Fa pocs dies he après, gràcies a Na Frannia, que a Mallorca en diuen poriols.
La Tonina diu que a Mallorca també en diuen bouets de Sant Jordi.
I Noves Flors diu que al país Valencià en diuen gallineta cega.
I Francesc Mompó, ha inventat un nom per a elles en l'idioma dels uendos: zzz
Sortim a explorar.Hem trobat dos cargolets
de closca fina.
Marieta petita
sobre una mà menuda.
caram que comenceu dematinet !
ResponEliminaCaragolet caragolet,
tu que n'ets tant petitet,
quan la mare et trobarà,
que contenta es posarà!!!
i segur que devia fer pessigolletes a la mà menuda...
ResponEliminabon dimarts!
No se per que les marietes sempre m'han fascinat.
ResponEliminafa temps que llijo la frannia... i tot el què escriu m'impressiona. me sembla que mai li he dit res, però m'agrada molt com ho fa.
ResponEliminavas llegir l'escrit "eròtic?". al·lucinant. fa temps que no llijo cap novel·la, però m'hauria quedat llegint-la i llegint-la, sense cap pressa que la noia i el noi arribessen a conèixer-se o a fer-se cap carícia.
continuaré llegint-la en silenci, com si no ho fóssem :)
tu, com estàs, carme?
a mi m'ajudes a sentir-me bé moltes vegades. llegir-te, mirar-te, és un plaer.
una abraçada, carme
Ah les marietes, a una d'elles li vaig donar paper en una de les meves novel·les "Uendos" encara que fóra de mascota d'un d'ells. Per cert, en l'idioma dels uendos es deien zzz.
ResponEliminaSalut i Terra des del sud.
Per cer Carme t'he deixat una cançoneta a sota del balcó...
ResponEliminaI quan vas a agafar-les, obren l'hangar i treuen aquelles ales i s'esmunyeixen... Tens un fracàs, però també pots seguir-la en el seu periple... Tenen uns colors vius i bonics. De petits no ens en deixaven matar cap. Anton.
ResponEliminaLa natura ens descobreix petits animalons que ho fan to tmés fàcil.
ResponEliminaEl poriol/marieta és signe de molt bona sort, especialment a Itàlia. Això et desitjo.
ResponEliminaIruna, gràcies! M'ha emocionat el que dius.
Al meu poble, també a Mallorca els diem "bouets de Sant Jordi", curiós que a la mateixa illa tengui tants noms,no?
ResponEliminapreciosa aquesta marieta i amb uns ulls molt vius ;)
ResponEliminano sabien que es deien poriols també.
ResponEliminaM'encanten les marietes. Són ben boniques
Apa, quina marieta tan rebonica! Ací en diem "gallineta cega".
ResponEliminaPoriols? :-) Veus? una nova cosa que he après :-)
ResponEliminaGràcies per la cançoneta, Miquel Àngel. L'he vist i no he pogut escoltar-la, ar a hi vaig.
ResponEliminaFanal blau, estava admiradíssim i això que la marieta era encara tan bebé com ell mateix, xicarrona. Bona nit.
Són bonqiues, Striper.
Iruna, jo sempre llegeixo Frannia i a vegades dic i a vegades no dic, però trobo que escriu molt i molt bé.
Gràcies Francesc, per donar-nos una paraula nova ni que sigui del teu imaginari: zzz
Anton, és que matar una marieta és trist. Són tant pacífiques i boniques. I elles no fan cap mal.
Cesc, a vegades les coses són més fàcils del que semblen, oi?
Frannia, doncs molt bona sort per a tu, també!
Tonina, gràcies per una altra paraula més. La posaré al post.
Gràcies Ma-Poc.
Khalina, sempre aprenem coses noves... i als cometnaris encara més.
Noves Flors, al post vas també, de dret.
Assumpta, si n'aprenem de coses, als blogs!
Em fas recordar la cançoneta: Marieta, vola, vola
ResponEliminatu que portes camisola
si m'ensenyes el camí del cel
et donaré pa i mel!
Cèlia, és una de les cançons que he cantat més en aquest darrer any! Surt en un llibre que tinc des que els meus fills erne petits que es diu "Olles olles de vi blanc" I on hi ha jocs de falda, poemes i cançons. Aquest a hi surt escapçada, però jo la sabia sencera com tu l'escrius. Gràcies!
ResponEliminaVolia cantar-te la mateixa cançoneta que la Cèlia
ResponElimina:-)
A Quissapon en diem "bitxus faralaensis", però això no té importància, perquè a les teves marietes, si són albines, els diem "bitxus merengoensis de taques negres".
;-)