diumenge, 27 de febrer del 2011

La Maira respon als vostres comentaris

La  Maira  al seu blog,  us  respon als  vostres amables comentaris  de l'altre  dia.

I  al mateix  temps  us  proposa  el primer  tema   que  li ve de  gust  reflexionar:





Hola  a tohtom,  torno a ser la Maira.   Ja  em llanço  i  començo a explicar-vos  les meves  coses  i reflexions:


Jo sóc  molt tímida  i sempre  m'havien ensenyat  a ser  prudent,   a  parlar  amb  les  persones de maneres diferents  segons   si hi havia  més  confiança  o menys...

I aquest  és  el primer  tema  que  em va  sobtar  del món dels  blocs.  Un dia  vaig  deixar  un comentari  en un blog  per  primer  cop  i la resposta a aquest  comentari  em va  fer pensar que s'equivocaven de persona,  que es  confonien.  No era  així.  La  resposta  era per  mi:  desconeguda  tractada  amb  tot l'afecte. Tot  i que no tothom  és  igual.  A  mi em va semblar  que una majoria  em tractaven  com si em coneguessin de tota la vida,  només  entrar  al seu blog.

Això  em  donava dues  sensacions  contradictòries:

Primer sentir-me  ben acollida,  però  segon,  veure  que  aquest  acolliment  no era exactament per  a mi,  sinó  per  una persona  anònima  que   era  jo,  i  em donava  la sensació  que potser era  un acolliment  càlid,  però  en certa manera  superficial,  ja que  es  donava a tothom indiscriminadament.  Jo tenia   el costum  de donar  la benvinguda una mica  formal  a la gent  que  aterrava al meu blog  per  primer  cop  i  anava  agafant  familiaritat i confiança  amb  el temps.

Després  he vist  que,  fins  i tot,   a la vida  real,  tractar a tothom  com si  ja el coneguessis  de tota la vida,  pot  ser força  agradable. Però no deixa  de  ser  superficial...  ja que  tampoc  parlaries les  mateixes  coses, ni compartiries  el mateix  si ja coneixes  que si no coneixes.

I  vosaltres  com ho feu?  Contesteu  amb  les mateixes paraules,  amb les  mateixes expressions  els  amics  coneguts  que  als  vinguts de nou?  Us  agrada  que us  tractin com si us  coneguessin de tota  la vida,  així d'entrada?

12 comentaris:

  1. Quines reflexions no? Crec que la Maira comença amb molt bon peu al món dels blocs...

    ResponElimina
  2. Doncs sí. A mi, com a la Maira, m'agrada que em tractin amb gran cordialitat, així, d'entrada. Però m'adono que no tothom ho vol així, i llavors em sento com si hagués ficat la pota fins al capdavall.

    ResponElimina
  3. m'agrada i trobo necessària la naturalitat en les relacions humanes, però un excés de confiança amb els desconeguts amb fa estar molt en guàrdia. Potser sóc massa conservador, però de moment em va bé.
    Tal com vull que em tractin ho faig jo amb els altres

    ResponElimina
  4. A la Maira ja li he contestat allà. Però a tu et diré que em sembla que m'agradarà molt i molt el seu blog, si ens fa pensar en coses com sembla que apunta. Em sembla que serà un espai interessantíssim. Apunta a c@t reflexiu!

    ResponElimina
  5. jo et dic maira que em penso que no és pas indiscriminadament que ho fem, el respondre amb calidesa i superconfiança diria que amb el temps i les lectures de l'altre es va agafant confiança , el que si hi ha és una cordialitat i una bona educació ....

    ResponElimina
  6. Maria, ella comença un nou blog, però ja té un parell d'anys d'experiència! :)

    Jordi, potser no és que posis la pota, potser queden sorpresos, com diu la Maira que li va passar a ells.

    Garbí, doncs si et va bé deu ser un bon sistema, oi? reciprocitat... el millor!

    XeXu, intentarem que ho sigui, però d'aquí al cat reflexiu hi va molt, sobretot perquè tenim un competidor difícil de guanyar! :)

    Elfri, és només la sorpresa dels primers moments... ara ja ho veig diferent.

    ResponElimina
  7. A mi el que em va xocar de bon començament és que les persones que entraven al meu blog i deixaven algun comentari, tot i que no em coneixien de res moltes vegades em deixaven abraçades (a mi això no em surt dir-ho, no sóc tan extrovertida).
    M'agrada que els blocaires em tracten cadascú com li vinga de gust, com se senta còmode.

    ResponElimina
  8. La primera vegada que parlo o em parlen, no m'agrada que ho facin com si ens coneguessim de tota la vida, i menys encara quan de vegades veig la mateixa persona pel carrer i no saluda... La hipocresia no la soporto (i està bastant estesa...). El món dels blogs, és un altre món. De tota manera no deixo o faig un comentari al cap blog que no em surti de dins. Deixar o donar una abraçada virtual, no em sembla malament. Quan l'altra persona porta barba, una encaixada de mans...

    Des del far (ara no sé què dir...)
    onatge

    ResponElimina
  9. Noves flors, i jo que sóc de deixar abraçades ... :) que les deixo amb tot el cor, encara que siguin virtuals, potser si fossin reals necessitaria una mica més de temps. :)

    Onatge, doncs una abraçada, jo també les deixo, potser no el primer dia, però sí ben aviat. :)

    ResponElimina
  10. Ostres! mmmmmm.... jo a la vida real també tracto moltes vegades a la gent com si la conegués de tota la vida. Curiós pel què llegeixo. De fet, de vegades, si algú extern m'escolta, de vegades em pregunta: "que us coneixieu?" i queden sorpresos si els dic que "no, en absolut, és la primera vegada que la/el veig". Però parlar amb afecte ho faig quan estic a gust, i no significa pas que li hagi de parlar d'intimitats (que evidentment només explico a la família i als amics que m'estimo!).
    Veus? tu parles de blogs i jo me'n en vaig per les branques! Bé, ara no ho borraré. La qüestió és que quan et fan sentir a gust m'agrada fer-ho recíproc o com a mínim intentar-ho! en veu alta o per escrit, això no té importància.
    I ara ja callo! Vull dir que paro! :)

    ResponElimina
  11. Com que no vull repetir el que li vaid dir a la Maira, tractaré de fer un resum...
    Hi ha fronteres prou flexibles com per permetre'ns decidir què volem deixar entrar i què volem deixar fora. Això ens permet evitar els prejudicis i conèixer la persona al nostre ritme.

    ResponElimina
  12. totes les contestes són diferents, cada persona t'aporta alguna cosa especial que fa que contestis de diferent manera a tothom, ni millor ni pitjor, diferent.. cada relació et mou una part de tu mateix (sobretot) i és aquesta part la que s'acaba expressant..
    A mi m'agrada que em tractin com si em coneguessin de sempre, encara que al principi potser em descol·locava una mica, no que no m'agradés sinó que em sorprenia.. és a mi? pensava..
    deixar-se anar ja sigui per disbauxa, ja sigui per sinceritat, ja sigui per sentiment, és de les coses que li trobo més sentit a la vida.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari