.JPG)
M'enfilaré a la torre més alta per atalaiar-te.
De lluny reconeixeré el so de les teves passes.
Quan t'acostis, amb destresa de ventríloc,
encomanaràs amplis somriures arreu,
tot just insinuant lleugerament el teu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'encanta l'aquarel·la! Els teus progressos es veuen pintura rere pintura, tota una artista!
ResponElimina...tímidament sortiré a rebre´t
ResponEliminaM´encantan aquests colors.
Bon dia nina.
I els carrers s'ompliran de joia, abraçades, somriures i bon viure!
ResponEliminaQuè bé trobar unes lletres tan alegres, Carme! Va molt bé en aquests temps!
L'aquarel·la, com en XeXu... de "chapeau"! Cada cop ho fas millor!
Colors que van deixant enrere l’ hivern, per alegrar-nos l’esperit amb la floració primaveral que ens insinues.
ResponEliminaBon Dissabte, Carme.
M'ha agradat la imatge del somriure del ventríloc que albires des de la talaia.
ResponEliminaTé moltíssima profunditat. Com l'aquarel-la d'avui. La perspectiva cònica, puja i baixa les escales millor que ningú
Somric obertament.
XeXu, gràcies maco! Si un dia en vols una que t'agradi especialment, te la regalo. Que no sigui de la Moleskine gegant que la vull sencera i sense desfullar. :)
ResponEliminaGràcies, sa lluna, bonica, tímidament ja dius bé! :)
porquet, mira, sinó proposem i ni que sigui ens esforcem a posar paraules i sentiments bonics, ja siguin més reals o més inventats... estem perduts.
Gràcies!
Molt bon dissabte papallona blava, gràcies per les teves paraules!
Pilar, moltes gràcies, bonica. A vegades pesquem paraules al vol que expliquen molt bé allò que nosaltres havíem pensat, com idea però sense paraula... ventríloc n'és una. Ventríloc de somriures. Jo també somric obertament. Petons preciosa!
Ho dic sincerament: no puc dir que cada dia milloris, perquè des que vaig descobrir les teves aquarel.les me'n vaig enamorar. En aquest cas, els colors li donen una calidesa fantàstica. Bravo, Carme!
ResponEliminaMoltes Gràcies, Ferran! Una abraçada agraïda...
ResponEliminaJo no tan sols l'aquarel·la; el treball de dibuix és més que notable, Carme. Estic sorpresa dels blocaires d'edat madura que us heu destapat com a magnífics artistes plàstics, a part de magnífics artistes de paraules.
ResponEliminaUna abraçada!
i per quan una mostra d'art pintopoètic? et quedaria la mar de maco i de material no ten falta.
ResponEliminaLes persones que encomanen somriures són súper necessàries!!! M'encanta l'aquarel·la Carme, és genial!!!
ResponEliminaI què dir? m'encanten totes!! els colors, les formes,... preciós!
ResponEliminaÉs magnífica... No ho sé explicar, però ho intentaré: Mira, quan entro i veig un dels teus dibuixos-pintura (perquè jo els hi dic així, doncs la gràcia està justament -bé, per mi, clar hehe- en que el dibuix de base ja és molt bo en sí mateix i en la seva senzillesa, i després el magnífic gust en la tria dels colors i en posar-los "sense por", que això ho admiro molt), doncs sento "alegria"... sí, és una reacció de veure una cosa maca, que m'agrada i tinc, clarament, una sensació molt positiva, el miro, m'agrada, somric :-))
ResponEliminaHo explico fatal però segur que tu ho pots entendre :-))
Ah, i perdona que gairebé mai comenti els textos... els llegeixo, eh? però no en sé de comentar-los, no tinc altre excusa, és que és la pura veritat (i això que a vegades els llegeixo amb veu alta i tot, m'agrada molt fer-ho, des que ho vaig llegir a ca la FANAL BLAU, però no sé fer comentaris acceptables de poesia... aisss) Llavors em quedo embadalida amb les teves línies, els teus colors i ja, faig el comentari del dibuix, publico i marxo... i penso, la CARME dirà que només li parlo de la part gràfica :-))
ResponElimina(I perdona també els comentaris esborrats!! hahaha sóc un desastre, em quedaven a trossos!!) :-DD
Galionar, la primera sorpresa sóc jo. No ho hagués dit mai que acabaria fent un dibuix cada dia per penjar-lo al blog... jo vaig muntar-me un blog per escriure. I mai m'havia passat pel cap dibuixar o pintar.
ResponEliminaJoan, sembla que vosaltres veieu moltes possibilitats... però jo no sé ni com posar-m'hi.
Moltes gràcies, Alba!
Un petonet, rits, gràcies!
Assumpta, t'entenc molt bé i no ets pas l'única que només em comenta els dibuixos... i no em sap pas greu. Els meus textos són simples i senzills. A vegades són el que penso i/o el que sento i a vegades són el que voldria pensar o voldria sentir... Escriure i dir coses boniques per sentir coses boniques... ja m'entens, oi?
Ai Carme, que entre unes coses i unes altres vaig de bòlit, però tornar a casa teva sempre es trobar la dolcesa de les imatges que s'afinen amb les paraules ben trobades.
ResponEliminaI sempre, sempre que el somriure no s'esborri, encara que de vegades només es perfili o s'insinuï!
:)))))))
Una passejada dolça pel teu blog per donar-te la enhorabona pels teus escrits i sobre tot pels teus dibuixos que màgraden molt.
ResponEliminaDafne, doncs això que no s'esborrin els somriures i si s'esborren, els tornarem a dibuixar.
ResponEliminaMª Antònia, moltes gràcies, maca!
Sí, sí que t'entenc i, a més, la veritat és que és una bona cosa fer-ho, igual que somriure... és bo :-))
ResponEliminaUn somriure és com rentar-se la cara de matinada, una aigua fresca que et fa sentir viu quan encara tot és fosc.
ResponEliminaLes teves pintures i les teves paraules ens donen un somriure cada dia.
Assumpta, doncs sí, és bo!
ResponEliminaPep, gràcies!
"Ventríloc de somriures,
ResponEliminamodelant carícies amb núvols,
besades amb rierols,
abraçades amb aromes de pins
i roures...
tot per veure llambrejar,
feliç,
el teu esguard dalt la torre"
Petó dolcíssim, nina estimada
:¬)***
Aquesta aquarel·la parla...
ResponEliminaBon dia, estmada! :)
Hostitú que boniques que les fas aquestes he!!!Ets una arttisstassa carmeta Aquesta també m'agrada moltissim els colors son molt bentrobats i s'hi escauen tan be !!!
ResponEliminaI el poema també es preciós i misteriós :
Artista que ets una artista!!!!
Vigila quan t'enfilis a la torre sobretot si hi ha unes escales de cargol...Si et provoca tots aquests sentiments, deu ser un poble tranquil silenciós, amb carrerons plens de llum...Com la que es desprèn d'aquesta aquarel·la.
ResponEliminaPetons.