Cliqueu aquí si voleu saber les regles del Joc.
Us faig un resum: Narració de menys de 50 paraules que contingui el títol i l'autor del llibre que vulgueu.
Us faig un resum: Narració de menys de 50 paraules que contingui el títol i l'autor del llibre que vulgueu.
Jo he triat: Memòria d'uns ulls pintats de Lluís Llach.
En LLUÍS tenia molt mala MEMÒRIA.
No sabia què n’havia
fet d’aquells cels PINTATS de
tots colors que
els omplien els ULLS, mentre
seien vora del LLAC(H).
Només l’Eva semblava recordar-se
D’UNS capvespres que donaven
sentit a la seva vida. Però ja començava
a dubtar si només
els havia somiat.
Ja el vaig llegir al blog de Joc de Lletres, ets la competència per guanyar els llibres!! Sort que serà per sorteig, que si no ho portaria clar...
ResponEliminaM'ha agradat molt. Espero que al final en Lluís recuperi aquells records i faci veure a l'Eva que són més que un somni. :-)
ResponEliminaUauuuuuuuu Carme!
ResponEliminaM´has agafat encara
amb els ulls tancats.
Dificilment es pot superar.
Molt bon dia.
Hi pensaré i m'hi apuntaré.
ResponEliminaTu de moment ho has pintat ben bonic...
Bon dia, bonica!
Bon dia Carme.
ResponEliminaal final faràs que llegeixi el llibre.
Molt bon relat.
a vegades els capvespres semblen irreals, de somni... i et fan volar o capbussar.
ResponEliminaY los sueños, sueños son, com digué Don Calderón de la Barca? O potser la vida és somni, i els somnis són records? Buf, se'm dispara la imaginació i podria començar a desbarrar. En tot cas, quina sort haver-los pogut disfrutar, reals o somiats!
ResponEliminaXeXu, jo he trobat que la majoria eren genials! La competència és dura! :)
ResponEliminaMc, si no vol recuperar-los no hi haurà manera, potser els ha llençat!
Gràcies, sa lluna!
Fanalet, doncs a veure si t'hi animes.
Pep, el meu micro relat no té res a veure amb el llibre... però llegeix-lo, llegeix-lo!
Carme, ho semblen, però potser no ho semblen igual per tothom.
Ferran, doncs mirat així potser és una sort haver-los gaudit, sí... però és trist veure que pensaves que eren reals i no ho eren.
Ja estic preparant el meu...El llibre és Arrels de pedra de Joan Roca. A veure si avui el puc enllestir, que quant t'has de cenyir a un nombre de paraules, no és tan fàcil...
ResponEliminaCaram què bo! Felicitats Carme! :)
ResponEliminaA la realitat esdevinguda sempre li hagués agradat ser com la recordem, però molt poques vegades ho aconsegueix.
ResponEliminaT'ha quedat molt bé!! :-))
ResponEliminaEstic segura que aquells capvespres són totalment reals i que, al final, en Lluís també ho recordarà :-))
Ostres, ara he vist la resposta que li has donat a en MAC!! No pot ser, dona, com ha d'haver llençat uns records bonics? Ja els recordarà, ja, donem-li temps :-))
ResponEliminaQué xulo!! T'ha quedat molt i molt bé. M'agrada la iniciativa... miraré a veure si puc fer alguna cosa... Salut!
ResponEliminaMolt poètic Carme! m'ha agradat molt! així que ja hi és al bloc de joc de lletres! m'hi passaré també!
ResponEliminaCom sempre, Carme...bonic, bonic, bonic!
ResponEliminaM Roser, ja passarem a llegir-lo!
ResponEliminaGràcies, Clídice!
Jp, si la recordem, com la recordem, ja 'estem transformant.
Assumpta, et quedaries sorpresa de les coses que es llencen, a vegades! :( sembla impossible!
Molt bé, Alba, anima't!
Gràcies, Elfree! un petonet.
Gràcies, Núria! una abraçada!
Oh, que divertit!
ResponEliminaM'agrada! Jo també hi puc participar?
Has fet un relat molt ben trobat, Carme.
Felicitats!
Glòria, I tant que sí! clica l'enllaç i aniràs a parar a Tu mateix llibres, que és on ha fet la proposta la "Jo mateixa".
ResponEliminaJa l'espero, Glòria!
Ostres, boníssim!!
ResponEliminaCrec que no et vaig comentar la ressenya del llibre, xò sé que la vaig llegir (ho devia fer a la feina, xò allà em resisteixo a deixar comentaris.... tot i que de vegades no m'hi puc resistir). En fi, que si et volia dir és que aquest llibre em va perseguint. I a mi, el títol, ja per això, em va fent gràcia. Un dia em van dir que Memòria d'ulls pintats també és el que en diem rimel. Què curiós tot plegat!
Si et va perseguint, segur que algun dia t'atraparà! És trist, la veritat, però em va agradar molt.
ResponEliminaJa ja ja! que bo!
ResponEliminaEl meu home no té gens de memòria i moltíssimes vegades ens passa "te'n recordes de ...?" "-No".
"I de ....?" "-No."
I al final acabo dient: "Doncs res! hi haurem de tornar a anar, o ho haurem de tornar a fer o ... " :)
Ben aconseguit, Carme! Jo encara he de rumiar el meu.
ResponEliminaSomiats o no, al teu dibuix s'han fet realitat.
ResponElimina