Entre la fosca i la claror, hi ha les paraules.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Tens molta raó.
ResponEliminaCrec que la felicitat està en el equilibri de les coses.
Saber trobar-lo és el més difícil, però ho em de fer, i si cal demanar ajut, fer-ho sense embuts. Tu i tots nosaltres sabrem qui ens dona suport sense embolcalls, sense res a canvi, només pel sol fet de que ens estima.
I això ens és permès gràcies a les paraules.
Si el trobes, l'equilibri, fes-m'ho saber, seguiré els teus passos.
Entre la fosca i la claror
ResponEliminahi soc jo,
petita
Beneït equilibri!
Bessets amiga.
Jo diria que en la fosca i en la claror hi ha les paraules.
ResponEliminaPep, fem un pacte, si tu el trobes m'ho dius, també, i seguiré jo els teus passos. M'ha sortit una frase una mica sentència, però ho he vist així. M'alegro que hi connectis com ho fas. Ben bé, això!
ResponEliminaEns hi trobem, les dues, sa lluna, ben bé en mig de les paraules... Petonets, bonica!
Noves Flors, segur que sí, tu parles d'una manera més general, jo he fet servir un punt de vista més limitat, en aquest cas, més particular, més estret...
M'he imaginat que les paraules de la fosca són tristes i que les de la claror són alegres, bones, positives...
ResponEliminaI, entre la fosca i la claror...
Sí, suposo que deu ser el que diu en Pep... oh! què dolenta sóc mirant d'entendre poesia!!
Res, jo a gaudir dels dibuixos!! :-))
M'agrada molt l'espectacle del clarobscur.
ResponEliminaAssumpta jo volia dir ben bé que per passar de la fosca a la claror, alguns cops, unes paraules són suficients. Si les trobem és fantàstic... si no les busquem... les busquem...
ResponEliminaPilar, gràcies, a vegades és prou bonic el clarobscur, oi?
Dues visions diferents, però les dues teves. Com les paraules, que mai són sobreres quan tu les dius.
ResponEliminaSempre he estat bé entre la fosca i la claror, m'agrada la penombra
ResponEliminaAvui fa bon dia, a París, i m'has fet venir ganes de més sol i platja! Però no platja d'estiu, no encara. Platja de primavera, quan encara no hi va ningú, i pots passejar, i fa sol, i pots posar els peus en remull. I ja està.
ResponEliminaPos no cal dir res només mirar i deixar que parlin ells ...
ResponEliminaEntre la fosca i... m'has fet pensar en Palamós, Carme, després de llegir aquestes tres paraules inicials ;) (http://www.dlleure.com/es/poblaciones/palamos-la-fosca/0.html)
ResponEliminaM'agrada tan el mar de "fora de temporada", i el trobo tant a faltar...
Moltes gràcies XeXu, doncs les teves m'arriben al cor!
ResponEliminaCom la noia del dibuix, Yáiza, posar els peus a l'aigua i prou!
Miquel Àngel, deixar que facin camí...
No m'estranya, Ferran, i ara et queda una mica lluny...
Les paraules poden tenir molta força, tanta com per a il·luminar-nos clarobscurs que ens atemoreixen!
ResponEliminaPer a mi, el clarobscur és reviure el moment de ficar-me sota la faldilla de la taula braser quan era petita...És sinònim d'arrecerament.
ResponEliminaLa tenen, porquet, si les volem utilitzar...
ResponEliminaPilar, tu també tenies una taula camilla amb faldilles i braser a l'hivern i forat a l'estiu? A mi m'encantava ficar-m'hi a sota... amagar-me, arrecerar-me, que no són sinònims però en algun cas poden ser-ho.
Aaaaah!!!... Ostres, clar... sí, sí, clar, jo no ho interpretava bé. I tant... Les paraules et poden fer sortir de la foscor i portar-te a la claror. Absolutament d'acord :-))
ResponEliminaI tant, que en teniem una a casa...La de contes i concerts de trompeta que es van gestar al seu voltant!!! I també m'agradava amagar-me, que sí era sinònim d'arrecerer-me, quan la mare em buscava vés a saber per què...Jo era molt bona eh? Però mmmmmooooollllttttt!!!! ^0^
ResponEliminaPreciossos els clarsobscurs!!!
Assumpta, doncs m'agrada que hi estiguis d'acord!
ResponEliminaPilar, no dubto gens que eres molt bona! Per això necessitaves amagar-te... i dissimular... com jo. Incapaç de portar-me malament.
Entre la fosca i la claror, tornen les paraules...
ResponEliminaHola guapaaa! Quina mimosa més ufanosa!
Hola guspira! Quan temps, noieta!
ResponEliminaQue sempre donen llum!!!!
ResponEliminaTan de bo que sempre ens donin llum!
ResponEliminaEntre la fosca i la claror, hi ha aquesta i, petita, gairebé que passava desapercebuda, però que ens enllaça i ens té ben aferrats.
ResponEliminaUn bonic contrast, la platja de dia i a la nit...Ambdues tenen el seu encant. De dia podem navegar sobre un raig de sol i a la nit, la lluna serà la nostra barca...Boniques aquarel·les.
ResponEliminaParaules i silencis. Per arrencar la paraula cal una pausa.Després d'un silenci cal una paraula, un gest. Estem fets de clarobscurs :)
ResponEliminaDafne, a vegades hi ha més que una i, però sempre pot servir de símbol!
ResponEliminaGràcies, M Roser!
Joana, ja és bonic, ja tal com ho dius... :)
A mi m'agrada molt!. La foscor de cadascú és necessaria per replegar-se en un mateix i sentir que és el que et passa, el que sents, el que vols, després del replegament en la foscor, ja comences a caminar cap a la claror. Entremig a vegades són necessàries les paraules, però a vegades ni paraules, amb un gest, am una mirada, amb un petó, amb una agafada de mà.....suficient.
ResponEliminaAquí és on voldría ser jo ara.. perduda a la platja..
ResponEliminaBons dibuixos, com sempre, Carme!!
Ho dius molt bonic, Marta! Gràcies!
ResponEliminaClara, doncs tot és proposar-s'ho, busca't una estona per perdre-t'hi! Gràcies maca!