Jo continuo provant... enviaré postals diferents i en Mon que triï les que vulgui, sense cap compromís
Proves amb cartolina marró i aquarel·les, pastels i potinades:
I en Guillem també m'ajuda, té només dos anys i mig, però li agrada molt pintar, ell tria el color i el traç, la meva ajuda es limita a treure-li la postal del davant a temps i posar-n'hi una altra.
M'encanten les de les façanes amb fanals. Les dues que estan juntes i formen un món de colors i la última.
ResponEliminaDe les que ha fet el Guillem, anava a triar la de la taca salmó, que em recordava el magma d'un volcà, fins que he descobert una cara de bruixa en verd i vermell.
Felicitats als artistes!
Perdó...La cara de bruixa té els colors verd i marró.
ResponEliminaEl teu Guillem és un pintor excepcional! Que bé pintar junts! Felicitats!
ResponEliminaCarme! Avui et faré de SENYU,eh? i de senyu seriosa. Com no agafis els pinzells ara sí que et penjo, eh?
ResponEliminaTotes fantàstiques. Destaco però, la primera, La tercera (aquesta te la robaria, desprén molta alegria, molta), la quarta per delicada i senzilla, uns colors molt ben trobats i un tractament de la imatge genial. La setena i la vuitena, FANTÂSTIQUES en tot, i la desena increïble per què
veig que abandones la por.
Total de la suma: Onze punts!
Felicitats!
Molt bo! Ja veig en Guillem produint postals en cadena i tu anar traient i posant cartolines... això és treball en equip!
ResponEliminaLa seva darrera m'agrada!
La cinquena i la setena, pel meu gust, és clar. Salutacions cordials!
ResponEliminaEpa! però que dibuixos més bonics, no? Em quede en el segon, el quart i l'últim. No m'importaria penjar-los al menjador del meu pis.
ResponElimina:)
(i no és broma)
Un tàndem artístic extraordinari. Molt macos dibuixos i colors.
ResponEliminaEl nen ha heretat el talent de l'àvia, encara que el seu estil és més abstracte, li va l'art modern...
ResponEliminaLes teves són fantàstiques Carme, algunes les veig de postal directament, posa-les a la venda!
Sempre em meravella la teva capacitat creativa...i en Guillem n'ha heretat alguna coseta.
ResponEliminaFes-li un aplaudiment de part meva.
La darrera postal d'ell m'encanta.
De les teves, no cal que digui. Ja saps que a casa hi llueixen unes finestres precioses!
Un somriure!
Són precioses totes! Segona, tercera i quarta les que més m'agraden!
ResponEliminaQuina gràcia les d'en GUILLEM!! hahaha... jo també m'he imaginat la situació ben bé com diu EL PORQUET :-DD
ResponEliminaEn quant a les teves... a veure... LA CINC I LA SIS... i tant!!! :-DD
Tot i que (ostres, ja semblo en Mas del Polònia hehe...) la tres té un "no sé què" que em fa gràcia... la quatre està força bé i la vuit també m'agrada molt...
O sigui:
Guanyadores: 5 i 6
Segon lloc: la 8
Tercer lloc: la 4
Accèssit: la 3
Les teves m'agraden molt Carme però veig que t'ha sortit un competidor! caram amb el Guillem! hi té traça....
ResponEliminaQuina traça i bon gust tens amb tots els teus dibuixos, sigui quina sigui la tècnica!!...I en Guillem sembla que et segueix els passos!!...Ja m'imagino com es deu sentir la iaia de satisfeta!!
ResponEliminaUna abraçada.
Les 3 primeres i la cinquena, pel meu gust, son genials! bonissimes...
ResponElimina(sé que saps que no les puc comparar amb les d'en Guillem... perquè, aleshores, no tindries res a fer...;¬P)
Petonets dolcíssim, acolorits i brillants, nina...
:¬)*******
Les pintures dels nens solen ser genials. Jo en tinc una al saló de quan la meua filla era menuda. Ella volia pintar una tetera i va fer unes formes, una tria de colors... em va agradar tant que encara el tinc, decorant. Igual amb els primers intents del Guillem. Dóna-li temps al temps i ja veuràs les genialitats que en surten.
ResponEliminaMira, jo et faria guanyar amb la que té una magnífica plantació d'arbres de tots colors. I la que més m'agrada d'en Guillem és la de punts i ratlles de color blau, la trobo molt mediterrània.
ResponEliminaPilar, una d'aquestes per a tu! I gràcies per descobrir-me la cara de bruixa... no l'havia vist abans que m'ho diguessis.
ResponEliminaGràcies, merike, a tots dos ens agrada pintar!
Anna, que al final m'ho creuré eh? :) la veritat és que m'animes molt, gràcies guapa, pels teus 11 punts.
Així mateix porquet... jo esperava el moment que em semblés propici... i zas... li treia i n'hi posava una altre. :)
Gràcies, Jordi!
Moltes gràcies, doncs, Olguen! M'afalaga i a mi ja m'agradaria també que te'l pengessis... aquests són petits, són postals.
Gràcies, Ramon!
XeXu, mai no m'atreviria a vendre-les... ja en tinc prou en que us agradin :)
Gràcies, Fanal Blau, ja saps que jo em sento molt feliç que les tinguis penjades en un lloc privilegiat de casa teva. :)
rosana, gràcies!
Assumpta, quina classificació més bona, m'encanta tal com ho dius!
Elfri un competidor, que és un encant!
Montse, doncs si t'imagines bé!
Oh! com m'alegro que t'agradin a tu també, poeta! gràcies maco!
Noves Flors, segur que sí, jo també en guardo dels meus fills. Genials. I en Guillem segur que més, és més llançat i hi posa moltes ganes.
Maijo, em fa il·lusió que us agradi aquesta dels arbres, perquè és la única de creació lliure, totes les altres estan inspirades en fotos. I em costa tant posar-me a pintar sens e cap model! Gràcies, maca!
Si? Això vol dir que estàs satisfeta amb el resultat obtingut amb els pinzells? Que guai! Sempre t'he dit que a mi m'agradaven les pintures.
ResponEliminaI el guillem ha vist la bruixa? Podria ser el personatge d'un conte!
No, no, això no són quadres, són postals petites...
ResponEliminaEl primer quadre de veritat per a tu. Te'l dec. De postals, unes quantes...
No, no he tingut ocasió d'ensenyar-li, la bruixa al Guillem! Ho faré!
A mi m'agraden totes! Tens bones mans!
ResponEliminaI el Guillem està fet un artistàs! jeje
A mi també m'agraden totes (fins i tot les més "abstractes" d'en Guillem :-D).
ResponEliminaM'has fet pensar que m'hi he de posar i acabar la meva d'una vegada!
Gràcies, Guspira!
ResponEliminaMc, doncs vinga, que avui en Mon ja ho ha tornat a recordar!
Carme: MAI DIC LES COSES PER DIR, REINA. Això fa molt de mal. Ja t'ho pot CREURE. Parlo en serio.
ResponEliminaAnna, no, no, no t'ha de fer gens de mal... ja sé que ho dius en serio, sóc jo la que no sé com acabar-m'ho de creure. Em sembla impossible... gràcies, guapa! Un petonet de disculpa!
ResponElimina