dimarts, 22 de març del 2011

Copiant un nu

D'una pintura  de la Mª  Antònia

Ni dorm ni vetlla.
Un a un, els seus  somnis,
parlen  amb ella.








I el cos també  somia
converses  silents  amb la llum
que il·lumina la nuesa.
..........................................................................Elfreelang

Dona, dóna fins la nuesa
expectant somni la tendresa
cos impregnat  de bellesa.
Dorm, dona, somia...
de la nit fas dia
 ulls miren d'alegria.
.............................................................................Anton

Somnis desperts
el blau a la mirada
canten albades
..........................................................................Iris


En aquesta hora baixa
el cos dormit
em transporta a la intangible intriga.
Més enllà dels teus cabells
el teu secret
quedarà protegit pel silenci

.........................................................................Eva




Mentre la pintava es perdia en la bellesa jacent de la seva esquena...
Podria ser el començament de qualsevol història.
.........................................................................Pilar

dilluns, 21 de març del 2011

Dia de la poesia


Avui  el moment  a Col·leccionar  és  a les Itineràncies Poètiques.  Allà  celebrem el dia  de la poesia amb  tots  els  col·laboradors  que vulguin participar-hi.  Jo  he participat  amb aquest  poema:





Sota del desmai, 
tot sembla tan lluny
en l'espai  que  ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments,
que no hi ha cap coincidència
entre les paraules  perdudes
i aquest gronxar de les branques.

Des  de   la finestra, 
obriré els finestrons
per escoltar la  cançó
del fregadís  de les  fulles.
Quan la  sabré cantar
podré penjar els meus mots
al capdavall
de cada  branca.

dissabte, 19 de març del 2011

Santa Bàrbara


Dibuix d'una foto  trobada  a Adverbia

No cal que alcem les campanes  al vol.
Només  saber-les,
ja imaginem el seu so.




Ara  bé,  si voleu alçar-les,  endavant!

divendres, 18 de març del 2011

Prunera de fulla vermella

Per  més  efímera  que sigui  la bellesa d'un momentsempre  ens donarà  algun fruit.

dijous, 17 de març del 2011

Volves

Dibuix  d'una foto  de  Barbollaire



Volves multicolors

esgotimades de pluja,

ofertes per la memòria
del mots xiuxiuejats.
Somriures perfumats de flors
desplegats més enllà
d'un capvespre en silenci.

Gavines - Ja he trobat l'origen de la foto



Voldria  volar  tant  alt  com les  gavines
per  veure'ns  de lluny,  des  d'allà  dalt
i així  trobar  la mesura  justa de cada  gest.
I allunyar  el sentit  de cada mot
per  saber-ne  trobar  l'essència.


Pedres a la sorra


Veus una pedra  com un tresor.
Mirada  poètica o  d'infant.
Agafo la imatge, 
acaronant 
la lluentor  humida  
de cada  pedra.
Sense  tocar-les.
Silenciosament 
respecto el seu lloc.
Bombolles  d'escuma
s'hi atarden.
L'instant  les  fon.


Ja he trobat  l'origen de les  fotos  perdudes!!!

dimecres, 16 de març del 2011

Amb uns altres ulls -3-


- Arbre no et veig, però sé que no tens fulles.
- Caseta, tens raó no  en  tinc, perquè és  hivern.  Com ho saps?
- El so del vent  que  juga amb les  teves  fulles fa dies  que no se  sent.   I la teva  ombra  ja no es  recolza   a la meva  paret.
- Tu no necessites  ulls,  caseta.  Però jo ja sento  borrons  a les meves  branques. I tu caseta, per  què no canvies  a l'estiu  i a l'hivern?
- El meu vestit de pedra,  ho atura  tot,  el fred, la calor  i el vent  també. Però la teva ombra refrescant  m'agrada.
- Tornarà  la meva ombra.
- L'esperaré,  ja sé  des  de sempre  que  arriba  poc  a poc.  Una mica  més  cada  dia que passa. Com una tímida  carícia  que  es  va fent  més  agosarada.


dimarts, 15 de març del 2011

Amb uns altres ulls -2-


Segueix unes  roderes  damunt  de l'herba.  No sap  pas  on la duran   però  tot i així  les  segueix. Li sembla que ha  d'aprendre  a deixar-se  portar,  sense  gaire  preguntes  i  a mirar  i  també  a rebre  tot  el que hi ha  damunt de l'herba.  No pregunta res,  però  tot  li parla.

Les  roderes parlen de presències  del passat,  prou  potents  per haver  deixat  empremtes.
I l'herba diu que té espai,  molt  d'espai  per  a triar, i que  només ella  pot triar  el seu lloc  exacte.
La  caseta,  muda, diu  que no tot són paraules,  que,  com ella,  a vegades,  ser-hi  ja és  tot.
La casa  allargassada li diu:  "Fes  com jo,  sóc  prudent  i observo  molt.  Escolto  i el petit  xiprer  ja em fa  companyia."  I mentre  diu això  el xiprer  s'hi recolza  i xiuxiueja encanteris.
El pi diu:   "No tinguis por  de  cap diferència,  ni de cap solitud.  Si trobes  el teu lloc,  tot està  bé."
L'ermita  i els  xiprers  que l'envolten,  conviden a entrar-hi,  però  no pas  ara mateix, per  entrar  ha  de saber  on va.
Les  muntanyes desdibuixades la criden  i sap  que és  allà  on vol anar, tan  amunt com sigui  possible.  No importa  si no hi arriba,  ara ja sap on va.

dilluns, 14 de març del 2011

Amb uns altres ulls -1


El paisatge  se m'ha  tornat  violeta
i es  confonen  la mar  i el cel
i la muntanya clara que em donava  llum.
Oblidaré  horitzons  massa llunyans,
per  mirar  ben a prop, on són  tots  els colors  encara.
La casa  i les  flors i el pi  vora mar.

Si ve  una  barca,  navegaré  enllà...
només  si ve  una barca...


 Jordi Dorca ha dit...



Més ençà del nord paratge,

restaré ací i ben endins,
en la casa i en les flors,
per si una barca venia.

rebaixes ha dit...



En el pensament la barca...

Els rems seran paraules
que apropen horitzons
avui que els colors es mesclen

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari