diumenge, 18 de març de 2012

Herbes



No s'havia  fixat  mai,  i això  que ja tenia uns quants anys,  com de boniques  podien ser  les  herbes.   Qualssevol  herba,  les  que  creixen als  marges,  les  que  trobem als  prats.  Se les mirava  i només  trobava  bellesa  en cadascuna d'elles.  

En va veure  unes d'indecises  entre  ser  herbes o ser flors.  Li  van semblar les protagonistes d'un conte.  Les  herbes  veïnes  les  trobaven   massa  presumides  i les flors  les  trobaven  massa  poca  cosa.  Però  malgrat tot,  elles  s'alçaven  ben dretes.  Fent  camí  cap  al cel  i  arrelant-se  fort a  la  seva  terra. Serem  allò  que vulguem  ser,   semblaven cridar  tot i no tenir  veu.

17 comentaris:

  1. Fent camí, arrelats a la nostra terra, serem allò que vulguem ser! :-))

    Ni idea de qui era l'autor-a de la foto :-)

    ResponElimina
  2. Les herbes i les plantes silvestres sempre són boniques

    ResponElimina
  3. M'has fet pensar en les meves classes de botànica, les quals afortunadament queden molt lluny. Allà no hi ha res que no tingui nom, i ara no et sabria dir res concret, però herbes que semblen flors però no ho són?? Segur que ha de tenir un nom ben complicat!

    ResponElimina
  4. Gràcies, Assumpta!

    Mireia, sempre, sempre... jo abans les herbes crec que no me les mirava... ara sí!

    Xexu, tu ni cas, que això m'ho m'invento jo, segur que són flors..

    ResponElimina
  5. si tenim unes bones arrels, res ens pararà de pujar ben amunt.

    ResponElimina
  6. L'herba fa olor i es queixa ... quan la trepitges.

    Bona nit Carme.
    (Aquesta nova foto del mar és esplèndida i anunci del bon temps. He de confessar-te que tinc al · lèrgia a l'olor de la mimosa, no és broma :))

    ResponElimina
  7. Les herbes com que són petites, passen desapercebudes i així ens perdem autèntiques preciositats herbes també tenen flors...
    L'encant de les coses humils i petites que ens donen una lliçó, elles no es rendeixen i aixequen el cap i no els importa que a la vora tinguin grans floracions...
    He sentit que parlaven per la tele del.es...jo no el veig al meu blog!
    Petons de bona nit

    ResponElimina
  8. Amunt i crits, Joan!

    Pere, doncs per fi te l'he tret! ;)

    M Roser, m'agraden les herbes humils! Doncs jo si que el veig al teu blog... a la barra de dalt, a l'adreça.

    http://petitesesroser.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  9. doncs una de les coses que també faig quan trec la Taca és contemplar les herbes... :D

    SEREM EL QUE VULGUEM SER!!! (nena, quina frase més reeixida!!!!!!)

    ResponElimina
  10. Tot ésser és bell per si mateix,
    les comparances són odioses.
    Cal valorar-lo per ser únic i irrepetible

    Bona nit nina.

    ResponElimina
  11. Un post ben bonic, que pot tenir varies lectures, i una frase genial: Serem el que vulguem ser!
    La nova foto, una bellesa.

    ResponElimina
  12. Li diuen males herbes, a aquestes herbes amb flor. Segur que és a causa de la por que provoca la seva força. A mi m'agraden molt les rabanisses, que omplen el paisatge de blanc.
    Preciosa la fotografia de la capçalera!

    ResponElimina
  13. ben cofoies i orgulloses de ser-ho! siguem com les herbes !

    ResponElimina
  14. La calidesa de verd i coloraina
    fa catifa en el terra cobrint-la
    Allí, com lletres es solten
    sense intencionalitat augusta
    i que ens diuen silents i callades
    sense buscar premi ni llorer...
    ..................... Anton

    ResponElimina
  15. Fins i tot, a voltes, la natura pot esdevenir cruel i condemnar a l'oblit i l'extinció espècies relictes, rares, que sembla que no haurien de pertànyer al lloc on són.

    És llavors quan s'ha de treure la voluntat i aferrar-se a la vida!

    ResponElimina
  16. Les herbetes de planes i marges, deixen de ser anònimes a la primavera. Moltes d'elles esdevenen la millor decoració de prats i camins. Tenen la bellesa de les coses senzilles!

    ResponElimina
  17. Gràcies Carme, ja miraré de treure'l, és que no sabia on es veia...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari