Avui el moment a Col·leccionar és a les Itineràncies Poètiques. Allà celebrem el dia de la poesia amb tots els col·laboradors que vulguin participar-hi. Jo he participat amb aquest poema:
Sota del desmai,
tot sembla tan lluny
en l'espai que ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments,
que no hi ha cap coincidència
entre les paraules perdudes
i aquest gronxar de les branques.
Des de la finestra,
obriré els finestrons
per escoltar la cançó
del fregadís de les fulles.
Quan la sabré cantar
podré penjar els meus mots
al capdavall
de cada branca.
Em sembla que ja teniu l'organigrama força ple, però espero que tots els poetes de la xarxa s'animin a celebrar com cal aquesta festivitat, és a dir, deixant la seva petja poètica!
ResponEliminaSí, força ple! però encara hi cap més gent si volen venir-hi!
ResponEliminaUna música nova has sabut compondre. Els mots perduts i els nous es gronxaran junts en el pentagrama que dibuixen les branques.
ResponEliminaReuneixes totes les qualitats per fer-nos sentir aquesta Primavera que avui comença...la saps dibuixar, la saps escoltar en aquest fregadís de les fulles i després li saps posar poesia!!
ResponEliminaGràcies per aquests moments!!
Una abraçada.
No hi ha paraules perdudes, el gronxar de les branques sempre les retorna, i ara són més vives que mai, perquè tu les has dotades de sentit. Bon poema.
ResponEliminaFins aviat
Que bonic, i l'has il·lustrat molt bé.
ResponEliminaUna abraçada.
Pilar, i els teus i els meus també gronxaran junts... gràcies, bonica!
ResponEliminaMontse, moltes gràcies a tu i a tots els poetes que m'acompanyen, millor dit que m'acompanyeu!
Quadern de mots, quines paraules més boniques... gràcies!
Gràcies, maijo! Un abraçada.
En aquest blog gairebé cada dia és el dia de la poesia. ;-)
ResponEliminaCarme,
ResponEliminaSegueix dibuixant i cantant. La meva mirada, la meva oïda, les tens segures.
Un petó!
No tinc paraules, Carme; el poema, el dibuix, el desmai... Gràcies per ser-hi!
ResponEliminaAquest poema ple de vida, ens vigoritza per continuar endavant.
ResponEliminaMc, moltes gràcies!
ResponEliminaGlòria, gràcies per ser-hi!
I a tu també, Galionar! una abraçada.
Montse, mira ja m'agrada que sigui així, però no et pensis no n'stav a gaire segura... :)
Gran dibuix per al mot tan lleu, de digna poesia.
ResponEliminaFeliç i poètica primavera, plena de moments dignes de col·leccionar.
ResponEliminaprecios...
ResponEliminajo tinc que fer servir les paraules dels altres..pero tambe hi he posat el meu granet de sorra en aquest dia
petonets, maca
Els teus mots són
ResponEliminaestels al vent de la vida,
tots porten l'accent
del teu somriure,
el traç del bon cor,
viatgen pel cel de viure
i arriben a totes les finestres
entren penetren i arrelen...
Des del far una abraçada poètica.
onatge
m'ho he pensat i molt, de participar-hi. Però el cert és que no m'hi atreveixo. És molt bell el què has escrit!!!
ResponEliminaara vaig a donar un volt per les itineràncies!
Gràcies, Jordi!
ResponEliminaBona primavera, Noves Flors i bona poesia!
Un dia ben celebrat, sargantana!
Gràcies pel poema tan dolç, onatge.
rits, a la propera sí... :)
El vaig llegir a les itineràncies i em va agradar molt, però no tenia temps per a comentarr i penjar el meu entre classe i classe, així que t'ho dic hui que tinc una mica més de temps!!!
ResponElimina