El David ha fet aquesta pràctica de disseny sonor i jo vaig proposar tornar-la a convertir en història...
L'habitació està en calma, només se sent la remor d'un rellotge. Dorm.
De sobte, una ombra negra, entra pel balcó, esberlant el vidre i amb algun objecte desconegut, el colpeja al cap. Es queixa amb un crit d'un esglai indefinit.
L'ombra recull un objecte i marxa escales avall, amb presses.
Es queda ferit i espantat. Sense deixar-li temps a recuperar-se, en pocs minuts, arriben tot un grup de nois, l'obliguen a acompanyar-los i ell panteja de por.
El duen al soterrani, i hi ha força soroll, l'amenacen, trenquen coses, té molta por que li facin mal. No sap què volen.
Finalment sembla que només volien la seva palm. No entén de cap manera què es pensen trobar-hi... També li falta el mòbil... podien haver encertat l'objecte a la primera!
dilluns, 4 de maig del 2009
Participació als relats conjunts sonors... de Sonablog
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Molt be, Molt bo!!!!
ResponEliminadivertit
ResponEliminano conec això dels relats conjunts sonors, suposo que es tracta de fer un escrit a partir dels sons. Curiós, i aquest, inquietant.
ResponEliminaInteressant!! Molt interessant!! ;-)
ResponEliminaTinc el meu al cap, i el tinc molt clar, però l'he d'escriure jeje
A veure si aquest vespre puc :-))
els teus relats s'omplen dels teus dots d'escriure, simplement, m'agrada.
ResponEliminaAixò de canviar la crossa per la bicicleta, no em prova. Ho deixo còrrer de moment.Quan tinc una cosa sabuda em porten un altre llibre. No dono per tant. Fins a les hores de dormir m'hauré de possar a aprendre... Prou.Anton.
ResponEliminaCaram, mentre vas llegint el so que se sent va prenent sentit. A mi em sembla molt difícil de fer!
ResponEliminaJa l'he posat!! :-))
ResponEliminaostres! molt bo! A mi m'ha fet certa por al principi ;)
ResponEliminaincreïblement bo :) un petonet!
ResponEliminaGràcies, striper, tu sempre tant positiu!
ResponEliminaUSD, al començament el veia dramàtic, i he volgut posar-hi un toc d'humor.
Assumpta, vaig cap allà doncs!
Robadestiu, és que és una cosa que me l'acabo d'inventa r jo fa quatre dies en sentir al feina del David, que precisament havia explicat un argument només amb sons. Intentar refer-lo o reinventar-lo em va sembla divertit.
Gràcies, Cesc!
Anton, i Tant que pots dir prou! a cada moment que vulguis!
Xexu, fàcil no m'ha resultat, però divertit sí.
Ma-Poc, a mi també m'ha fet por, eh? no et pensis... em suggeria només mal rotllo, ja ho veus.
Un petonet, Patrícia!
que xuli!!! molt bo
ResponEliminaquina passada! i com ho has fet? mare meva...
ResponEliminaGràcies Mon!
ResponEliminaMontse que el so no l'he fet jo... ja veig que m'he deixat de posar l'enllaç.... ara el poso.
carme...
ResponEliminavaig escoltar la seqüència de sons l'altre dia, quan vas posar-la, i vaig pensar que era una bona idea. me sembla molt curiós això que fan "construint" sons...
a classe de música, a l'institut, mos posaven audicions i també mos feien imaginar què mos suggerien.
has degut xalar fent l'escrit.
noia... què és "la palm"??? no en tinc ni idea.
m'has dixat intrigada.
bona nit i una abraçada
Iruna, xiqueta, ara em poses en un compromís... no sé si t'ho sabré explicar gaire bé, ja que jo tampoc sé massa què és. És una mena d'agenda-ordinador de butxaca... no sé ni si s'escriu així... jo ho he sentit a dir així. Poca cosa més et puc dir. he vist la gent, al tren que van amb aquest aparell i una mena de llapis tocant la pantalleta...
ResponEliminaBona nit bonica, petonets.
Em semblen inquietants aquestes històries...és una sensació rara...el mateix m'ha passat amb el de l'Assumpta.
ResponEliminaMolt bé, Carme! M'ha agradat molt la teva versió. Quina sorpresa!!! Com canvia la història al cap de cadascú.
ResponEliminaHa estat molt interessant. La propera proposta serà menys esgarrifosa i creada especialment per a això. Gràcies!!!
Kweilan, sí, sí que en són, la veritat... vaig tenir al ide a d'escriure a partir d'un so, abans d'escpoltar-les, quan le s vaig sentir ja quasi me'n penedia, je, je... és broma però si que em va descol·locar una mica.
ResponEliminaDavid, m'alegro que t'agradi. Si alguna propera la pengen a Relats conjunts, serà molt més interessant ja que segur que hi participarà més gent. Gràcies a tu.