D'una pintura de la Mª Antònia
Ni dorm ni vetlla.
Un a un, els seus somnis,
parlen amb ella.
Ni dorm ni vetlla.
Un a un, els seus somnis,
parlen amb ella.
I el cos també somia
converses silents amb la llum
que il·lumina la nuesa.
..........................................................................Elfreelang
Dona, dóna fins la nuesa
expectant somni la tendresa
cos impregnat de bellesa.
Dorm, dona, somia...
de la nit fas dia
ulls miren d'alegria.
.............................................................................Anton
Somnis desperts
el blau a la mirada
canten albades
..........................................................................Iris
En aquesta hora baixa
el cos dormit
em transporta a la intangible intriga.
Més enllà dels teus cabells
el teu secret
quedarà protegit pel silenci
.........................................................................Eva
Mentre la pintava es perdia en la bellesa jacent de la seva esquena...
Podria ser el començament de qualsevol història.
.........................................................................Pilar
En aquesta hora baixa
el cos dormit
em transporta a la intangible intriga.
Més enllà dels teus cabells
el teu secret
quedarà protegit pel silenci
.........................................................................Eva
Mentre la pintava es perdia en la bellesa jacent de la seva esquena...
Podria ser el començament de qualsevol història.
.........................................................................Pilar
I el cos també somia
ResponEliminaconverses silents amb la llum
que ilumina la nuesa
somnis reconfortants, espero. La nuesa li dona un caire indefens.
ResponEliminasenzilllament peciós Carme! ni dorm ni vetlla..
ResponEliminaDona, dóna fins la nuesa,
ResponEliminaespectant somni la tendresa
cos impregnat de bellesa
Dorm, dona, somnia...
de la nit fas dia
ulls miren d'alegria.
.............. Anton
Somnis desperts
ResponEliminaal blau de la mirada
canten albades.
Molt bo, aquest silenci que parla.
ResponEliminaCarai! Quina sorpresa a l'obrir! I què bé t'ha quedat! Què bonics els versos! Sou uns poetes creatius, que no tothom que en fa ho és, el mateix dic dels escrits en prosa. No puc llegir-me'ls tots, però de vegades hi faig un tomb. Felicitats i gràcies, i entre nosaltres, em fas molta propaganda...
ResponEliminaLa nuesa, tan bella i tan fràgil.
ResponEliminaGràcies, Elfri, cap al post!
ResponEliminaLa nuesa, sempre ens deixa indefensos, però els somnis segur que són bells, garbí!
Gràcies, lolita!
Anton, el teu vers és com un homenatge a la dona. Preciós. Me l'emporto amunt.
Iris, amunt també.
Gràcies Jordi!
A tu també, kweilan, gràcies!
Mª Antònia, gràcies pels teus elogis. Jo sempre "manllevo" imatges d'aquí d'allà i em considero en deute amb els que me les deixeu. Un petó.
Porquet, sí tens raó, es veu fràgil...
En aquesta hora baixa
ResponEliminael cos dormit
em transporta a la intangible intriga.
Més enllà dels teus cabells
el teu secret
quedará protegit pel silènci
en l'univers de les paraules no pronunciades.
El somnis sempre se'ls ha d'escoltar. M'ha agradat.
ResponEliminaFins aviat
Això s'avisa, que el teu post és per a majors d'edat!!!
ResponElimina*Sànset*
Mentre la pintava es perdia en la bellesa jacent de la seva esquena...Podria ser el començament de qualsevol història.
ResponEliminaPetonets, artista!
Eva, ja ets al post amb les teves paraules boniques.
ResponEliminaGràceis Quadern de mots!
Sànset... em pensava que tu ja ho eres! ;) per això no t'he dit res...
Qualsevol història, Pilar, si pot ser que sigui bonica, oi?
Deesa nua...
ResponEliminaets un somni o un escultura?