dilluns, 4 de maig del 2009

Participació als relats conjunts sonors... de Sonablog

El David ha fet aquesta pràctica de disseny sonor i jo vaig proposar tornar-la a convertir en història...





L'habitació està en calma, només se sent la remor d'un rellotge. Dorm.
De sobte, una ombra negra, entra pel balcó, esberlant el vidre i amb algun objecte desconegut, el colpeja al cap. Es queixa amb un crit d'un esglai indefinit.
L'ombra recull un objecte i marxa escales avall, amb presses.

Es queda ferit i espantat. Sense deixar-li temps a recuperar-se, en pocs minuts, arriben tot un grup de nois, l'obliguen a acompanyar-los i ell panteja de por.

El duen al soterrani, i hi ha força soroll, l'amenacen, trenquen coses, té molta por que li facin mal. No sap què volen.

Finalment sembla que només volien la seva palm. No entén de cap manera què es pensen trobar-hi... També li falta el mòbil... podien haver encertat l'objecte a la primera!

19 comentaris:

  1. no conec això dels relats conjunts sonors, suposo que es tracta de fer un escrit a partir dels sons. Curiós, i aquest, inquietant.

    ResponElimina
  2. Interessant!! Molt interessant!! ;-)

    Tinc el meu al cap, i el tinc molt clar, però l'he d'escriure jeje

    A veure si aquest vespre puc :-))

    ResponElimina
  3. els teus relats s'omplen dels teus dots d'escriure, simplement, m'agrada.

    ResponElimina
  4. Això de canviar la crossa per la bicicleta, no em prova. Ho deixo còrrer de moment.Quan tinc una cosa sabuda em porten un altre llibre. No dono per tant. Fins a les hores de dormir m'hauré de possar a aprendre... Prou.Anton.

    ResponElimina
  5. Caram, mentre vas llegint el so que se sent va prenent sentit. A mi em sembla molt difícil de fer!

    ResponElimina
  6. ostres! molt bo! A mi m'ha fet certa por al principi ;)

    ResponElimina
  7. Gràcies, striper, tu sempre tant positiu!

    USD, al començament el veia dramàtic, i he volgut posar-hi un toc d'humor.

    Assumpta, vaig cap allà doncs!

    Robadestiu, és que és una cosa que me l'acabo d'inventa r jo fa quatre dies en sentir al feina del David, que precisament havia explicat un argument només amb sons. Intentar refer-lo o reinventar-lo em va sembla divertit.

    Gràcies, Cesc!

    Anton, i Tant que pots dir prou! a cada moment que vulguis!

    Xexu, fàcil no m'ha resultat, però divertit sí.

    Ma-Poc, a mi també m'ha fet por, eh? no et pensis... em suggeria només mal rotllo, ja ho veus.

    Un petonet, Patrícia!

    ResponElimina
  8. quina passada! i com ho has fet? mare meva...

    ResponElimina
  9. Gràcies Mon!

    Montse que el so no l'he fet jo... ja veig que m'he deixat de posar l'enllaç.... ara el poso.

    ResponElimina
  10. carme...

    vaig escoltar la seqüència de sons l'altre dia, quan vas posar-la, i vaig pensar que era una bona idea. me sembla molt curiós això que fan "construint" sons...

    a classe de música, a l'institut, mos posaven audicions i també mos feien imaginar què mos suggerien.

    has degut xalar fent l'escrit.

    noia... què és "la palm"??? no en tinc ni idea.

    m'has dixat intrigada.

    bona nit i una abraçada

    ResponElimina
  11. Iruna, xiqueta, ara em poses en un compromís... no sé si t'ho sabré explicar gaire bé, ja que jo tampoc sé massa què és. És una mena d'agenda-ordinador de butxaca... no sé ni si s'escriu així... jo ho he sentit a dir així. Poca cosa més et puc dir. he vist la gent, al tren que van amb aquest aparell i una mena de llapis tocant la pantalleta...

    Bona nit bonica, petonets.

    ResponElimina
  12. Em semblen inquietants aquestes històries...és una sensació rara...el mateix m'ha passat amb el de l'Assumpta.

    ResponElimina
  13. Molt bé, Carme! M'ha agradat molt la teva versió. Quina sorpresa!!! Com canvia la història al cap de cadascú.

    Ha estat molt interessant. La propera proposta serà menys esgarrifosa i creada especialment per a això. Gràcies!!!

    ResponElimina
  14. Kweilan, sí, sí que en són, la veritat... vaig tenir al ide a d'escriure a partir d'un so, abans d'escpoltar-les, quan le s vaig sentir ja quasi me'n penedia, je, je... és broma però si que em va descol·locar una mica.

    David, m'alegro que t'agradi. Si alguna propera la pengen a Relats conjunts, serà molt més interessant ja que segur que hi participarà més gent. Gràcies a tu.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari