dissabte, 17 de març del 2012

Ventríloc


M'enfilaré  a la torre  més  alta  per  atalaiar-te.
De  lluny  reconeixeré  el so de les  teves  passes.
Quan t'acostis,  amb destresa  de  ventríloc,
encomanaràs  amplis somriures  arreu,
tot  just  insinuant lleugerament  el teu.

25 comentaris:

  1. M'encanta l'aquarel·la! Els teus progressos es veuen pintura rere pintura, tota una artista!

    ResponElimina
  2. ...tímidament sortiré a rebre´t

    M´encantan aquests colors.

    Bon dia nina.

    ResponElimina
  3. I els carrers s'ompliran de joia, abraçades, somriures i bon viure!

    Què bé trobar unes lletres tan alegres, Carme! Va molt bé en aquests temps!

    L'aquarel·la, com en XeXu... de "chapeau"! Cada cop ho fas millor!

    ResponElimina
  4. Colors que van deixant enrere l’ hivern, per alegrar-nos l’esperit amb la floració primaveral que ens insinues.
    Bon Dissabte, Carme.

    ResponElimina
  5. M'ha agradat la imatge del somriure del ventríloc que albires des de la talaia.
    Té moltíssima profunditat. Com l'aquarel-la d'avui. La perspectiva cònica, puja i baixa les escales millor que ningú

    Somric obertament.

    ResponElimina
  6. XeXu, gràcies maco! Si un dia en vols una que t'agradi especialment, te la regalo. Que no sigui de la Moleskine gegant que la vull sencera i sense desfullar. :)

    Gràcies, sa lluna, bonica, tímidament ja dius bé! :)

    porquet, mira, sinó proposem i ni que sigui ens esforcem a posar paraules i sentiments bonics, ja siguin més reals o més inventats... estem perduts.
    Gràcies!

    Molt bon dissabte papallona blava, gràcies per les teves paraules!

    Pilar, moltes gràcies, bonica. A vegades pesquem paraules al vol que expliquen molt bé allò que nosaltres havíem pensat, com idea però sense paraula... ventríloc n'és una. Ventríloc de somriures. Jo també somric obertament. Petons preciosa!

    ResponElimina
  7. Ho dic sincerament: no puc dir que cada dia milloris, perquè des que vaig descobrir les teves aquarel.les me'n vaig enamorar. En aquest cas, els colors li donen una calidesa fantàstica. Bravo, Carme!

    ResponElimina
  8. Moltes Gràcies, Ferran! Una abraçada agraïda...

    ResponElimina
  9. Jo no tan sols l'aquarel·la; el treball de dibuix és més que notable, Carme. Estic sorpresa dels blocaires d'edat madura que us heu destapat com a magnífics artistes plàstics, a part de magnífics artistes de paraules.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. i per quan una mostra d'art pintopoètic? et quedaria la mar de maco i de material no ten falta.

    ResponElimina
  11. Les persones que encomanen somriures són súper necessàries!!! M'encanta l'aquarel·la Carme, és genial!!!

    ResponElimina
  12. I què dir? m'encanten totes!! els colors, les formes,... preciós!

    ResponElimina
  13. És magnífica... No ho sé explicar, però ho intentaré: Mira, quan entro i veig un dels teus dibuixos-pintura (perquè jo els hi dic així, doncs la gràcia està justament -bé, per mi, clar hehe- en que el dibuix de base ja és molt bo en sí mateix i en la seva senzillesa, i després el magnífic gust en la tria dels colors i en posar-los "sense por", que això ho admiro molt), doncs sento "alegria"... sí, és una reacció de veure una cosa maca, que m'agrada i tinc, clarament, una sensació molt positiva, el miro, m'agrada, somric :-))

    Ho explico fatal però segur que tu ho pots entendre :-))

    ResponElimina
  14. Ah, i perdona que gairebé mai comenti els textos... els llegeixo, eh? però no en sé de comentar-los, no tinc altre excusa, és que és la pura veritat (i això que a vegades els llegeixo amb veu alta i tot, m'agrada molt fer-ho, des que ho vaig llegir a ca la FANAL BLAU, però no sé fer comentaris acceptables de poesia... aisss) Llavors em quedo embadalida amb les teves línies, els teus colors i ja, faig el comentari del dibuix, publico i marxo... i penso, la CARME dirà que només li parlo de la part gràfica :-))

    (I perdona també els comentaris esborrats!! hahaha sóc un desastre, em quedaven a trossos!!) :-DD

    ResponElimina
  15. Galionar, la primera sorpresa sóc jo. No ho hagués dit mai que acabaria fent un dibuix cada dia per penjar-lo al blog... jo vaig muntar-me un blog per escriure. I mai m'havia passat pel cap dibuixar o pintar.

    Joan, sembla que vosaltres veieu moltes possibilitats... però jo no sé ni com posar-m'hi.

    Moltes gràcies, Alba!

    Un petonet, rits, gràcies!

    Assumpta, t'entenc molt bé i no ets pas l'única que només em comenta els dibuixos... i no em sap pas greu. Els meus textos són simples i senzills. A vegades són el que penso i/o el que sento i a vegades són el que voldria pensar o voldria sentir... Escriure i dir coses boniques per sentir coses boniques... ja m'entens, oi?

    ResponElimina
  16. Ai Carme, que entre unes coses i unes altres vaig de bòlit, però tornar a casa teva sempre es trobar la dolcesa de les imatges que s'afinen amb les paraules ben trobades.
    I sempre, sempre que el somriure no s'esborri, encara que de vegades només es perfili o s'insinuï!
    :)))))))

    ResponElimina
  17. Una passejada dolça pel teu blog per donar-te la enhorabona pels teus escrits i sobre tot pels teus dibuixos que màgraden molt.

    ResponElimina
  18. Dafne, doncs això que no s'esborrin els somriures i si s'esborren, els tornarem a dibuixar.

    Mª Antònia, moltes gràcies, maca!

    ResponElimina
  19. Sí, sí que t'entenc i, a més, la veritat és que és una bona cosa fer-ho, igual que somriure... és bo :-))

    ResponElimina
  20. Un somriure és com rentar-se la cara de matinada, una aigua fresca que et fa sentir viu quan encara tot és fosc.
    Les teves pintures i les teves paraules ens donen un somriure cada dia.

    ResponElimina
  21. Assumpta, doncs sí, és bo!

    Pep, gràcies!

    ResponElimina
  22. "Ventríloc de somriures,
    modelant carícies amb núvols,
    besades amb rierols,
    abraçades amb aromes de pins
    i roures...

    tot per veure llambrejar,
    feliç,
    el teu esguard dalt la torre"


    Petó dolcíssim, nina estimada
    :¬)***

    ResponElimina
  23. Aquesta aquarel·la parla...
    Bon dia, estmada! :)

    ResponElimina
  24. Hostitú que boniques que les fas aquestes he!!!Ets una arttisstassa carmeta Aquesta també m'agrada moltissim els colors son molt bentrobats i s'hi escauen tan be !!!
    I el poema també es preciós i misteriós :
    Artista que ets una artista!!!!

    ResponElimina
  25. Vigila quan t'enfilis a la torre sobretot si hi ha unes escales de cargol...Si et provoca tots aquests sentiments, deu ser un poble tranquil silenciós, amb carrerons plens de llum...Com la que es desprèn d'aquesta aquarel·la.
    Petons.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari