Dibuix d'una foto trobada a Adverbia
No cal que alcem les campanes al vol.
Només saber-les,
ja imaginem el seu so.
Ara bé, si voleu alçar-les, endavant!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
A Vilafranca les campanes de Santa Maria toquen les hores i ens anuncien diferents aconteixements. De vegades tristos, de vegades festius, cadascú amb el seu repic determinat.
ResponEliminaSón dos carrers més enllà de casa meva i de vegades m'han acompanyat en bits d'insomni.
M'agrada saber-les i imaginar el seu so quan sóc lluny.
M'ha impactat tant el teu poema que ara no sé què dir! és que el trobo genial Carme....
ResponEliminaM'agrada moltíssim el so de les campanes :-)
ResponEliminaHi ha qui diu que els hi molesta... a mi no, a mi em fa companyia... A l'estiu, les del poble em resultaven precioses, entranyables...
Irromp el so,
ResponEliminaRepiquen les cmpanes.
Canten les hores
A mi m'agraden les campanes
ResponEliminaI dóna gust el so de les campanes. Dóna alegria i energia, vull dir quan revoltegen efusives.
ResponEliminaM'agraden aquests versos, també són una magnífica metàfora.
ResponEliminaUna abraçada i bona setmana.
M'agrada aquest escrit. Trobo que tens raó, la imaginació ho pot tot, Carmeta.
ResponEliminaBÉ, JA VEIG QUE A TOTHOM LI AGRADEN LES CAMPANES. POTSER QUE SÍ, DONCS QUE LES ALCEM AL VOL!
ResponEliminaGRÀCIES A TOTES, GUAPES... AVUI REUNIÓ FEMENINA AQUÍ ALS MOMENTS!
He trobat unes campanes...
ResponEliminaJo prefereixo escoltar-les, també, més que imaginar-les. Cada poble té la seva música particular gràcies a elles, i és molt agradable escoltar-les com si et donessin la benvinguda.
ResponEliminaUna abraçada!
Si les has trobades és perquè les has buscat.
ResponEliminaGràcies!!!
Hola Carme, jo també prefereixo escoltar-les que imaginar-les... De tota manera m'agrada com canten, no cal que anunciïn res... Les teves, arriben...
ResponEliminaDes del far en silenci.
onatge
Oh!
ResponEliminaMeravellós!
PS: perdona, Carme, he estat en fora de joc tot aquest cap de setmana.