Daniel Bastida, el protagonista de tota la sèrie viu circumstàncies diferents a partir d'un mateix fet.
A S'alcen veus del soterrani, el pare de Daniel, un home compromés amb la República i amb els moviments obrers, marxa en acabar la guerra per por a les represàlies. La família rep molt poque s notícies d'ell i finalment cap. La vida de daniel i la seva família es desenvolupa sense el pare. Daniel és mecànic i la novel·la es desenvoluparà en 4 parts, a través dels diferents aspectes de la vida: l'aspecte familiar, el laboral, el sentimental i el social.
A Un camí amb Eva, el pare decideix no marxar, ja que creu que ell no ha fet res de dolent per haver de fugir, però es detingut i empresonat durant molt temps. Surt de la presó malalt i no viu gaire temps. Daniel fa de periodista i viu en un ambient molt més culturalitzat que en l'altra novel·la. Quan encara jovenet es queda orfe de pare i mare se'n v a a viure amb una cosina de la mare. La Gabriela que l'anima i el valora com a escriptor i intenta donar-li l'espai, el lloc i els mitjans perquè pugui dedicar-se a escriure.
Vénen ganes de llegir-los...Fa tants anys que no llegeixo Predolo!!!
ResponEliminaA veure si m'hi poso...
un molt bon diumenge, carme!
i dilluns, i dimarts, i dimecres...
Els vaig llegir fa temps i m'agafen ganes de tornar-ho a fer, segur que serà molt diferent!
ResponEliminaI molt xulo el recull de premis i regals!
Això dels llibres...No sé si em falta temps o em falten ganes, se m'acumula la feia. I voldria fer-te cas en aquests que exposes... Hi poden haver records que es troben.
ResponElimina.....
M'has sorprés amb SLIDE... Quina meravella de recull i a mi em toca en grau superlatiu. Fa temps ho vaig provarde fer-ne un i no me'n vaig sortir. No sé si intentar-ho.
Ets meravellosa,noia.Penses pels que no pensem.Gràcies.Anton.
Me n'alegro que t'hagi agradat. Me'ls apunto per llegir-los de seguida que trobi un forat. Me n'has fet agafar ganes!
ResponEliminaGràcies per posar contes de Manuel de Pedrolo perquè de veritat m'encanta.Ja he llegit el Mecanoscrit...
ResponEliminaLa setmana passada a classe a L'ateneu algueres hem llegit el conte "L'home que va tenir la desgràcia de no néixer a Vilagran", tret de Violacio' de limit.Una situacio' que , encara que sigui banal és absurda i en fa patir les consequiencies al personatge.
Bon diumenge
Recordo que molts professors què he tingut sempre m'han parlat de les novel·les de Manuel de Pedrolo i han explicat els seus mètodes...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Carme, ja saps que en Pedrolo és una de les meves debilitats, dec tenir una cinquantena de títols i tots llegits, alguns rellegits. Llàstima que ara no en tenim de Pedrolos, ni Ovidis, ni Xirinachs, ni Furters, ni Estellés. Ara qualsevol que tingui un carnet de partit als morros i faci un esternut, li fan un homenatge, li publiquen l'esternut..., i encara l'aplaudeixen. Hi ha massa ego i egoisme.I hi ha massa mediocritat per votació popular... Sort que les noves generacions descobreixen en Pedrolo i són consequents amb ell.
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
17 / maig / 2009 15:28
lectures recomenades que es recomanen soles per l'autor.
ResponEliminaAquí, ja veus gaudint del premi del Jesús. Una delícia. Jo també feia molts anys que no llegia Pedrolo. Gràcies maca, que tinguis tu també una bona setmana. ;)
ResponEliminaCèlia, sensació d'arribar a un lloc molt conegut, encara que els llibres siguin uns altres. N'havia llegit tants!
Anton, tota una època en aquests llibres. Des de la postguerra fins els 60. Sí que hi ha records, sí!
Jo també he hagut de fer diversos intents abans de sortir-me'n amb l'SLIDE. Si puc ajudar-te en alguna cosa m'ho dius. I això dels que no penseu, no ho diràs pas per tu... oi? Que no és cert. penses moltes coses i molt boniques.
myself, m'ho he passat molt bé! Recordant vells temps!
Lliri blanc, m'alegro que coincidim. Pedrolo sempre sorprèn.
Cesc, és uns dels millors autors d'aquest país, sense cap dubte.
Ho recordo, onatge, ho recordo, ja et vaig dir que em guanyes a mi i tot... ara la meva trentena llarga s'ha eixamplat una mica més amb el premi. Jo no arribo a la cinquantena, però de llegits potser sí, entre els meus els del meu pare i els de la bliblioteca...
Striper, tens raó és un nom amb garantia.
Està bé recordar Pedrolo i fomentar la seua lectura. També em fas venir ganes de rellegir-lo!
ResponEliminaM'estimo pedrolo, ja n'hem parlat alguna vegada, em va obrir els ulls a una altra realitat... gràcies per recordar-lo!
ResponEliminaPedrolo era un mestre!
ResponElimina