Dibuix d'una foto de Barbollaire
Volves multicolors
esgotimades de pluja,
ofertes per la memòria
del mots xiuxiuejats.
Somriures perfumats de flors
desplegats més enllà
d'un capvespre en silenci.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
poques paraules es poden afegir....
ResponEliminaMolt poques. Només que m'agrada. Una abraçada!
ResponEliminaBona nit, garbí!
ResponEliminaGràcies, kweilan, una abraçada.
Saps una cosa, Carme?
ResponEliminaSempre, quan entro a casa teva, tinc una sensació molt agradable... una sensació d'autenticitat. No és l'únic lloc on em passa... però aquí potser és on la sensació és més intensa.
La sensació d'algú que, al seu blog, fa allò que li agrada, que es mostra com és, sempre mirant de no fer mal a ningú, col·laborant amb tothom... que si li fa il·lusió fer un dibuix, fa un dibuix; si un poema, doncs un poema; si parlar d'un llibre o d'una cançó, o un petit relat...
Mira, avui m'ha sortit dir-ho :-)
Assumpta, el teu comentari és un autèntic i valuós regal! Gràcies per dir-ho. Una abraçada.
ResponEliminaÉs que és una sensació molt maca :-)
ResponEliminaCom de llibertat, però llibertat i respecte... llibertat i afecte... no sé... positivitat... esforç també per fer les coses bé (però no "esforç" del "que costa" sinó esforç de "posar-hi ganes")... de dir aquest és el meu racó... mireu, jo faig això... això és el que m'agrada i com que m'agrada ho faig... i com que faig el que m'agrada estic contenta... però hi podeu dir la vostra, podeu participar... i com jo ho he fet contenta, doncs s'encomana aquesta sensació de calma...
Oh benvinguts, passeu, passeu hehe :-))
les flors, el capvespre i el silenci amb el color i les gotetes de pluja... Tot un conjunt ple de melangia que reapareixen al sarronet de la memòria per qvisar-nos que hi són ahi amb nosaltres, que no ens abandonen!!!
ResponEliminaMolt bonic, Carme i del dibuix, què dir-ne!!! m'agrada molt la tonalitat de colors que li has donat!!!
"De les tristors en farem fum..." Assumpta, tant de bo sabéssim fer-ho sempre. En tot cas tu si que has sabut emocionar-me... Una abraçada.
ResponEliminairis, gràcies, bonica. Els meus dibuixos sempre acaparen el mèrit del fotògraf, que a fet una composició maca.. jo me n'aprofito.
Els somriures i les flors sempre han estat un bon regal.
ResponEliminaQue tinguis un bon dia.
Preciós, CARME. Un petó.
ResponEliminaUn missatge optimista per encarar el cap de setmana!
ResponElimina*Sànset*
Volves que mostren la revetlla del teu cor.
ResponEliminaDius més del que podem comprendre.
Una abraçada.
El dia ja és arribat
ResponEliminade la nostra primavera.
I la poesia s'ompli de perfums i desig.
Lluminós dia de Sant Josep.