Les flors, inventen
mil colors,
de perfum
i tacte delicat.
La tarda sàviament
els atresora tots.
Inundarà de llum
i d'escalfor
cada capvespre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
s'em representa tan relaxan...
ResponEliminaque tinguis un bon dia carme,
es bo començar el dia aixis, gracies!
quina millor manera de fer un talladet amb la teva especial i dolça manera de dir-nos bon dia!!!
ResponEliminabon dia per a tú!
Treurem les cadires al carrer i tot fent la xerrada amb els veins, viurem les sensacions que tambe descrius.
ResponEliminaLes violetes són tan boniques, he de sortir i comprar-ne alguns pel
ResponEliminabalcó! Bon matí, Carme!
quin aimatge de pau i bellesa quotidiana
ResponEliminaM'he deixat embolcallar per aquestes flors i per la saviesa de la tarda. Sento la llum i la seva escalfor!
ResponEliminaMira que ahir vaig sembrar uns clavells baix de l'olivera. M'agraden tant les flors.
ResponEliminaUna abraçada.
Als pobles petits, ara que ja ve el bon temps, la gent espera impacientment la tard per sortir amb la cadira al carrer, és un costum bonic i que m'agrada
ResponEliminaBon dia, sargantana!
ResponEliminaBon dia, fanal blau, au va, em faré també un cafetó per a esmorzar amb tu! Bon dia bonica.
Striper, és bonic això de treure les cadires al carrer i xerrar amb els veïns. Fa temps que no ho veig, però me'n reordo molt bé.
Merike, el teu preciós balcó, serà encara més bonic!
USD, ja veus, col·leccionant moments, a vegasdes quotidians, a vegades especials.
Cèlia, gràcies, t'hi trobo dins la placidesa...
Tonina, clavells baix de l'olivera, si les paraules ja em semblen boniques, com deu ser la realitat!
Mireia, fa temps que no veig fer-ho, abans sí ha havia gaudit molts cops.
Veure la naturalesa vegetal en el seu estat forit maravella.Les flors!! Per la tarda o pel matí també parlen entre elles i amb nosaltres... I en els balcons o al carrer, quan un pot mirar-s'ho sigui caminant o bé a la fresca fan compayia... i quina companyia !!! Anton.
ResponEliminaAquest any no hi ha tornall, parada....en que l'esclat de la vegetaió no és demostri
Quan entro al teu bloc i veig el dibuix i les paraules que l'acompanyen se'm para per uns instants el temps i la pressa desapareix.
ResponEliminaAcaronar una flor, ja sigui una petita violeta com un magnific lilium,és una sensaciò de tendresa especial.
ResponEliminaA mi també m'has fet recordar-me de les oloroses violetes.
gràcies per compartir.
Genial l'acompanyament de la foto, la lletra és clar.
ResponEliminaOoooooooh!! No s'hi val!!
ResponEliminaanava a dir allò típic que dic sempre perquè és una veritat com un temple que de poesia no hi entenc gaire, però volia afegir que m'ha fet un efecte molt maco de sensació relaxant... i plaff!! la sargantana ho ha dit fa 13 hores i 14 minuts!! :-))
I el dibuix, què dir-ne? :-) maco, maco!
molt relaxant (em repeteixo). Ideal per somiar aquesta nit
ResponElimina