ÚLTIMS DIES!!!
Heu votat ja per elegir la MILLOR INICIATIVA BLOGAIRE DEL 2010?
D'una foto de la Mª Antònia
Heu votat ja per elegir la MILLOR INICIATIVA BLOGAIRE DEL 2010?
D'una foto de la Mª Antònia
Aigua entre les herbes
com un camí de núvols.
Només amb la mirada
ja em dus al mar.
La meva sogra ja ho deia:
ResponElimina- Si no et fa mal res, es que ets
mort !
Cal tenir sempre, un espai creatiu propi i dinàmic. La resta, com deia el cantautor, és fum.
ResponEliminaAigua del riu, que passa i banya les herbes. Gotes de pluja que s'enlairen convertides en cotó. Aigua, de vegades devastadora i altres vegades humil, que desapareix sota la terra o ajudar a navegar convertida en mar.
ResponEliminaUns versos molt bonics. Te'ns deixe uns relacionats amb l'aigua i els records:
ResponEliminaRou de la nit
entre l'heura del prat.
Xisclen esl grills.
ja he vist que Maria la blocaire va fent camí, ara m'hi passe a veure quins misteris podem descobrir-li!!!
B7s i bon capde!!!
Vaixell de paper,
ResponEliminat'enfonsaras ben d'hora.
Els entrebancs són molts
mentre l'aigua corre.
a un mar en calma, asoleiat? doncs quina mirada més profunda i de pau!!!
ResponEliminaups! gairebé se'm passa la votació dels c@ts!!!!!
Oceànica mirada
ResponEliminamar d'ulls i mirades
aigua de mots i jocs
esquitxant ullades!
Dolça mirada, la teua.
ResponEliminaPer cert, ja he votat :)
Una abraçada i a disfrutar del cap de setmana, Carme.
Aigua, principi de la vida. Un bell dibuix i un poema que ens acosta al mar.
ResponEliminaCom sempre, molt bé, Carme!
Mansa, clara, sense presses
ResponEliminavas naixent de dins la vall;
mentre mil avets t’escorten
perquè no et facis mal.
Quins blaus tan bonics en el dibuix, Carme!
Una abraçada.
Quin poema més subtil, però, alhora més enorme, una mirada amb tota la força de l'oceà que comença en un camí de núvols. Una preciositat!
ResponEliminaMar que torna, agradosa,
ResponEliminacom lenta carícia
per la pell de la mirada.
Aix, Carles, ara no sé si és millor que ens faci mal alguna cosa o que no ens faci mal res... :)
ResponEliminaArtur, doncs això ho intentem cada dia, oi?
Pilar, l'aigua com un camí, deia jo, i tu en fas infinits camins de tota mena.
Gràcies iris, pel poema!
Gràcies, Pilar, també pel teu poema.
rits, doncs per això ho recordem, perquè no us passi...
:)
Moltes gràcies pel poema, Elfri!
Gràcies, Olguen, per la visita i el comentari i per votar als cats!
Moltíssimes gràcies, Glòria!
ResponEliminaGalionar, moltes gràcies pel teu poema!
Joan, quin comentari més afalagador, gràcies!
Jordi, bonic poema gràcies!
Aigua, aigua de vida.
ResponEliminaJa trenquem aigües
quan naixem...
Aigua de mar
viatge, arribada,
platja, petxines,
ran de mar
les petjades...
Des del far una abraçada sense sorra.
onatge