Baixa el riu ben ple,
de banda a banda,
amagant les pedres,
regant insistentment les herbes de la riba,
es deixen bressar
i s’hi ajeuen, besades pel corrent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Hi de cop un peixsurt amb un gran impulss vure mon, pertotrnar-se Ha seumerguir en el riu de la seva vida.
ResponEliminaAl meu poble
ResponEliminaSempre he pensat que no sóc més que paisatge
Quan torno a la vall i al poble que agonitza
Només se m’apareix la meva imatge
d’infant belitre i mesell que s’eternitza
pel mig dels pins, de l’aigua i de l’oratge.
Tan sols em raja el vers que banalitza
la melangia d’aquell dolç miratge.
Sempre m’esquiva el record que em fa la guitza.
Tant vaig ser verd ufanós com aigua clara.
Com vaig ser pedra, bassetja i javelina
Genoll pelat, brètol, fill de sa mare,
com vaig ser núvol, ocell, crit i gatzara
molt descarat, salvatge i mala espina.
Esbojarrat i xerraire, tant com ara.
Argentera, en una de tants estades. Segle XXI
màgica combinació de colors i paraules
ResponEliminaDesprés d'en Mèlich...qualsevol s'atreveix..
ResponEliminaMillor em quedo escoltant com baixa l'aigua pel riu...
moooooooolt bon dia, carme!
El riu camina sense parar, clar son ses aigües que tenen peus de camí imparable en el seu treball,sols asuts i pantans poden trencar el seu viatge, fer-li parada.
ResponEliminaTu també ets riu de treball que no para ...Anton.
Caram, jo també dic el mateix, quin sonet tan treballat, el del Mèlich; després d'això, tal com apunta fanal blau, millor escoltar el soroll de l'aigua del riu que passa mentre rellegim el poema. :)
ResponEliminauau quin dibuix... bon escrit com sempre...
ResponEliminaDibuix genial!!! :-))
ResponEliminaIl·lustra perfectament el text... quasi sento el sorollet de l'aigua ;-)
Un bon petó del riu!
ResponElimina:)
ResponEliminaja no puc dir res més, després de llegir el Mèlich!
preciós!
Renoi!! mira que en saps de posar les paraules adients "Mèlich" .
ResponEliminaAvui he pasat el mati escoltant un soroll d'aigua caient desde una bona alçada ."Sant Miquel del Fai".Bonic indret de la nostra terra i a mès aquest any de tanta aigua.
Bon diumenge. nuria
Carme,
ResponEliminaM'has fet pensar amb l'Onyar de Girona. Esà tot regat i verd!
bona setmana wapa!
Una caricia i una besada també de part meva!
ResponEliminaStriper, gràcies per donar-li una vida més al meu riu. Un peix que gaudeix de la plenitud del riu.
ResponEliminaMelich, quin sonet més bonic! Mai no he estat capaç de fer-ne un... crec que no em sortiria de cap manera. Però m'agrada molt aquest. I que continuís essent esbojarrat i xerraire, tant com per regalar poemes bonics. Gràcies!
USD, gràcies!
Fanal blau, bon vespre, bona nit i bon temps de flors!
Anton, gràcies per comparar-me a un riu... això m'agalaga de no dir!
Noves Flors, escolta doncs el riu, un dels sons més acaronadors.
Cesc, gràcies!
Assumpta, escolta'l doncs, a mi m'agrada sentir-lo.
Un petó per a tu també, Ma-Poc!
Montse, llegim en silenci, doncs!
Núria, Sant Miquel del Fai! Un bon lloc per anar-hi aquest any. Tens raó!
Joana, està inspirat en el Ter, clar que el dibuix no és molt fidel... bona setmana maca!
Lliri blanc, una abraçada també per a tu!
Enamorades dels paisatges, de la natura, m'agradaria veure'ns a les dues badant davant qualsevol flor, poble o arbre...quina fila devem fer...
ResponEliminaPetons, estimada, gràcies per ser-hi sempre...
Doncs m'agradaria, Zel, que e m portessis en una de les teves sortides fotogràfiques i embadalir-me al teu costat. Segur que riuríem de la fila que faríem.
ResponElimina