Era molt aviat encara, vaig arribar prop del restaurant i vaig poder aparcar al carrer, just a la mateix a cantonada. Vaig trobar els primers dos blocaires que sembla que ja feia estona que eren per allà voltant i fent fotos a duo, com acostumen a fer sovint, eren en BARBOLLAIRE (Un lloc per nosaltres) i la FANAL BLAU (A la llum d'un fanalet), ens vam acostar cap a la porta i hi havia dues persones més, ens vam mirar (seran blocaires o no?) i ells ens van mirar també... doncs sí? Sí! Dos dels superorganitzadors, allà al peu del canó per tenir-ho tot a punt i rebre la gent que arribava: la BARGALLONETA (Parlem una mica de cinema?) i en JORDICINE (Paranoia 68), al cap de poc van arribar els altres dos organitzadors: la MAR (Bocins de lluna) i l'ÒSCAR (The lost art of keeping a secret). Em va fer molt a il·lusió veure'ls, ja que els llegeixo sovint.
I d'entrada ja ens van ensenyar la feina que ens havien portat. Una trobada de blocaires sense escriure cap post, no podria ser. Ens van dur aquestes carpetes tant ben preparades, per escriure 5 posts ambulants i comunitaris.
I la veritat és que no em veig pas capaç, d'ara en endavant, de posar l'ordre d'arribada de tothom. Però va ser molt emocionant. veure que hi ha gent que reconeixes de seguida encara que no els hagis vist mai i també gent que et costa de reconèixer.
El sopar era sense entaular-nos i així ens bellugàvem i podíem anar canviant de persones i converses i ens vam poder conèixer millor.
Tota una colla, eh? se'm feia difícil recordar tothom i per sort anàvem etiquetats...
Vaig reconèixer uns quants blocaires que ja havia vist abans, en alguna de les presentacions de llibres: la MARTA (Didalet d'ivori), en RAFEL (La Cerdanya des de Can Fanga) i el El veí de dalt (Malerudeverue't)
També vaig poder posar cara a unes blocaires que m'estimo molt, ja que ens llegim i comentem des de fa molt temps i tenia moltes ganes de poder-les veure i fer-los-hi una abraçada: la RITS (Vuite8ena), la JOANA (Llum de dona), l' ELFREELANG (Su dubto és que sóc, si penso es que sóc), la DOLORS (Horabaixa), i la KWEILAN (Llibres llegits i per llegir)
I finalment, conèixer també persones noves, de qui no havia visitat els blogs abans, o potser sí, justament aquests darrers dies, perquè venien al sopar. No podia recordar-los tots, però mica en mica em vaig situant:
DERIC (Un salt al món), CARMEN (La condición humana), LIRIO (Espejo del alma)
MARTA M.Q. (Antena de papallona), ROGER (La llanterna màgica), BELÉN (Belén in red)
IRENE (Un nuevo amanecer), DANI (Pequeñas miradas), DOOM MASTER (El bloc d'en DoomMaster), GOCULTA (Un dia de color), KIKA (Kika's log), RICARD (Clàssics de cinema)
MIQUEL ZUERAS (Rosebud), PILAR (Cau de joc espai de risoteràpia), E-LECTA (E-lecta)
El sopar va estar molt bé, però el millor de tot van ser les converses, parlant de blogs, d'anècdotes, de coincidències, d'afinitats...
I veure els somriures que diuen tant i les mirades...
Però sempre recordaré aquest sopar pels riures. Estones plenes de riures. El moment queda col·leccionat així: Moment d'emocions, d'alegries i de riures.
I encara ens en vam anar amb un CD de regal, fet de la música que nosaltres mateixos havíem triat. Es pot demanar més? Moltes gràcies a tots. Continuem compartint...
diumenge, 27 de febrer del 2011
Sopar blocaire del dissabte
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
T'ha quedat una gran crónica! com ja t'he dit abans, també va ser molt emocionant per mi poder-te abraçar i conversar!!!!
ResponEliminaPorta tants somriures recordar el sopar d'ahir!!
rits et veia a les fotos, amb el teu somriure enlluernador, estàs preciosa! Una alegria molt gran posar-te cara, somriure i mirada dolça, que la tens així... :) El millor d'aquests moments és que es reviuen i es recorden i sempre es van multiplicant els somriures. Una abraçada, nina!
ResponElimina:-))
ResponEliminaCom sempre Carme tens paraules per tothom i un post digne de concurs jejeje
ResponEliminaQuina emoció ...encara estic a la lluna jejeje bona nit wapa i fantàstic poder conèixe't :)
:) Assumpta!
ResponEliminaJoana, de veritat que a sobre de les emocions, em vaig divertir tant... quin tàndem de riures ens vau muntar tu i el Barbu. Em sembla com si t'hagués conegut sempre. Les complicitats van funcionar i... això sempre és absolutament màgic. Bona nit, preciosa!
Ah! I no és que somrigui, només, és que ric sola, quan me'n recordo d'algun moment... Pot haver-hi regal més preciós que una "risoteràpia" que t'endus posada?
ResponEliminaI les croquetes, què, eh? Ningú parla de les croquetes?...;-)
ResponEliminaCarme, aquí la ràpida! Hhehehehehehe
ResponEliminaAra me n'entero del sopar! Que bona!
Perdona, llegeix el comentari de La meva nova amiga Núria, vols?
Amb tu un dia em moriré de riure!
otres que be ho devieu pasar llastima no em vaig assebentar sino hauria vingut
ResponEliminaOstres, què bé! I les fotos? on són les fotos?
ResponEliminaBona crònica i ben detallada. Una bona recàrrega de piles.
ResponEliminaUna abraçada, aquest cop cibernètica.
Veí, doncs au va, parlem de les croquetes, perquè no dius que eren croquetes de bolets i que eren boníssimes? :)
ResponEliminaje, je, je... Anna, ja l'he llegit! La teva nova amiga i jo... compartim mail i m'arriben a mi tots els seus comentaris ;) Uf! com que no vaig fer jo la convocatòria... no em vaig ocupar gens de la difusió de la idea...
Ostres, Mon, si que em sap greu... ja m'hauria agradat que vinguessis!
Vida, suposo que algú o altre les penjarà. Donàvem prioritat als organitzadors.
Una abraçada, rafel!
Ja saps que coincideixo amb tu amb això dels somriures i les mirades...
ResponEliminaVa ser una càrrega de piles molt important.
Ara, riures??? vols dir?... Si tothom estava molt relaxat i modoset... X¬DDDDDDD
(bé, de fet em sembla quue algun gamberru si que hi havia ;¬P)
Gràcies a tu, a tots, per ser-hi.
Petonets dolços, nina
:¬)******
PS. Mira i, sense que serveixi de precedent, el Veí té raó... Les croquetes estaven boníssimes!!!
Barbu, és cert, tothom estava molt relaxat i modoset, en general... clar que hi havia excepcions. Hi havia algun gamberru un pèl esbojarrat i també hi havia qui es trencava de riure al seu voltant. Una abraçada.
ResponEliminaUna bona explicació d'una molt bona vetllada. I jo diria que el resum perfecte el fas tu mateixa a l'última frase: Simplement es tracta de continuar compartint. :-))
ResponEliminaLes emocions es senten en el teu somriure. N'has fet una molt bona fotografia amb les lletres.
ResponEliminaOoooooooooooooh! quina llàstima no haver-me apuntat! fa tants dies que estic desconectada del món bloggero. Passo un moment d'hores baixes...
ResponEliminaFelicitats per la trobada!
Et felicito pel sopar es veu que ho vàreu passar d'allò més bé
ResponEliminaLes croquetes de bolets estaven de mort, el vinillu entrava d'allò més bé i l'ambient del sopar era d'un ditxeratxerisme (si no existeix la paraula, l'haurien d'inventar) encomanadís.
ResponEliminaPer la propera trobada (que segur es farà) em caldrà distribuir millor el temps entre tanta gent i no patir tant per pagar al paio del restaurant ni per la música.
El dia a dia de lectura i comentaris als diferents blocs sempre m'ha deixat la impressió que la comunitat blocaire està farcida de (molt) bona gent. Dissabte vaig comprovar que els cracks 2.0 són tots una colla de cracks també en el cara a cara.
Com moleu, recoi!!! :)
a la propera hi vull ser...baixi qui baixi. M'alegro de que anés tant bé
ResponEliminaQuina enveja més sana que doneu tots els que vau poder compartir tan agradable vetlada!!!
ResponEliminaPer què hi seré tan lluny???
Jo volia anar-hi!!!
M'alegre molt que ho celebrareu, una gran abraçada a tothom!!!
Ho contes molt bé Carme, riures i complicitats mirades i somriures....va estar molt bé poder-te conèixer Carme! ah i per cert qui es va menjar les meves croquetes?
ResponEliminaExactament així, Mc, continuarem compartint amb els que hi eren, a amb els que sou aquí sempre i amb els que aniran arribant de nou.
ResponEliminaPilar, a vegades les fotos amb paraules (sobretot pels que no hi van ser) diuen més que una foto de veritat.
Mònica, doncs sí que em sap greu, perquè segur que t'hagués anar bé les dotzenes de riures i de somriures que hi van haver. Una abraçada molt forta, Mònica. I espero que les hores baixes s'acabin ben aviat.
Gràcies, Mª Antònia, i tant que sí, molt bé!
Óscar, m'agafo al final del comentari i el comparteixo: com moleu, recoi! Voldria afegir encara, que totes les sorpreses que vaig trobar, (hi ha gent que no la imagines ben bé com és) van ser bonísimes sorpreses. Tu, Óscar que tens un blog divertit, jo ja t'imaginava ditxaratxeru ;) i amb ganes de passar-ho bé, però no sabia que a més a més d'això... vas embolicat dins d'una aura d'afecte i de tendresa encisadora. M'agrada molt haver-te conegut! Crec que a partir d'ara els teus posts es llegiran diferent ... amb la teva veu.
Fantàstic, garbí! A veure si jo també puc ser-hi i ens hi trobem.
Iris, a la propera tot es mentalitzar-se... va venir una noia de Saragossa... :)
Elfri, Elfri, mira que no la liem eh? Jo no vaig menjar cap croqueta que no fos meva... si només en vaig menjar una! UNA! ;) Elfri, molta alegria de veure't i poder conèixer de prop el teu sentit de l'humor, que saps repartir tant bé, entre posats seriosos i ironies fines, fines... una abraçada més!
I bona sobretaula, amics!
ResponEliminaOstres, quina enveja que em feu! M'hauria agradat participar-hi, amb el que a mi em van aquestes coses... Però no se ni qui convoca, ni a qui. Espero no perdrem la propera.
ResponEliminaGràceis, Jordi!
ResponEliminaLaura, aquest sopar és el segon que convoquen... la mar, l'óscar, la bargalloneta i en Jordicine. Trobaras els enllaços al començament del meu post.
Jo llegeixo la mar i l'Óscar i tinc els enllaços a la barra lateral i per això me'n vaig adonar.
La convocatòria és oberta a tohom... jo no vaig ampliar-la perquè no era convocatòria meva, em vaig limitar a apuntar-m'hi. És el segon que fan, però jo és el primer que vaig. Va anar tant bé que segur que repetirem... queda't els seus enllaços!
Què bé que ho expliques, m'ha agradat molt conèixer les teves sensacions, ens fas viure des dels teus ulls tot el que va passar i com et vas sentir, fantàstic!
ResponEliminaAh, i amb un mestre de cerimònies com l'Òscar, a mi no m'estranya gens que us féssiu un tip de riure.
Una abraçada!
ResponEliminaQue guapo, espero que la próxima vegada no t'oblidis de mi..
ResponElimina(
Xexu, tots els mestres de cerimònies van estar genials, evidentment, l'Óscar inclòs!
ResponEliminakweilan, un somriure ben ample.
wizard, que no m'oblido de tu... jo no he fet res, ni he organitzat res... Simplement m'hi vaig agafar al vol!
Quina enveja, quina enveja i quina enveja!!! :)
ResponEliminaLlàstima que no vaig poder venir...
per mi també, el millor de tot van ser els riures i somriures que van voltar tota la nit entre nosaltres!
ResponElimina(no acabo d'entendre perquè tothom parla de les croquetes... jejeje...)
un petó!
molt ben explicat. un gran plaer haver-te conegut!
ResponEliminaQuanta emoció que conté aquest blog! Quina enveja m'heu fet... Jo no n'estava molt convençut i al final, a més, me'n vaig oblidar totalment que es feia aquell dia i tampoc hi era a temps.
ResponEliminaPerò potser el proper...
Carme, que ben explicat, i m'has facilitat accedir a blogs que no coneixia.
ResponEliminaCom un dels teus quadres que tan m'agraden, amb alegria i llum.
Això sí que és envejeta sana, Carme. M'encanten aquests "pollastres" (em sembla que ja ho saps, oi?), i una trobada com aquesta... m'ho va dir, l'Òscar, per si es donés la circumstància que aquell cap de setmana fos a terres catalanes... però no es va donar. Llàstima.
ResponEliminaCelebro que ho passessiu tan bé; aquestes trobades són meravelloses, oi?
Llàstima, guspira, realment llàstima!
ResponEliminaMar, mira... és que són així: croqueterus. :) Cadascú és com és. N'hi ha que parlen d'inventar-se la vida. ;)
Un plaer kika! Una abraçada.
El proper, porquet! T'hi esperem.
Marta, per això vaig posar tots els enllaços! :) Un plaer haver-te saludat altre cop!
Ferran, suposo que va ser molt més meravellosa la teva, amb molt més temps per endavant. Va ser fantàstica, de veritat, i m'ho vaig passar mol i molt bé, però em va faltar temps per veure i parlar amb tothom.
Va ser un autèntic plaer!!!! la veritat és que va ser una nit màgica on el somriure , crec, no se'ns va esborrar a ningú en tota la nit!!!
ResponEliminauna abraçada