No vaig anar al primer, però vaig al segon, ara mateix.
Aquest any no ho han anunciat els autobusos,
però sembla que no ens podem pas perdre, diu que els carrers n'estan plens...
Mireu bé els indicadors... fins ara!
Ah! El pi-ri-pi-pi... és la música de fons de la convocatòria, o què us pensàveu?
http://www.youtube.com/watch?
ja vaig cap allà!!!
ResponEliminafins ara!
Quina enveja...us faré, jo vaig cap a Roma demà de bon matí!
ResponEliminaQue vagi molt bé! ja ens ho explicaràs, no?
ResponEliminaque vagi molt bé...ja explicareu. Aquesta vegada no hi he pogut ser..
ResponEliminaEn volem cròniques! Que jo no vaig a aquestes coses, però de tafaner en sóc una estona llarga!
ResponEliminaDeu ser xulo això de coneixer i posar cara i veu als qui seguim dia a dia des del darrere de la pantalla. Ja ens explicaràs, si, a veure que tal. A la propera m'hi apunto!
ResponEliminaAh, i per cert, fantàstica la foto de la mimosa!!!!
ResponElimina:-)....
ResponEliminaUs contesto després del sopar, l'endemà.
ResponEliminaCom m'agradaria saber-ne fer una crònica! Potser valdrà la pena intentar-ho. Però em plantejo un problema de justícia i equitat... érem molts, hi havia molta gent de qui no coneixia ni tan sols els blogs, em vaig fer una mica d'embolic. I la meva vivència més potent es referiria a aproximadament la meitat de la gent amb qui vaig poder parlar i riure.
Vam riure molt.
M'ho vaig passar molt i molt bé. Sí bé s'ha d'intentar... a veure si avui o demà m'hi poso.
Ui... hi ha dues parts dins meu:
ResponEliminaUna part pensa que tanta gent "de cop" em supera, que no sóc "radical" en contra la "desvirtualització" però que, en cas que es faci, ha de ser amb gent que ja "conec" bastant i, com tu dius, molts d'ells ni tan sols en coneixia els blogs i m'hagués resultat... no sé com dir-ho... però no sé si m'hagués sentit molt a gust... estressant? (i que ningú s'ho prengui malament, si us plau!)
Una altre part pensa que segur que us ho vareu passar pipa :-)) i que, què més dóna si no ens coneixíem d'abans, que ara sí que ja ens coneixem i ja està :-)
Però no... jo sóc d'anar poc a poc... anar a trobar-me amb gent que no conec però que uns sí que coneixen als altres dels quals la meitat coneixen uns tercers o n'han sentit a parlar i...
Crec que li preguntaria a la Maira si sóc massa rara :-)
Bé, de fet, moltes vegades em sento rara amb coses així...
En fi, si en feu cròniques ja veuré com va anar :-)
Assumpta, crec que ni la Maira (que és supertímida) ni jo et trobem rara per això. Jo també prefereixo, en general, els grups petits als massa grans, però he après a adaptar-me a que les coses són com són, si em ve prou de gust anar-hi.
ResponEliminaLa veritat és que hi va haver molt a gent amb la que gairebé no vaig parlar. Saludar tothom, presentar-nos amb tothom, però xerrar, xerrar, amb els que més compartim blogs i comentaris. La gent ja s'anava agrupant segons les afinitats. I segur que si ara els trobés a tots sense identificar, (ahir portàvem etiquetes) em faria algun embolic... però sí ens ho vam passar bé. Molt bé. fa molta gràcia veure persones que fa tants anys que comentes i que coneixes i per qui sents un afecte que no és gens virtual, sinó ben real. Miraré de fer-ne un post.
I ni que sigui una miqueta també hi vas ser... quan preguntaven la gent si algú sabia el resultat del Barça, jo vaig dir... algú té el telèfon de l'Assumpta? :) Ella segur que ho sap!
Hehehe 0-3 ;-DDD
ResponEliminaUn petonàs, CARME!
jejeje!!!
ResponEliminaCarme! va ser fantàstic! com li déies a la Kweilan (et copio,.. és que no tinc més paraules!!), per mi, abraçar-te tb va ser un moment per col·leccionar!
Estic molt d'acord amb el que li dius a l'Assumpta, jo tb sóc de grups petits, però ens anem adaptant i ahir tots anàvem molt predisposats. Tot va ser molt senzill i tendre. I ens vam anar ajuntant, trobant i retrobant.
Fantàstic. Encara tinc un somriure als llavis.
I si, tb vaig tenir present a l'Assumpta!!!
jejeje
ResponEliminaMmmm crec que ja t'he dit que tenia dubtes d'anar-hi i al final se'm va escapar del calendari... enveja!
ResponElimina