Estava sola en aquell vagó. Era el darrer tren d'aquella nit.
El va veure entrar i va saber de seguida que era un assassí.
Duia les mans plenes de sang.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
uix, impressiona!
ResponEliminaQuín mal rotllo! La possibilitat que treballés en un escorxador (sense bany) queda descartada? :)
ResponEliminaEns veiem dissabte!!!
gràcies de nou per la participació. Aquest joc em fa pensar que seria bona idea deixar post its amb nanocontes, poesies, etc enganxats als llocs més diversos.
ResponEliminaQuins jocs!
ResponEliminaVeig que vas fent postals. Potser t'agradaria veure "One hundred washes" Sembla fàcil però ho fan gent que dibuixen molt bé.
"http://onehundredwashes.blogspot.com/"
Carmeeee!!! :-))
ResponEliminaNo ens deixis amb aquest "suspense"... i què?? com acaba??
Creuem els dits perquè no l'ataqui a ella!!
que ben trobat!!!
ResponElimina(m'agrada la teva lletra ;o))
Buf! No voldria pas estar al seu lloc. Molt bo, Carme! Aconsegueixes fer ballar el cap amb la imatge que dibuixes amb les lletres.
ResponEliminaQuina por!
ResponEliminaLlegint aquestes tres línies he sentit por, un calfred m'ha recorregut l'esquena i m'he girat per si havia algú darrere meu ...
ResponEliminaBona tarda Carme.
Malpensada, venia de fer el mondongo i no tenia temps de rentar-se, si no perdia el darrer tren.
ResponEliminaIgual intentava incriminar algú, que ara es molt fàcil deixar caure les culpes a un tercer.
ResponEliminaM'ha encantat Carme! ara que potser era carnisser...
ResponEliminaIsabel, una mica improvisat...
ResponEliminaÓscar, mai no es pot descartar res... al menys del tot. :) Ens veiem dissabte!
Una idea genial, una idea Tibau! Gràcies!
Mª Antònia, ja m'ho he mirat. Són molt bonics i t'he de dir que no m'ha semblat gens fàcil... més aviat a l'inrevés, aquesta simplicitat de formes i colors, la trobo molt difícil!
Assumpta, la resposta al post de dalt! :)
Hypatia, i jo que la trobo horrorosa! :)
Pilar, les meves lletres sempre ballen, mai no he pogut fer res per aturar-les. Si a sobre fan ballar el cap...
Noves Flors... :)
Pere, m'agrada el teu sentit de l'humor... impossible haver-te fet por amb això! :)
Rafel, malpensada del tot!
iris... tot és possible.
Elfri, un carnisser ... una altra possibilitat.
Quin mal rotllo, no?
ResponEliminaAcceptem que és un assassí però si ja té les mans tacades de sang deu voler dir que ja ha fet la feina del dia. Potser no té ganes de fer hores extres i la noia es salva, no? ;-D
ResponEliminaGuspira, és que em sembla que es tractav a precisament d'això! :)
ResponEliminaMc, m'has fet fer una bona riallada! Gràcies, maco!
L'opinió de McAbeu és la més assenyada. De fet, és el que penso sempre quan estic sola al vagó i puja algú amb les mans tacades de sang...
ResponElimina