Dedicat a l'Assumpta, que em demanava la continuació...
dimecres, 23 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
aquest final té més humor que 'naterior i no fa tanta por :)
ResponEliminaHa,ha,ha, com has sabut pegar-li la volta. Genial.
ResponEliminaBona i sobtant continuació!
ResponEliminaMolt original^-^.
ResponEliminaSemblava que la cosa s'arreglaria, però veig que no, que continua el mal rotllo...
ResponEliminaM'alegro que no faci tanta por... que us agradi, encara que no s'hagi acabat el mal rotllo...
ResponEliminaHahahahaha ai, ai pobreeee homeee!! Aquesta noia havia llegit massa llibres d'Agatha Christie!! :-DDD
ResponEliminaTot i que... jo segurament hagués agafat també el meu paraigües en un cas semblant... clar que... jo també he llegit molts (tots!!) llibres de l'Agatha Christie...
ResponEliminaHomeeeee jo no trobo que sigui de mal rotllo! jo l'he trobat molt divertit. Millor aquest mal entès (amb cop de paraigües inclòs) que no pas que fos un assassí! :-DD
Ah... i moltíssimes gràcies per la dedicatòria ♥ :-))
ResponEliminaAvui en dia no et pots fiar de ningú!! :-))
ResponEliminaDos en una : a ell se li va passar el dolor de cop i ella es va sentir alleugerida.
ResponEliminaAixò és un virus... s'escampa per la xarxa!
ResponEliminaT'anava a dir el mateix que l'Assumpta i és que és veritat, a la tele totes les sèries i pelis són de violència o hi tenen a veure! és normal que la gent vegi assassins per tot arreu! Bé, normal, normal.... :D
ResponEliminaJa m'imagino l'escena, Déu ni do el cop que li deuria donar per estaborinir-lo! Molt bo!