Herbes

No s'havia  fixat  mai,  i això  que ja tenia uns quants anys,  com de boniques  podien ser  les  herbes.   Qualssevol  herba,  les  que  creixen als  marges,  les  que  trobem als  prats.  Se les mirava  i només  trobava  bellesa  en cadascuna d'elles.  

En va veure  unes d'indecises  entre  ser  herbes o ser flors.  Li  van semblar les protagonistes d'un conte.  Les  herbes  veïnes  les  trobaven   massa  presumides  i les flors  les  trobaven  massa  poca  cosa.  Però  malgrat tot,  elles  s'alçaven  ben dretes.  Fent  camí  cap  al cel  i  arrelant-se  fort a  la  seva  terra. Serem  allò  que vulguem  ser,   semblaven cridar  tot i no tenir  veu.

JA HE TRET EL MEU .es - US EL VOLEU TREURE TAMBÉ?

GENIAL!!!!!!

Gràcies  a  la cadena  Assumpta,  Ferran,   Xavier  Caballé,  el meu blog  ja no constarà com a blog  espanyol.

L'extensió  .es  que  havia  aparegut   fa  un dia  o dos,  ja  és  fora.

Ventríloc

M'enfilaré  a la torre  més  alta  per  atalaiar-te.

De  lluny  reconeixeré  el so de les  teves  passes.

Quan t'acostis,  amb destresa  de  ventríloc,

encomanaràs  amplis somriures  arreu,

tot  just  insinuant lleugerament  el teu.

Terra ratllada

Caminaré ratlla  rere  ratlla,  tots  els  camps  del teu paisatge.   
Per  omplir  cistells dels  teus  pensaments
i cabassos de  les  teves tendreses.

Moleskine gegant 2 - La porta oberta

M'he  endut  aquesta  porta  oberta  d'una foto  de  l'Anna

Sempre  trobaràs  la porta oberta.

I florirà  la  planta  enfiladissa.

Sentiré  dringar les  pedres d'alegria

i sortiré  impacient per abraçar-te.

PI TORT

Si  el pi  es  torça,  en l'espai que deixa  buit  podem trobar-hi  altres  coses.

Joc de lletres de Sant Jordi de Tu mateix llibres

Cliqueu   aquí  si voleu  saber  les  regles del Joc.

Us faig  un resum:  Narració  de menys de 50 paraules que  contingui  el títol i l'autor  del llibre  que vulgueu.

Jo he triat:  Memòria d'uns ulls pintats de Lluís Llach.

En LLUÍS tenia molt  mala MEMÒRIA.   No sabia  què  n’havia  fet  d’aquells  cels PINTATS  de  tots  colors  que  els  omplien els  ULLS,  mentre  seien  vora  del LLAC(H).  Només l’Eva semblava  recordar-se  D’UNS capvespres que donaven sentit  a la seva  vida.  Però  ja començava  a dubtar  si  només  els  havia somiat.

Platja

Entre la fosca  i la claror,  hi ha les  paraules.

Façana

La  façana  de la Marta  amb   la  versió de joguina. 

Els  blaus  de mar

s'enfilen a les finestres.

I la roba estesa recorda 

cançons  d'altres  temps.

Explicarem   les flors  a les  torratxes

perquè  ens  embelleixin la tarda.

D'un blau lluent  de mar,
escolto el teu somriure.

Inventant els refranys del segle XXI - segona edició

Ahir  l'amic  McAbeu   va  posar  aquesta  imatge  per  endevinar  un refrany.  A  mi  em sembla  que ja està endevinat ...

Però  jo  voldria  tornar-vos  a proposar  que  amb  la mateix a imatge  n'inventem  de nous,  com vam fer en un altre  post  ,  el mes  de novembre  passat.

Quina  mena de refrany  us  suggereix  la  imatge?  Va  animeu-vos!

Gràcies  Mc!

Provo  d'inventar-ne  un parell:
Vull  viure  en català:   des del naixement  fins que em vagin a enterrar
Si  jo neixo, em caso i moro en català,  vull  l'escola  en català!

 Un de la llum:
Bateig a Barcelona, casament a Manresa i ensoltes a Girona. 
Els sacraments aquí, però el de la penitència l'has de pagar a Madrid.

 Un parell d'en Mc:
 A Catalunya, tal com ha de ser, tota la vida hi pots fer. 
 De cerimònies totes les que vulgueu, però la caixa no la tindreu. 

L'Assumpta tot un refranyer:
Aquell qui ha nascut a El Prat 
i a Manresa s’ha casat 
es probable que algun dia 
a Girona sigui enterrat. 


A Girona estira la pota 
qui entre El Prat i Manresa, 
sempre vol donar la nota. 


Home nascut a El Prat 
una manresana ja la caçat. 


Uns manresans a Girona 
de futur molt poca estona. 


Qui no surt de Catalunya 
en tota la seva vida 
la seva història veurà ennoblida. 


Per ser un bon català 
El Prat, Manresa i Girona 
a la vida has de posar. 


Qui nasqué a El Prat 
per morir a Girona, 
si no passà per Manresa, 
era molt mala persona. 


Qui neix a Girona i mor a El Prat 
sense cap mena de dubte, s’ha equivocat! 


Si a Manresa t’has casat, 
no vagis pas a Girona, 
per la teva voluntat. 


Dona que inventa refranys 
tindrà fortuna molts anys!!

La Montse n'aporta un altre:
He tingut la sor de néixer en un petit país, 
on m'agrada sentir la paraula t'estimo fins a morir.


L'Elfreelang també s'hi posa:
A bodes em convides i hi anirem si podem parlar i menjar en català! 
Casats o no casats catalans fins el forrellat! 
Podeu prendre'ns caixes i faixes però som i serem catalans! 
Si vols fer un bon casori mai et casis amb enemic de la teva llengua!


I en Pere  també:
Del naixement a la mort 
ben casat i ... a poc a poc. 

I Sa lluna s'hi afegeix:
Al Prat et van batejar, 
a Manresa te´n vas anar a casar 
i si a Girona no vols ser soterrat, 
per Mallorca has d'estiuejar. 


I la Glòria de Glo.bos.blog 
Catalunya casa nostra 
del bateig a les absoltes.

La  Mª Roser
Si t'enterren a Girona, 
tindràs flors per la corona. 


 Si et cases a Montserrat,
 mel i mató hauràs tastat. 


 Catalunya independent, 
desitgem en tot moment.