D'una fotografia de Fanal Blau
Avui t'envio, sense dubtar-ho
tota una caixa de pensaments.
Podem plantar-los, podem regar-los
i fer-los créixer allà on vulguem.
Dels pensaments a les paraules
hi ha un bon avenc,
per on em cauen,
per on se'm perden,
sense remei.
...dels pensaments caiguts
ResponEliminafarem planter
perquè floreixin noves paraules.
Brodades de carícies.
Acotxades per somriures...
:¬)*
Tants se'n perden quan els volem convertir en paraules, o queden tan pobres de vegades. Però per aquí se'n perden pocs :)
ResponEliminaquè difícil és traslladar els pensaments a paraules, i quants beneficis dóna
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPerò dringuen i dringuen,
ResponEliminamalgrat tot,
els mots d'avui
dins la capsa de música.
Em sent identificada amb la segona estrofa. De vegades no sé posar els pensaments en paraules, tinc una massa informe i no sé filar-la, o no sé filar-la com jo voldria.
ResponEliminaEl llenguatge de les flors és cromàtic com elles. El que més m'agrada són els símbols que fan servir. Deixen curt qualsevol pensament.
ResponEliminaBona pensada. A més s'han d'anar renovant cada primavera.
ResponEliminaEls podem plantar, regar i tenir-ne cura. I seran bons pensaments.
ResponEliminaDe vegades no calen paraules.
Preciós, Col·leccionista de moments!
I...no tenim remei! :)
Em falta la paraula
ResponEliminaexpressar el que sento
però ... no penso dir-t'ho mai.
Bona nit Carme:)
si un pensament creix i floreix, es diu, és magnífic, perquè moltes vegades demanen molta cura i amor.
ResponEliminaper sort no tots cauen i es perden, alguns fins i tot perduren, i amb això hem de creure, amb els bons pensaments
ResponEliminaPoeta, gràcies pels teus versos tant bonics i esperançadors. Un somriure. Una abraçada.
ResponEliminaClídice, per aquí ens esforcem al màxim tots perquè se'n perdin pocs.
Jesús, és ben bé així mateix!
Gràcies, Jordi, que bonic i que alegre aquest petit poema. M'has fet somriure.
Noves Flors, doncs mira ja en som dues... :) una abraçada, nina.
Pilar, les flors sempre parlen per elles mateixes.
Rafel, si, els pensaments, sempre s'han d'anar renovant, els de flor i els del cap...
Fanal blau, que bonic és aquest pensament "De vegades no calen paraules" Me'l estudiaré molt bé... o no, si no tinc remei! :)
Un altre somriure, poeta Pere! Molt bona nit!
Intentarem que floreixin, rits! Bona nit, maca!
Garbí, no, no, alguns els aprofitem, oi?
Carme, per no perdre els pensaments fes una cosa: en lloc d'emprar paraules "parlades", expressa'ls per mitjà de les paraules escrites. A través de les cartes, per exemple. Podràs dedicar-hi tota l'estona que vulguis, hores, dies, afegir, esborrar, rectificar, fins que tots els pensaments s'hagin convertit en paraules i no se te n'hagi extraviat cap. L'èxit no està assegurat, tampoc; dependrà de la capacitat del receptor per saber valorar-ho i voler entendre-ho, i com més hores hi hagis dedicat més et doldrà després si no es compleixen les espectatives, però sempre es pot intentar.
ResponEliminaPerò què cony m'empatollo, amiga, si la psicòloga ets tu! Em perdona, senyoreta?
Una forta abraçada, Carme!
Galionar, he, he, he... no t'he de perdonar res de res... no saps quin gustet se sent quan algú et cuida... i això que em dius em fa sentir escoltada i cuidada... Gràcies guapa, per altra part, aquest ha estat el meu sistema preferit de no deixar perdre pensaments. L'hauré de recuperar. Ho feia molt més abans que ara... sort n'he tingut, sempre!
ResponEliminaJa no sé què dir... :-) ... és que sembla que em repeteixi, però... quin dibuix!!
ResponEliminaPer cert, les fulles de l'angle superior esquerra donen un toc preciós a tot el conjunt...
I el poema!! Oh!! una caixa de pensaments per plantar-los, regar-los i fer-los créixer... Pensaments bonics, dolços, de pau, profunds, suaus, pensaments que acaronen la ment, la imaginació...
Els pensaments són també la nostra realitat. No crec que se'n perdi cap per cap esquerda, més aviat les omplen per evitar que hi caiguem; potser no esdevindran realitats palpables, però sense ells no hi hauria realitats palpables. Com diuen els físics: l'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma.
ResponEliminaPlantarem mil i un pensament i mil i una paraula. Plantarem tot el que faça falta. El teu blog recomforta, Carme. Una abraçada ben forta.
ResponEliminaQuè bonic i poètic sona això d'una caixa de pensaments! S'entreveu que són bons, carregats de bones intencions, positius, per les teves lletres. Per tant, m'encantaria tenir-ne una! :)
ResponEliminaCal que neixin flors a cada instant.
ResponEliminaPreciós Carme
Assumpta, gràcies, sí que saps què dir, sempre coses boniques... sempre!
ResponEliminaJoan, m'encanta el teu punt de vista. És ben bé així com dius... pe`ro a vegades estic tan enganxada a les paraules i necessitada d'elles que les trobo a faltar.
Gràcies, Olguen, plantarem i cuidarem... una abraçada.
Caterna, doncs encarregaré una caixa de pensaments per a tu :)
Plantarem llavors, doncs, porquet!