dijous, 24 de febrer de 2011

Caixa de pensaments

D'una fotografia  de Fanal Blau

Avui t'envio, sense  dubtar-ho
tota una  caixa de pensaments.
Podem plantar-los, podem regar-los
i fer-los  créixer allà  on vulguem.

Dels  pensaments a les paraules
hi ha un bon avenc,  
per on em cauen,
per  on se'm perden,
sense  remei.

21 comentaris:

  1. ...dels pensaments caiguts
    farem planter
    perquè floreixin noves paraules.

    Brodades de carícies.
    Acotxades per somriures...



    :¬)*

    ResponElimina
  2. Tants se'n perden quan els volem convertir en paraules, o queden tan pobres de vegades. Però per aquí se'n perden pocs :)

    ResponElimina
  3. què difícil és traslladar els pensaments a paraules, i quants beneficis dóna

    ResponElimina
  4. Però dringuen i dringuen,
    malgrat tot,
    els mots d'avui
    dins la capsa de música.

    ResponElimina
  5. Em sent identificada amb la segona estrofa. De vegades no sé posar els pensaments en paraules, tinc una massa informe i no sé filar-la, o no sé filar-la com jo voldria.

    ResponElimina
  6. El llenguatge de les flors és cromàtic com elles. El que més m'agrada són els símbols que fan servir. Deixen curt qualsevol pensament.

    ResponElimina
  7. Bona pensada. A més s'han d'anar renovant cada primavera.

    ResponElimina
  8. Els podem plantar, regar i tenir-ne cura. I seran bons pensaments.
    De vegades no calen paraules.

    Preciós, Col·leccionista de moments!
    I...no tenim remei! :)

    ResponElimina
  9. Em falta la paraula
    expressar el que sento
    però ... no penso dir-t'ho mai.

    Bona nit Carme:)

    ResponElimina
  10. si un pensament creix i floreix, es diu, és magnífic, perquè moltes vegades demanen molta cura i amor.

    ResponElimina
  11. per sort no tots cauen i es perden, alguns fins i tot perduren, i amb això hem de creure, amb els bons pensaments

    ResponElimina
  12. Poeta, gràcies pels teus versos tant bonics i esperançadors. Un somriure. Una abraçada.

    Clídice, per aquí ens esforcem al màxim tots perquè se'n perdin pocs.

    Jesús, és ben bé així mateix!

    Gràcies, Jordi, que bonic i que alegre aquest petit poema. M'has fet somriure.

    Noves Flors, doncs mira ja en som dues... :) una abraçada, nina.

    Pilar, les flors sempre parlen per elles mateixes.

    Rafel, si, els pensaments, sempre s'han d'anar renovant, els de flor i els del cap...

    Fanal blau, que bonic és aquest pensament "De vegades no calen paraules" Me'l estudiaré molt bé... o no, si no tinc remei! :)

    Un altre somriure, poeta Pere! Molt bona nit!

    Intentarem que floreixin, rits! Bona nit, maca!

    Garbí, no, no, alguns els aprofitem, oi?

    ResponElimina
  13. Carme, per no perdre els pensaments fes una cosa: en lloc d'emprar paraules "parlades", expressa'ls per mitjà de les paraules escrites. A través de les cartes, per exemple. Podràs dedicar-hi tota l'estona que vulguis, hores, dies, afegir, esborrar, rectificar, fins que tots els pensaments s'hagin convertit en paraules i no se te n'hagi extraviat cap. L'èxit no està assegurat, tampoc; dependrà de la capacitat del receptor per saber valorar-ho i voler entendre-ho, i com més hores hi hagis dedicat més et doldrà després si no es compleixen les espectatives, però sempre es pot intentar.
    Però què cony m'empatollo, amiga, si la psicòloga ets tu! Em perdona, senyoreta?
    Una forta abraçada, Carme!

    ResponElimina
  14. Galionar, he, he, he... no t'he de perdonar res de res... no saps quin gustet se sent quan algú et cuida... i això que em dius em fa sentir escoltada i cuidada... Gràcies guapa, per altra part, aquest ha estat el meu sistema preferit de no deixar perdre pensaments. L'hauré de recuperar. Ho feia molt més abans que ara... sort n'he tingut, sempre!

    ResponElimina
  15. Ja no sé què dir... :-) ... és que sembla que em repeteixi, però... quin dibuix!!

    Per cert, les fulles de l'angle superior esquerra donen un toc preciós a tot el conjunt...

    I el poema!! Oh!! una caixa de pensaments per plantar-los, regar-los i fer-los créixer... Pensaments bonics, dolços, de pau, profunds, suaus, pensaments que acaronen la ment, la imaginació...

    ResponElimina
  16. Els pensaments són també la nostra realitat. No crec que se'n perdi cap per cap esquerda, més aviat les omplen per evitar que hi caiguem; potser no esdevindran realitats palpables, però sense ells no hi hauria realitats palpables. Com diuen els físics: l'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma.

    ResponElimina
  17. Plantarem mil i un pensament i mil i una paraula. Plantarem tot el que faça falta. El teu blog recomforta, Carme. Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  18. Què bonic i poètic sona això d'una caixa de pensaments! S'entreveu que són bons, carregats de bones intencions, positius, per les teves lletres. Per tant, m'encantaria tenir-ne una! :)

    ResponElimina
  19. Cal que neixin flors a cada instant.

    Preciós Carme

    ResponElimina
  20. Assumpta, gràcies, sí que saps què dir, sempre coses boniques... sempre!

    Joan, m'encanta el teu punt de vista. És ben bé així com dius... pe`ro a vegades estic tan enganxada a les paraules i necessitada d'elles que les trobo a faltar.

    Gràcies, Olguen, plantarem i cuidarem... una abraçada.

    Caterna, doncs encarregaré una caixa de pensaments per a tu :)

    Plantarem llavors, doncs, porquet!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari