- Arbre no et veig, però sé que no tens fulles.
- Caseta, tens raó no en tinc, perquè és hivern. Com ho saps?
- El so del vent que juga amb les teves fulles fa dies que no se sent. I la teva ombra ja no es recolza a la meva paret.
- Tu no necessites ulls, caseta. Però jo ja sento borrons a les meves branques. I tu caseta, per què no canvies a l'estiu i a l'hivern?
- El meu vestit de pedra, ho atura tot, el fred, la calor i el vent també. Però la teva ombra refrescant m'agrada.
- Tornarà la meva ombra.
- L'esperaré, ja sé des de sempre que arriba poc a poc. Una mica més cada dia que passa. Com una tímida carícia que es va fent més agosarada.
Ves per on m'ha recordat el petit príncep! tendre i bell diàleg entre l'arbre i la caseta que demostra que l'essencial és invisible als ulls! bona nit Carme!
ResponEliminaBona nit, Elfri!
ResponEliminaTendresa nua,
ResponEliminasempre acollidora,
arbre i casa.
la natura.. reconforta reconeixe'ns en el pas del temps.. en el cicle natural.. m'agrada que l'ombra torni una vegada i una altra, mentre hi hagi vida..
ResponEliminaJo també hi sóc, com tu, arbre nu, de branques i de paraules.
ResponEliminaUna passejada per les últimes entrades, m'agraden. Sort que troba el lloc que vol la caseta. El diàleg també és bo. Però a l'aigua a vegades no pot aturar-la. I els dibuixos...M'AGRADEN
ResponEliminaQue bonic, Carme! Aviat, ben aviat els arbres tornaran a florir, les seves branques ens regalaran l'ombra i el vent bufarà entre les seves fulles escrivint músiques noves cada dia.
ResponEliminaUna abraçada.
dons jo diria que sento el vent xixiuejar a l'arbre on ha guardat les fulles que el vestiran de nou a la primavera...
ResponEliminaI la caseta no necessita llar de foc? ;p
ResponEliminaNo tot es percep amb els ulls. Les coses més importants es senten, no es veuen.
ResponEliminaCrec que l'arbre i la caseta s'acompanyaran sempre.
Preciós diàleg, Carme.
m'agraden molt els teus dibuixos
ResponEliminala caseta parla de la gosadia... també ella té la seua ombra, com l'arbre. potser és ella, quan diu això a l'arbre, la tímidament valenta. o potser és només tot poesia :)
ResponEliminaen qualsevol cas, m'ha semblat molt bonic, carme.
Saps? Aquesta caseta tan res, tan senzilla em recorda a una que m'estimaré tota la meva vida; Saps què hi guarda dins? Els millors records mai viscuts d'una família, la meva. Si tingués diners la comprava.
ResponEliminaI l'arbre, la seva ombra encara que sense fulles em calma els meus records...
Aquest dibuix, aquest escrit, Carme, m'ha tocat a l'ànima i m'ha arribat directa al cor.
Diàleg ple de sensacions.
ResponEliminaInteressant diàleg entre dos éssers diferents, saben que estan junts i es necessiten.
ResponEliminaAcabo de llegir el poema que ha escrit Novesflors inspirat en el teu relat.
Bona nit Carme.
Ràfius segueixes igual. Tu i la teva conya marinera! BRUTAL...
ResponEliminaJo també he pensat en el Petit Príncep!!... No fa res li vaig fer un post al Petit Blog (de fet encara és el post que hi tinc posat hehe) i ara, en llegir aquest diàleg tan maco, m'hi has tornat a fer pensar :-))
ResponEliminaGairebé sense adonar-nos-en, passarem pel carrer i els arbres ja tindran les seves primeres fulletes verdes :-)
No dubto que arribarà, perquè si no... quin estiu!
ResponElimina*Sànset*
Montse, és preciós!
ResponEliminalolita, com bé dius, mentre hi hagi vida, que potser aviat ens la carregarem, al pas que anem... o ella se'ns carregarà a nosaltres, no ho sé...
Jordi, és bonic això que dius.
Gràcies, Mª Antònia!
Galionar, aviat, aviat, ja surten les fulles arreu...
sargantana, és que tu tens una sensibilitat ... molt gran. :)
porquet, no en té no, és una barraqueta de camp, només.
Segur que sí, sempre, encara que no es vegin. Gràcies Pilar!
Deric te'n dec un, que te'l vaig prometre i ja me'n recordo, però em fata saber "quin" a veure si m'inspiro.
iruna si és com tu dius, també és poesia... gràcies!
Anna i tu també al meu... gràcies preciosa.
em sento l'intern
ResponEliminai no aconsegueixo veure'l
amb la mirada del arbre despullat
de la caseta sense ombra,
Quin delit tinc que vull saber-ne
com és la meva ombra interna.
............anton
Rafel... l'Aniuska diu que fas conya marinera, però jo no me la crec... ho dius seriosament oi?
ResponEliminaPere, gràcies i molt bona nit, encara que sigui una altra nit.
Assumpta, ja van sortint, ja en vaig veient de borrons que esclaten...
L'ombra arribarà, Sànset, no pateixis!
Gràcies pel poema, Anton!