResponEliminaQuina meravella, Carme!
ResponEliminaI l'olor? Quina bona olor, eh Carme? :)
ResponEliminaSaps que dels teus dibuixos se'n podrien fer precioses vidrieres?
els tons càlids, poden lluir molt, Carme... i les gotes, regalimant...
ResponEliminaque bonic, guapíssima!
petons a gotetes!
Son gotes frescas, de vegades es diuen llagrimes i son calentes i salades.
ResponEliminaCarme, sembla un poema de tardor, tot i que els dies de pluja de primavera, tenen també aquesta sensació! Quina pau, quins regalims de pluja!
ResponEliminaoh, quina sensació tan bona sentir el degoteig de les gotes damunt la pell. M'agrada molt el dibuix, els colors així com difuminats del fons són molt bonics!
ResponEliminaEl cos tebi i la pluja regalimant... fins als llavis!
ResponEliminaFins i tot de la pluja en fas poesia!A mi també em sembla la tardor...
preciós!
bon cap de setmana Carme
El degoteig va als llavis que necessiten beure... genial, com sempre.
ResponEliminaAh... adoro la pluja. Per això suposo que tant m'agrada Londres
ResponEliminaFanal blau, abans m'agradava tant mullar-me sota la pluja! Ara aquestes gotetes...
ResponEliminaAnton, doncs sí...
lentes i fresques, Jesús.
Gràcies Sargantana! Bona setmana que el cap de setmana ja està a les acaballes.
Gràcies, Noves Flors.
Xexu, em sembla bonic això que dius.
Gràcies Rita!
Vidrieres, Trini? Mai no se m'hagués acudit :)
Gràcies, gatot, bona setmana, guapo.
Striper, és veritat hi ha gotes de totes menes!
Cèlia, les fulles semblaven de tardor, ara ves què hi vols fer?
robadestiu, és el primer cop que intento difuminats per intentar reinterpretar els fons desenfocats de les fotos. gràcies per haver-t'hi fixat.
Gràcies, Jonan, bonica, bona setmana!
Un petonet, Cesc.
Neo, a mi també m'agrada la pluja.
Un poema més adient per a la tardor que no pas per a la primavera, no?
ResponEliminaPotser és que no t'agrada la calor i ja voldries passar de la primavera a la tardor... A mi no em faria res, la veritat.