dilluns, 28 de febrer del 2011

Desert d'amics...


Desert d'amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
 me trob del tot en mal poder sotsmès,
 no vei algú que de mé s'haja cura,
e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura

Jordi  de Sant Jordi

diumenge, 27 de febrer del 2011

Sopar blocaire del dissabte

Era  molt  aviat  encara,  vaig arribar  prop del  restaurant  i vaig  poder  aparcar  al carrer,  just  a la  mateix a cantonada.  Vaig  trobar  els  primers dos  blocaires  que  sembla que ja feia  estona que  eren per  allà  voltant  i fent  fotos a  duo,  com acostumen a fer  sovint,  eren  en BARBOLLAIRE (Un lloc per  nosaltres) i la FANAL BLAU (A la llum d'un fanalet),   ens vam acostar  cap  a la porta  i  hi havia  dues  persones  més,  ens  vam mirar  (seran blocaires  o no?)  i  ells  ens van mirar  també...  doncs  sí?  Sí!  Dos  dels  superorganitzadors,  allà  al peu del canó  per  tenir-ho tot  a punt  i rebre  la  gent que  arribava: la BARGALLONETA (Parlem una mica de cinema?)  i en JORDICINE (Paranoia 68), al cap de poc  van arribar  els  altres  dos  organitzadors: la MAR (Bocins de lluna)  i l'ÒSCAR (The lost art of keeping a secret). Em va  fer  molt a il·lusió  veure'ls,  ja  que  els llegeixo  sovint.

I d'entrada  ja ens  van ensenyar  la  feina que ens  havien portat.  Una  trobada  de blocaires sense escriure cap post,  no podria  ser.  Ens  van dur  aquestes  carpetes  tant  ben preparades,  per escriure  5  posts  ambulants  i comunitaris.
I  la veritat  és  que  no em veig  pas  capaç,  d'ara  en endavant,  de posar  l'ordre  d'arribada  de  tothom.  Però  va  ser  molt  emocionant.  veure  que hi ha gent  que  reconeixes  de seguida  encara que no els hagis  vist  mai  i també  gent  que  et costa  de reconèixer.


El sopar  era  sense  entaular-nos  i així  ens  bellugàvem  i podíem anar  canviant  de  persones i converses  i  ens  vam poder conèixer  millor.


Tota  una  colla,  eh?  se'm feia  difícil  recordar  tothom  i per  sort  anàvem  etiquetats...


Vaig  reconèixer  uns  quants  blocaires  que  ja havia  vist  abans,  en alguna de les  presentacions   de  llibres:  la MARTA (Didalet d'ivori),  en RAFEL (La Cerdanya des de Can Fanga)  i  el  El veí de dalt  (Malerudeverue't)

També vaig  poder  posar  cara  a unes  blocaires  que  m'estimo molt,  ja que  ens  llegim i comentem  des de fa molt  temps  i tenia  moltes  ganes de poder-les  veure   i  fer-los-hi  una abraçada: la  RITS (Vuite8ena), la  JOANA (Llum de dona), l' ELFREELANG (Su dubto és que sóc, si penso es que sóc),  la DOLORS (Horabaixa), i la  KWEILAN (Llibres llegits i per llegir)

 I  finalment,  conèixer  també  persones noves,    de qui  no havia  visitat  els  blogs  abans,  o potser sí,   justament aquests  darrers  dies, perquè  venien al sopar. No podia  recordar-los  tots,   però  mica  en mica  em vaig  situant:  

DERIC (Un salt al món), CARMEN (La condición humana), LIRIO (Espejo del alma)
MARTA M.Q. (Antena de papallona), ROGER (La llanterna màgica), BELÉN (Belén in red)
IRENE (Un nuevo amanecer), DANI (Pequeñas miradas), DOOM MASTER (El bloc d'en DoomMaster), GOCULTA (Un dia de color), KIKA (Kika's log), RICARD (Clàssics de cinema)
MIQUEL ZUERAS (Rosebud), PILAR (Cau de joc espai de risoteràpia), E-LECTA (E-lecta)


El sopar  va estar  molt  bé,  però  el millor de tot  van ser les  converses,  parlant  de blogs,  d'anècdotes,  de  coincidències,  d'afinitats...


I  veure  els  somriures  que  diuen tant  i les  mirades...


Però  sempre  recordaré aquest  sopar  pels  riures.  Estones plenes  de riures.  El moment queda col·leccionat  així:  Moment  d'emocions,  d'alegries  i de riures.



I encara  ens en vam  anar  amb  un CD  de regal,  fet  de la música que nosaltres  mateixos  havíem triat.  Es  pot  demanar més?  Moltes  gràcies  a tots.  Continuem compartint...

La Maira respon als vostres comentaris

La  Maira  al seu blog,  us  respon als  vostres amables comentaris  de l'altre  dia.

I  al mateix  temps  us  proposa  el primer  tema   que  li ve de  gust  reflexionar:





Hola  a tohtom,  torno a ser la Maira.   Ja  em llanço  i  començo a explicar-vos  les meves  coses  i reflexions:


Jo sóc  molt tímida  i sempre  m'havien ensenyat  a ser  prudent,   a  parlar  amb  les  persones de maneres diferents  segons   si hi havia  més  confiança  o menys...

I aquest  és  el primer  tema  que  em va  sobtar  del món dels  blocs.  Un dia  vaig  deixar  un comentari  en un blog  per  primer  cop  i la resposta a aquest  comentari  em va  fer pensar que s'equivocaven de persona,  que es  confonien.  No era  així.  La  resposta  era per  mi:  desconeguda  tractada  amb  tot l'afecte. Tot  i que no tothom  és  igual.  A  mi em va semblar  que una majoria  em tractaven  com si em coneguessin de tota la vida,  només  entrar  al seu blog.

Això  em  donava dues  sensacions  contradictòries:

Primer sentir-me  ben acollida,  però  segon,  veure  que  aquest  acolliment  no era exactament per  a mi,  sinó  per  una persona  anònima  que   era  jo,  i  em donava  la sensació  que potser era  un acolliment  càlid,  però  en certa manera  superficial,  ja que  es  donava a tothom indiscriminadament.  Jo tenia   el costum  de donar  la benvinguda una mica  formal  a la gent  que  aterrava al meu blog  per  primer  cop  i  anava  agafant  familiaritat i confiança  amb  el temps.

Després  he vist  que,  fins  i tot,   a la vida  real,  tractar a tothom  com si  ja el coneguessis  de tota la vida,  pot  ser força  agradable. Però no deixa  de  ser  superficial...  ja que  tampoc  parlaries les  mateixes  coses, ni compartiries  el mateix  si ja coneixes  que si no coneixes.

I  vosaltres  com ho feu?  Contesteu  amb  les mateixes paraules,  amb les  mateixes expressions  els  amics  coneguts  que  als  vinguts de nou?  Us  agrada  que us  tractin com si us  coneguessin de tota  la vida,  així d'entrada?

dissabte, 26 de febrer del 2011

Vaig al sopar Blogger!


No vaig  anar  al primer,  però vaig  al segon, ara  mateix.

Aquest  any no ho han anunciat  els  autobusos,
però sembla  que  no ens  podem pas  perdre,  diu  que els  carrers  n'estan plens...

Mireu  bé  els  indicadors...  fins ara!

Ah!  El  pi-ri-pi-pi... és la música  de fons  de la convocatòria,  o què us pensàveu?

http://www.youtube.com/watch?v=lky2LYMgA5g

Aigua





ÚLTIMS DIES!!!
ÚLTIMS DIES!!! 
Heu votat ja per elegir la MILLOR INICIATIVA BLOGAIRE DEL 2010?




D'una foto de la Mª Antònia


Aigua  entre les herbes
com un camí de núvols.
Només amb la mirada
ja em dus  al mar.

dijous, 24 de febrer del 2011

Caixa de pensaments

D'una fotografia  de Fanal Blau

Avui t'envio, sense  dubtar-ho
tota una  caixa de pensaments.
Podem plantar-los, podem regar-los
i fer-los  créixer allà  on vulguem.

Dels  pensaments a les paraules
hi ha un bon avenc,  
per on em cauen,
per  on se'm perden,
sense  remei.

dimecres, 23 de febrer del 2011

Un altre Post-It

Dedicat  a l'Assumpta,  que  em demanava  la continuació...

Joc literari 194è d'en Jesús Tibau - Pactant amb la realitat


Estava sola en aquell vagó. Era el darrer tren d'aquella nit.
El va veure entrar i va saber de seguida que era un assassí.
Duia les  mans plenes de sang.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Més postals per la convocatòria d'art postal del Mon de la Garrofa de Mot-roig

Jo continuo provant...  enviaré postals  diferents  i en Mon  que  triï les  que  vulgui,  sense cap compromís

Proves  amb cartolina marró  i aquarel·les,  pastels  i potinades:






I  en Guillem  també  m'ajuda,  té  només  dos anys  i mig,  però  li agrada  molt  pintar,  ell tria  el color  i el traç,  la  meva ajuda  es  limita  a treure-li  la postal  del  davant  a temps  i posar-n'hi  una altra.




diumenge, 20 de febrer del 2011

Us presento la Maira, la blocaire...

Aquesta  és  la   Maira,  fa  uns  anyets  (exactament  dos i mig)   es  va fer  un blog.  Primer li va  posar  simplement  el seu nom:  Maira.  Però  li va  agafar  tant  fort  això  del món dels  blogs,  que li  va  canviar  el títol   i li va  posar:  Maira,  la blocaire.

La  Maira  no acabava  d'entendre  ni ella mateixa quina mena  de relacions  són les que es creen   aquí,  dins  d'aquest  món. A  vegades  li semblaven  relacions  normals,  d'amics,  virtuals,  però normals,  però  a vegades passaven coses  que ja veia  que no,  que ben normals  no són.

I  un bon dia,  va decidir que  podia  demanar  a la gent  que  es  belluga  per  aquí,  què  en penseu  dels  seus  dubtes  i de les seves experiències.   Dos  anys  i mig,  ja  és  força  temps,  però  ella  sap  que hi ha gent  que porta  més  de 5  anys, i també  veu  que hi ha gent  acabada  d'arribar  que sembla  desenvolupar-s'hi  molt  millor que ella.

Que  us sembla  si aquí,  a la Col·lecció  de moments,  li fem  d'altaveu  i  li  donem les nostres opinions.  Tal com a ella  li vagin sortint  dubtes  o problemes  o reflexions,    ens  els dirà  en veu alta  aquí,  si la voleu  ajudar  amb la vostra opinió...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari