Segueix unes roderes damunt de l'herba. No sap pas on la duran però tot i així les segueix. Li sembla que ha d'aprendre a deixar-se portar, sense gaire preguntes i a mirar i també a rebre tot el que hi ha damunt de l'herba. No pregunta res, però tot li parla.
Les roderes parlen de presències del passat, prou potents per haver deixat empremtes.
I l'herba diu que té espai, molt d'espai per a triar, i que només ella pot triar el seu lloc exacte.
La caseta, muda, diu que no tot són paraules, que, com ella, a vegades, ser-hi ja és tot.
La casa allargassada li diu: "Fes com jo, sóc prudent i observo molt. Escolto i el petit xiprer ja em fa companyia." I mentre diu això el xiprer s'hi recolza i xiuxiueja encanteris.
El pi diu: "No tinguis por de cap diferència, ni de cap solitud. Si trobes el teu lloc, tot està bé."
L'ermita i els xiprers que l'envolten, conviden a entrar-hi, però no pas ara mateix, per entrar ha de saber on va.
Les muntanyes desdibuixades la criden i sap que és allà on vol anar, tan amunt com sigui possible. No importa si no hi arriba, ara ja sap on va.
Aquest paisatge em sona.
ResponEliminaD'haver-hi estat, vull dir.
Salut i encanteris, Carme.
Entre el mar i la muntanya, sempre muntanya. Boscos feréstec i salvatges travessats per gèlides torrentades. Segueix el crit de la muntanya, t’hi està esperant.
ResponEliminaFins aviat
Quin misteri, ara va cap a la muntanya, però què hi trobarà??
ResponEliminaM'encanta que tot parle, l'herba, la casa, el pi... Això m'agrada molt.
ResponEliminaCom diu novesflors, a mi també m'ha agradat que tot parli; i és que tot parla...
ResponEliminaFins i tot la pluja d'avui deia moltes coses!
Un petó, carme!
La fressa del silenci li guia el pensament. M'agrada pensar que ja no seguirà res més que el que ha triat. M'agrada saber que el viatge és la seva meta.
ResponEliminaque maco tot plegat...
ResponEliminam'encanta el color verd de l'herba
em fa sentir l'olor i tot
petons de capvespre, carme
Saber on anar malgrat no hi arribi! Ja ho diuen que el més important és el viatge!
ResponEliminaAvui m'has donat una gran lliçó. Has sigut per mi el meu mestre. Moltes gràcies. I també moltes felicitats per aquestes paraules plenes de bellesa i sabiduria. No em canso de llegir-les.
ResponEliminaVeritablement, un racó de pau i d'equilibri perfectes.
ResponEliminaAlgú a qui tot parla!!... Algú amb una gran sensibilitat, això segur... i aprenent una mica de cada bon consell... i trobar el camí...
ResponElimina