El paisatge se m'ha tornat violeta
i es confonen la mar i el cel
i la muntanya clara que em donava llum.
Oblidaré horitzons massa llunyans,
per mirar ben a prop, on són tots els colors encara.
La casa i les flors i el pi vora mar.
Si ve una barca, navegaré enllà...
només si ve una barca...
Més ençà del nord paratge,
restaré ací i ben endins,
en la casa i en les flors,
per si una barca venia.
En el pensament la barca...
Els rems seran paraules
que apropen horitzons
avui que els colors es mesclen
no sé què hi ha en les teves paraules que m'han rcomfortat un munt. Quan ho descobreixi, t'ho faré saber!!
ResponEliminamentre tant, sols dir-te que, com sempre, és preciós!
m'agraden els paisatges de color lila i millor si són a prop.
ResponEliminaJo estic enamorada de tot, lletres i dibuixos...
ResponEliminarits, si et reconforten per poquet que sigui...això em reconforta a mi també. Una abraçada, nina!
ResponEliminaDeric, les proximitats sempre omplen més que les llunyanies, oi?
Zel, gràcies, bonica.
La barca es confon amb l'escuma, però si acosta a poc a poc. Segurament quan arribi els colors seran diferents i hi haurà un de nou. El de la barca.
ResponEliminaNo sé pas si vindrà una barca... Pilar, però potser sí i tens raó hi haurà un color més, el de la barca.
ResponEliminaQui ha de voler anar enllà si aquí tenim tots aquests colors tan a prop...!!??
ResponEliminaSi ens ve a buscar la barca, ja estem llestos... Millor que tardi molt!!
Com sempre, tot el que dius ens fa pensar.
Una abraçada.
No pateixis si no em comentes les meves imatges.Jo faig igual.Passo per aquí gairebé tots els dies i ja veus que només comento de tant en tant.
felicitats, m'enamora el color de les imatges, embolicades de paraules poètiques.
ResponEliminaÉs veritat: també la boira té el seu vesant positiu: ens concentra en allò pròxim. En el seu fons difús (violaci és molt poètic!) apreciem més la veritat dels colors que ens envolten i ens torna a emocionar el més petit i quotidià. Sobre tot quan és dit poèticament, com tu has fet.
ResponEliminaGràcies, Montse, jo no pensava pas aquesta mena de barca... :) però m'agrada veure com els comentaris van afegint coses a les meves paraules.
ResponEliminaMontse, bon dia maca, gràcies també.
Llaudal, gràcies pels teus comentaris, sempre afegeixen punts de vista i profunditats noves.
Més ençà del nord paratge,
ResponEliminarestaré ací i ben endins,
en la casa i en les flors,
per si una barca venia.
En el pensament la barca...
ResponEliminaEls rems seran paraules
que apropen horitzons
avui que els colors es mesclen
.................Anton
si l'esperes amb ànsia...la barca vindrà
ResponEliminaBonic poema i imatges.M'agrda quan es confonen els blaus i violetes del paisatge, i també m'agrada que passe una barca...bsts
ResponEliminaMolt sovint, ben a prop, tenim autèntiques meravelles que ens passen desaparcebudes. Un tòpic, sí, però una realitat com un temple.
ResponEliminaM'agradaria viure en un d'aquests llocs dibuixats per tu...
ResponElimina