Somriuen les flors.
Desconeixen els mots.
Desconeixen els mots.
Guarden llavors.
I saben que el silenci
s'escolta com un bes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
quina manera de versionar més fantàstica, carme!!!
ResponEliminaI, sí, és cert, les flors sempre somriuen!
bon dia :)
I malgrat no ser gaire cosa, són tan intel·ligents! Si els haikús són bonics, a mi m'agraden potser més les tankes!
ResponEliminaMaquissima finestra
ResponEliminai fantàstic vers.
Com sempre em regales
dolços pensaments!
Com un bes de colors.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSomriuen perque aprecien teva dedicació... No deixis de regar-les i parlar-los'hi i donar-les'hi les teves il·lusions, el seu silenci de veu és musica de celestia que ens dediquen. Anton.
ResponElimina.................
Em sembla que he fet un garramatxo amb els meus trenets.
Perdona, tu no t'hi llençaves i ves per on m'he enganxat a la ratera de R. Conjunts.
aquest somriure de les flors m'ha arrencat un somriure! :)
ResponEliminaÉs l'hora d'una miqueta de tranquil.litat i bellesa...l'hora de visitar el teu bloc.
ResponEliminaamb el teu permís...
ResponEliminamés que una versió, és una recreació!!
és preciós, preciós...
Però tots sabem que no pot ser d'una altre manera venint de te, carinyeta..
gràcies, nina...
petonets dolços
:¬)***
sssstupendo!...
ResponEliminabé! se que entens que vull dir allà on diu "te" hauria de dir "tu"
Fanal blau, les flors somriuen sempre... si te les saps mirar. Si ara escric "Bona nit" contestant al teu bon dia, em penso que sóc com el senyor del fanal del Petit Princep.
ResponEliminaCèlia, saps? a mi també. M'agraden les tankas.
Eva, gràcies, tu també em regales bonqiue s paraules.
Striper, de colors bonics.
Demà al matí el penjo, Anton.
Ma-Poc, si tu també els somrius a elles, segur que estaran contentes.
kweilan, gràcies per les teves paraules tan dolcetes.
Barbollaire, sempre trobo fotos per "robar-te" o "recrear" al teu blog ... i les paraules també, força manllevades. I ja entenia que volies dir tu, però mira, aquest aire italià tenia la seva gràcia. Bona nit, poeta.
Versionant amb paraules dolces versiones la dolçor.
ResponEliminaGràcies, Cesc, bona nit.
ResponElimina