La sexualitatat femenina, la gran desconeguda, s'ha mantingut invisible, normativitzada, tancada o embolicada i dissimulada sota set vels. Ni les dances més eròtiques han aconseguit desvelar la seva profunda invisibilitat. La sexualitat de les dones ha estat oculta durant segles per a elles mateixes i, per descomptat, pel món d'homes i de científics que pretenien coneixer-la, "explicar-la" i "estimular-la" y posar-li normes per a adequar-la a la sexualitat masculina.
Durant segles, y sense comprendre per què tenien la menstruació o per què el seu cos estava unit a la reproducció, algunes dones sàvies van descobrir l'art de les plantes medicinals i la influència benèfica hormonal que poden exercir moltes d'elles.
Segurament aquestes dones van començar a entendre els seus cossos i els principis de la farmacopea, però la majoria d'elles van ser cremades per bruixes, amb la qual cosa els seus coneixements no van arribar a la següent generació.
Tots els experts i expertes en temes de sexualitat estan d'acord en que la sexualitat femenina és molt més complexa que la masculina. Pel psicoanalista Lacan "no es pot conèixer". Però hi ha algunes dones que s'han atrevit a definir alguna cosa més o a descobrir un dels set vels que encara la cobreixen.
Les dones inquietes perquè fins i tot estimant massa no acaben de sentir-se correspostes, no saben què fer sovint amb un amor que no produeix els efectes desitjats i que se'ls planteja com una ambigüetat: sol·licitades perquè estimin els homes, se les critica, a la vegada, per demanar massa en les relacions amb ells. (Victoria Sau, Ser mujer:el fin de una imagen tradicional)
"La capacitat del plaer depen més de la disponibilitat personal que no pas del virtuosisme alié" (Fina Sanz). És fàcil culpabilitzar les parelles, quan no existeix un desig propi ni hi ha una disponibilitat. Les dones necessiten que la relació sexual s'acompanyi d'una certa afectivitat.
"Jo sóc qui sóc" seria una consigna masculina. "Jo sóc qui sóc, més les relacions que he establert" seria la consigna femenina. Per això les expectatives sobre la sexualitat són diferents. Per això, com he repetit tantes vegades, la sentimentalització de la sexualitat ha estat un invent seu. Per això els homes hem d'aprendre tant d'elles. (José Antonio Marina, El rompecabezas de la sexualidad 2002)
"Jo sóc qui sóc" seria una consigna masculina. "Jo sóc qui sóc, més les relacions que he establert" seria la consigna femenina. Per això les expectatives sobre la sexualitat són diferents. Per això, com he repetit tantes vegades, la sentimentalització de la sexualitat ha estat un invent seu. Per això els homes hem d'aprendre tant d'elles. (José Antonio Marina, El rompecabezas de la sexualidad 2002)
Estic d'acor amb que la sexualitat femenina i masculina son diferents pero moltes d'AQUESTES DIFERENCIES ESTAN MARCADES PER FACTORS RELIGIOSOS I CULTURALS.
ResponEliminaNo ho sé..., la humanitat és tant diferent i tant complexa...!
ResponEliminaI per sort, no totes les dones ni tots els homes vivim una sexualitat estereotipada. En general potser sí, o potser és el que més hem sentit.
En els dos sers hi ha unes diferencies marcades.
ResponEliminaNo tendeix la dona tenir potser mes meta que la continuitat de la espècie,? inculcada com diu Striper, per factors imposats?
Una de les coses que voldria significar és que ni a l'un ni a l'altre sens educa en les emocions,sentiments i passions.
Qui és coneix a ell?
Podria arribar un dia el matriarcat, que en un prncipi va abandonar
No crec aportar res de nou, però si el sentiment dificil d'igualtat, de comprensió haurai d'imperar.Anton.
La sexualitat masculina i femenina són diferents amb elements comuns, pens. No crec que aquesta diferència sigui dolenta necessàriament. Cal saber escoltar, sentir i aprendre de l'altre.
ResponEliminaLa sexualitat femenina i masculina són diferents perquè homes i dones són diferents i, com diu Caterina, això no és dolent, és més, jo crec que és boníssim :-))
ResponEliminaLa "sentimentalització" de la sexualitat un invent femení? Doncs genial!! Punt per a nosaltres ;-) i no veig que això tingui res a veure amb factors religiosos, la veritat.
Crec que la sexualitat femenina i masculina són diferents però també crec que la sexualitat de les persones és diferent, independentment que siguen homes o dones.
ResponEliminaStriper, jo crec que són diferents i que els factors religiosos i culturals són un afegit a les diferències.
ResponEliminaTrini, per sort que no! però encara queda molt camí per a que tots els homes i totes les dones, en general, puguin viure una sexualitat feliç.
Anton, el sentiment d'igualtat i de comprensió que hauria d'imperar, encara queda lluny sobre tot en algune s cultures, però jo tinc la confiança que mic a en mica la humanita t s'hi anirà acostant.
Caterina, no, no si dolenta no és, clar que no... però com que la diferpencia existeix cal saber-nos escoltar i entendre com tu dius.
Assumpta, tens raó és boníssim, i crec que les dones encara tenim més coses a aportar que aquesta.
Noves Flors, tens raó, cada persona és un món, i també en aquest aspecte de la sexualitat.